El proper dia 25 a les deu del vespre, només hi hauran uns vots que faran molt malt a Madrid i al Govern espanyol: els que rebi la coalició de CiU per obtenir una majoria absoluta i que posarà les gònades per corbata al Rajoy. Totes les altres sumes de diputats d’altres partits els hi farà pessigolles. Els saben que l’Artur Mas és la única persona que pot dur a terme el procés de separació definitiva entre Catalunya i Espanya. I per això li llancen tot tipus de calúmnies i amenaces, per més falses que puguin ser. L’editorial de la Fundació Catalunya Oberta que publiquem tot seguit, ho deixa ben clar.Què en quedarà el 26N?
Què es mirarà la premsa de Madrid la nit de la jornada electoral? Quin serà el sensor que determinarà si el procés sobiranista que s’ha obert a Catalunya pot continuar o quedarà ben tocat? Alguna ànima càndida pot pensar que l’objecte de totes les atencions serà la suma dels diputats de Convergència i Unió, Esquerra Republicana, Iniciativa, Solidaritat o la CUP, és a dir, de els forces que han d’engegar el procés perquè en la pròxima legislatura els catalans puguin decidir democràticament el seu futur? No cal dir que la xifra que sumaran totes aquestes opcions serà ben important. Però que no s’enganyi ningú. Aquella nit l’agulla que indicarà si el procés s’atura, si continua amb problemes o si avança de manera decidida serà el resultat de Convergència i Unió. Seixanta-dos diputats –és a dir, els mateixos que la federació nacionalista manté ara al Parlament– voldrà dir un fracàs. Per molt que els escons que aconsegueixi sumar Convergència i Unió tripliquin els del seu immediat seguidor.
Ho ha explicat aquests dies Vicenç Villatoro en un article aclaridor. El dia del sorteig de loteria de Nadal tots els premis poden ser importants, però l’atenció informativa i social només té un referent: la Grossa. Si CiU s’acosta ala majoria absoluta però no la supera, el procés continuarà amb moltes dificultats. Si la candidatura que lidera Artur Mas arriba als 67 diputats o els depassa, el procés serà segur. En contra del que repeteixen aquests dies moltes veus interessades, la majoria absoluta de CiU és l’única garantia perquè es pugui fer el referèndum i perquè Catalunya avanci en el procés que sembla avalar la gran majoria social. Això ho han de tenir en compte tots els votants sobiranistes indecisos. També aquells que són, per definició, contraris a les majories absolutes. És aquest un país en principi refractari als “abusos” del poder. Però l’única manera d’avançar amb seguretat en el camí de dificultats que hem emprès és fer-ho des d’un poder ben sòlid. Des de la majoria absoluta de l’opció política que ha volgut liderar la nova etapa nacional del país. Que Esquerra Republicana tregui un bon resultat és interessant, fins i tot convenient, però no determinant en els actuals moments. Convé repetir-ho. Els principals adversaris del dret a decidir, aplicat a Catalunya, aquella nit només tindran un referent: el resultat de Convergència i Unió.
Editorial de la Fundació Catalunya Oberta
Publicat en el Butlletí número 811 del dia 20 de novembre del 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada