Els cinc escenaris del desafiament català
"El pacte fiscal és l'oportunitat de refer la relació entre Catalunya i Espanya, que naufraga. Sense pacte fiscal, Catalunya prendrà el seu propi camí ". Aquesta frase la va pronunciar el president de la Generalitat, Artur Mas , fa un mes a la seu del Govern espanyol, el Palau de la Moncloa, immediatament després de reunir-se amb el president Mariano Rajoy . "Sense pacte fiscal, Catalunya està morta", va declarar fa una setmana l'expresident Jordi Pujol.
Les circumstàncies històriques han fet coincidir el desafiament català amb la pitjor crisi que afecta a Espanya i Europa. I són precisament les enormes dificultats del Govern de Catalunya per mantenir els serveis públics essencials, el que ha posat al descobert la precarietat de l'autonomia i ha convertit, políticament parlant, el pacte fiscal en un assumpte de vida o mort per a Catalunya, per Convergència i Unió i, sobretot, per al seu abanderat, el propi Artur Mas.En els plantejaments estratègics documentats del Govern de la Generalitat i de Convergència i Unió per als propers dos anys hi ha cinc escenaris possibles, dels quals tres són de ruptura. Pràcticament tots aboquen a unes eleccions anticipades a Catalunya que, en qualsevol cas, marcaran una inflexió històrica en les relacions de Catalunya amb Espanya de conseqüències encara imprevisibles.
És tant el que està en joc que la cúpula del Govern de la Generalitat està desenvolupant una estratègia pedagògica sense precedents a la recerca de complicitats polítiques i civils ─especialment en el món financer i empresarial─ no només a Catalunya, també en cercles influents d'Espanya i d'Europa. Ho demostra la recent ofensiva del president de la Generalitat a la premsa internacional: "Catalunya podria perfectament ser un Estat dins de la Unió Europea, l'Holanda del Sud", va dir al parisenc Le Monde . En el Frankfurter Allgemeine Zeitung va reclamar "la mateixa sobirania fiscal que té el País Basc" ... "El nostre projecte a curt termini és la sobirania fiscal, i a llarg termini ja veurem", va declarar al Financial Times . El denominador comú de totes les declaracions del president és que "no hi ha marxa enrere". Que busca i vol l'acord amb Espanya, però que si es tanca aquest camí, no hi haurà més remei que obrir-ne de nous. Però, fins on està disposat a arribar el president català?
L'oposició ha recriminat a Artur Mas que la seva proposta és poc precisa i fins i tot els socialistes insisteixen en parlar de xifres. Això no obstant, els tècnics de CiU insisteixen que ara les xifres no són l’essencial, perquè el que es planteja és una qüestió de poder polític. El poder dels catalans a gestionar els seus propis recursos, aquest és el gran canvi polític, que tindria, per descomptat, efectes financers afegits. La proposta del Govern implica doncs com a condició sine qua non sortir de la Lofca, és a dir del règim comú de les comunitats autònomes, establir un sistema específic per a Catalunya i que l'Estat traspassi la recaptació i la gestió de tots els impostos a la Generalitat. En resum, es tracta de controlar la caixa i la clau. Com es tracta d'un canvi transcendental, Mas està disposat a realitzar-lo de manera progressiva per evitar impactes no desitjables, però tot ha de començar per un afegit en la llei orgànica de Finançament que exclogui explícitament a Catalunya com ja ho fa amb el País Basc, amb Navarra i sovint amb Canàries.
Amb aquest plantejament es preveuen cinc escenaris, a quin d’ells més insòlit.
Escenari A. Acord Mas-Rajoy.
El president del Govern espanyol ha rebut missatges de CiU però també del seu propi partit i d'empresaris i financers que la situació catalana és insostenible. Alguns dirigents del PP català han defensat en privat el concert econòmic per a Catalunya amb els mateixos arguments que el seu coreligionari bilbaí Antonio Basagoiti. Fonts del PP asseguren que Rajoy és conscient de la necessitat d'un canvi. Des de la FAES es defensa una reforma de l'Estat de les autonomies i han sorgit veus favorables a recentralitzar l'Estat autonòmic, però respectant les tres excepcions de les nacionalitats històriques. No és la posició majoritària al PP ni al Govern, però un acord Mas-Rajoy sobre el pacte fiscal canviaria radicalment la política catalana i probablement també l'espanyola. Fins i tot obriria la porta a que els nacionalistes catalans s'impliquessin en el govern de l'Estat si fos necessari. Si això arribés a produir-se ─els escèptics són majoria en tots dos bàndols¬─, Mas sotmetria l'acord al veredicte de les urnes en unes eleccions anticipades a finals de l'any que ve.
Escenari B. Desacord sense ruptura.
És bastant probable que el Govern espanyol es decanti per una reforma del sistema de finançament que podria millorar l'actual model, però sense oferir un tractament específic a Catalunya. Si el canvi fos substancial i la persistència de la crisi desaconsellés per inoportunes les iniciatives de ruptura, Artur Mas podria defensar l'acceptació provisional d'un sistema insatisfactori i sotmetre'l al veredicte de les urnes. Aquí el problema seria intern a Convergència Democràtica. El partit celebra congrés aquest mateix mes i la ponència política proclama el fracàs del reformisme espanyol i planteja avançar cap a la "plena sobirania" en el marc de la "transició nacional" preconitzada pel mateix Artur Mas.
Escenari C.Ruptura CiU-PP i pacte CiU-ERC.
Si no hi ha acord amb el Govern espanyol, CiU trencarà amb el PP i buscarà el suport d'ERC per a la segona meitat de la legislatura o, almenys, per aprovar els pressupostos de l'any 2013, inevitablement any d'eleccions anticipades. Artur Mas i Oriol Junqueras mantenen una relació tan fluida com discreta pensant en el futur a mitjà termini. Han consolidat una relació cordial i fins i tot còmplice, però la desconfiança i les relacions caïnites entre els comandaments intermedis de tots dos partits alimentada durant l'etapa del tripartit encara no ha desaparegut, sobretot tenint en compte que si fracassés el pacte fiscal, CiU i ERC es disputarien la bandera del sobiranisme.
Escenari D.Referèndum i insubmissió fiscal.
Si el rebuig del pacte fiscal per part del Govern espanyol és rotund, Mas ha anunciat la possibilitat de convocar un referèndum perquè es pronunciï la ciutadania catalana. És una iniciativa que provoca en l'àmbit nacionalista dubtes i conjectures diverses, perquè probablement la consulta seria desautoritzada pel Govern espanyol, i socialistes i populars segurament la boicotejarien. Tanmateix, en relació amb el referèndum Mas es va pronunciar públicament favorable a exercir "actes d'afirmació" que serveixin per "reforçar legitimitats democràtiques" encara que "trenquin les costures de la Constitució". La qüestió és: i després què? Si de poc va servir el referèndum de l'Estatut, per què hauria de donar-se per al·ludit el Govern espanyol per la consulta del pacte fiscal? La posició dels estrategs de CiU és que l'aval democràtic al pacte fiscal legitimaria la insubmissió fiscal. És a dir, la Generalitat convocaria els catalans a pagar els seus impostos directament a l'Agència Tributària Catalana.
Escenari E.Convocatòria per un Estat propi.
Una altra resposta al rebuig del pacte fiscal seria la immediata convocatòria d'eleccions, però amb un missatge per part del president de la Generalitat totalment diferent. Compareixeria davant l'opinió pública catalana, recordaria tots els esforços per trobar un encaix amb Espanya ─Estatut, pacte fiscal ...─ que haurien estat rebutjats per argumentar que a Catalunya no li queda una altra opció que constituir-se en Estat propi. Artur Mas convocaria en aquest cas eleccions comprometent-se a iniciar el procés. Si amb aquest discurs obtingués una victòria contundent, tindria també efectes autodeterminatius i legitimaria democràticament l'obertura del procés. Artur Mas sol evitar el concepte d'independència perquè, com va dir als corresponsals estrangers, a Europa ja ningú és independent. Es tracta de poder decidir des de la pròpia sobirania el vincle amb Espanya i amb Europa.
Jordi Barbeta
Periodista
Article publicat a LA VANGUARDIA el diumenge 4 de març del 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada