Un país decent
Ja és primavera al PSC. I com tothom sap que la primavera és el moment en què les feromones es deixen anar. Lliures i soltes. Potser per això ahir Carme Chacón, en la festa de la primavera del PSC, va proclamar: “Un país decent necessita saber la veritat del forat de Bankia, els comptes del Palau i el finançament de Convergència i Unió”. En primer lloc, l’aspirant frustrada a líder del PSOE hauria de començar a destriar. Si quan diu “el país” es refereix a Catalunya, no és igual Bankia que el Palau. Si parla d’Espanya, tampoc. Bankia és un afer del tot espanyol. El cas Palau és un assumpte català de soca-rel. Des de Catalunya saber què ha passat a Bankia és una curiositat necessària, perquè també els contribuents d’aquest país acabaran pagant la broma. Des d’Espanya espigolar el rostoll del Palau és una història menor. Cal, doncs, destriar bé els àmbits. I el concepte de país. Quan Carme Chacón diu “país” a Barcelona es refereix a Catalunya. Quan diu “país” fora de Catalunya parla d’Espanya. I no rebenta de contradicció. Uf!
Aclarits els termes, cal anar a pams. Carme Chacón vol saber què ha passat al Palau. Ella i qualsevol fill d’humà. No hi ha manera de traure’n l’entrellat. I com que els partits només es preocupen de deixar en evidència el rival, caldrà esperar a veure què en diuen els tribunals. Sembla que hi ha algunes evidències de pes que apunten a un finançament irregular de Convergència i Unió. És una hipòtesi. Com també n’és una altra la presumpció d’innocència. Fins i tot en aquests temps turbulents. La justícia espanyola no és de fiar, però, en tot cas, contra qualsevol prejudici interessat només hi ha el judici. Poc o molt just. Esperem, doncs.
L’altra pregunta de la dirigent híbrida és molt més fàcil de respondre. Carme Chacón vol saber què ha passat a Bankia. Ho té fàcil. Només ho ha de preguntar al president de la Federació Socialista Madrilenya. Tomás Gómez va pactar amb Rodrigo Rato, president de l’entitat fallida, un a un, els representants socialistes als òrgans de govern de l’entitat. Tot s’ha desbudellat. Enhorabona. Rato n’és el principal responsable. Però després hi ha més gent enganxada a la cadena. Gómez, per exemple. El dirigent del PSOE que més va apostar per Carme Chacón contra Alfredo Pérez Rubalcaba. Els seus homes eren al consell d’administració de Bankia fins fa quatre dies. Chacón vol saber què hi va passar? És molt fàcil. Que li ho pregunti. I que deixi la demagògia de costat. Encara que sigui primavera. Un país decent, demana l’exministra. Uns polítics decents, demana la gent honesta.
Vicent Sanchis
Escriptor i periodista
Article publicat al diari NacióDigital.cat el dilluns 4 de juny del 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada