La darrera atzagaiada de Montilla

Eleccions el 28-N

A la fi, després de molt de suspens, José Montilla va convocar ahir les eleccions catalanes per al 28 de novembre. I ho va fer utilitzant un to molt solemne, fins i tot dramàtic: segons el president, les eleccions han d'aclarir un panorama complicat, en el que s'acumulen la crisi econòmica, canvis socials profunds, el descrèdit de la política i la sentència del TC sobre l'Estatut, que ha ocasionat creixents "tensions entre Catalunya i Espanya". Aquest és l'ombrívol panorama que va pintar Montilla.

Cosa que ens porta a una gran contradicció: si tan difícil és la situació, ¿per què ha trigat tant de temps a convocar? Si, com va dir Montilla, en aquestes eleccions Catalunya es juga el futur de la propera generació, ¿per què s'ha entestat a esgotar una legislatura exhaurida? La resposta és senzilla: per pura desesperació. Montilla ha convocat les eleccions per quan ho ha fet, no en clau de país, sinó en funció dels estrictes interessos partidistes del PSC. Objectiu: guanyar temps per donar la volta a unes enquestes que són unànimement desfavorables, als socialistes en concret, i al Tripartit com a opció global.

En els càlculs desesperats de Montilla hi entren alguns factors. Primer, allunyar les eleccions el màxim possible de la vaga general prevista per al 29 de setembre, que tindrà efectes molt negatius en l'abundant electorat PSOE de l'àrea de Barcelona. Segon, esperar novetats en el cas Palau que, eventualment, poguessin perjudicar CiU. Tercer, esperar que baixi encara més el soufflé sobiranista generat per la sentència del TC i la manifestació del 10 de juliol, i que polaritza el debat en uns termes en els que els socialistes se senten especialment incòmodes. I quart, esperar un miracle.

Aquests són els càlculs que fa Montilla per intentar repetir o, almenys, no sofrir una derrota humiliant. No són càlculs gaire factibles, però són els únics que li queden al PSC, la seva darrera esperança.

Editorial publicat al Butlletí num. 251 de la FCO el 8 de setembre del2010