Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




06 de novembre 2012

Espanya, un estat sense honor ni vergonya

Només orgull i petulància. El seu diàleg és imposició. La discrepància els irrita profundament i així reaccionen. Les injúries, les amenaces, els enganys i les mentides contra els catalans i contra Catalunya, ocupen tots els espais radiofònics, televisius i publicacions d’Espanya. Un país en que la gran majoria dels professionals de la informació han caigut en la vilesa més abjecta, on els tertulians vomiten mentides, els comentaristes destil·len bilis cada cop que obren la boca i els polítics bramen com desaforats quan es refereixen a les reivindicacions dels catalans. Espanya és un país malalt en que l’esquizofrènia ha substituït la raó. Han perdut la dignitat i la vergonya.

Estem sotmesos a les arbitrarietats d’un govern d’incompetents, tramposos i prepotents. Ens roben tan com poden i a sobre ens diuen que ens han de mantenir i prestar els diners que prèviament ens han espoliat. Ens cobren interessos per deixar-nos els nostres propis diners. Dilapiden fortunes en trens sense passatgers, carreteres sense cotxes, aeroports sense avions i es neguen a invertir en les infraestructures que Catalunya necessita per la indústria i el comerç, i que servirien per sortir de la crisi no tan sols a Catalunya sinó també a Espanya. Han perdut l’oremus, la solvència i l’honorabilitat.

L’Estat Espanyol, és un obstacle insalvable per poder superar la greu crisi econòmica que ens empobreix a tots. Moros i cristians. Espanya s’enfonsa en la misèria sense remei ni aturador. Només tenim una sortida per evitar ser arrossegats per aquesta ensulsiada: crear el nostre propi Estat. Hem de desempallegar-nos d’una vegada per totes, de les urpes d’aquests lladregots de camí ral.

En les eleccions del proper 25 de novembre d’enguany, se'ns presenta l’oportunitat històrica, potser única, de fer realitat els nostres anhels. Elegint un parlament català, amb una majoria aclaparadora de diputats partidaris de que Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa. Que convoqui un referèndum o una consulta i que els ciutadans de Catalunya puguin lliurement decidir el seu futur. Exercir el dret democràtic de poder constituir l’Estat Català. Un Estat i un Govern que vetllin pels nostres interessos i ens defensin dels nostres enemics.

Si volem sobreviure com poble, hem de neutralitzar la quinta columna espanyolista, que seguint les consignes de Madrid intenta per tots els mitjans, boicotejar i si poden impedir, el procés independentista. Els caps visibles d’aquests sabotejadors son: un PP histèric que ens amenaça amb les pitjors calamitats, un PSC botifler que ens vol enganyar amb la quimera d’una federació subordinada i uns Ciutadans anticatalans hereus d’un terrorista anomenat “José Antonio Primo de Ribera”. Aquest conglomerat de malfactors, no tenen cap argument per oposar-se al dret a decidir. Nosaltres els catalans tenim el dret, ens sobren els arguments i gaudim d’una il·lusió indestructible.

Podem fer visible el camí cap a la independència i la nostra ferma voluntat d’aconseguir-la, posant Banderes Catalanes i Estelades a tot arreu. Col·locant a les façanes de les cases l’Escut de Catalunya o de l’Estat Català. Aquests símbols de la nostra Nació, de la nostra Pàtria, tenen al darrera mil anys d’història que els avalen i els justifiquen.

En el camp polític, hauríem d’aprofitar l’avinentesa de que al capdavant de la Generalitat, hi ha un President que ha demostrat abastament la seva capacitat de lideratge per aconseguir que Catalunya esdevingui un nou Estat Europeu. Esperem que el President Mas obtingui en les properes eleccions, el suport necessari per poder liderar la recuperació de l’Estat Català, que ens van destruir per la força de les armes, aviat farà 300 anys.
2 de novembre del 2012
Manel Pagès i Panadès
President de l’Associació Sabadell Memorial