La immersió es política ?

Les tres tristes famílies

No entraré a discutir sobre el model educatiu català ni sobre l’aval popular i democràtic a la immersió lingüística. Crec que discutir-ho amb aquestes tres famílies és rebaixar-nos a nosaltres mateixos. No s’ho mereixen perquè, en realitat, no busquen aquest debat. Però sí que em té intrigat el circuit mental d’aquestes persones. Evidentment n’excloc els pobres nens, convertits per llurs pares en arma política i en munició barata de la intolerància i el sabotatge social. Per sort, el director d’un dels centres on estudien quatre d’aquests nens va dir que estan perfectament integrats, que parlen català perfectament i que procuren viure aliens a les follies familiars.

Realment em pregunto què pensen aquestes tres parelles de pares sobre sí mateixes. Estan contentes de ser una pedra a la sabata de tot un país? Quan es miren al mirall al matí, estan orgulloses del seu comportament social? Arriben a entendre el mal que es fan a si mateixes, als seus fills i, de retruc, que són uns grans dinamitzadors involuntaris del sobiranisme social? Em fascina també el seu egoisme còsmic. La frase de la senyora Consuelo Santos (“Tengo mis derechos, que cambien todo el sistema”) demostra el seu nul respecte per allò que pensa la immensa majoria dels seus conciutadans. Intueixo que no deuen fer gaire vida social i que no deuen participar de les reunions de l’AMPA. Deuen viure existències molt tristes.

Diuen ara que no són tres famílies, sinó 500. Bé, és indiferent; ni que en fossin 5.000. A Catalunya hi ha, aproximadament, un milió de famílies. El mig miler que ara diuen que són representen un diminut 0,05 per cent de les famílies del país. Amb això en tenen prou com per voler canviar una llei tan bàsica com la immersió lingüística? No s’adonen del tarannà poc democràtic i gens respectuós de la seva conducta? Suposo que no.

Perquè, de fet, estem parlant d’això; del nul respecte a la democràcia d’aquests sectors de l’espanyolisme, confortablement aixoplugats sota les ales del PP i de Ciutadans. Posaré un exemple evident. La ILP que va suprimir les corrides de toros a Catalunya va recollir més de 180.000 signatures i la majoria absoluta dels vots del Parlament. En canvi, la ILP contra la immersió en va recollir 55.000 i no va superar el primer tràmit parlamentari. Aquestes són les dades objectives de la democràcia i la voluntat popular. Que el PP pretengui fer marxa enrere amb les corrides de toros i, per contra, imposar la supressió de la immersió lingüística demostra, per si algú en tenia algun dubte, per on es passa l’Alicia Sánchez Camacho la sobirania popular i parlamentària.

Jaume Clotet

Periodista i escriptor

Article publicat a elSingulardigital.cat el dilluns 12 de març del 2011