Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




28 de gener 2013

La independència no és el dimoni

El president de la Generalitat, Artur Mas, destaca la importància dels darrers gestos simbòlics a favor de la construcció nacional del país. Gestos i decisions que situen Catalunya en el camí de restaurar la seva plenitud nacional. El president també demana a tots aquells que no comparteixin l'objectiu final, que no posin traves al dret a decidir i a la democràcia. "Del que es tracta és de poder expressar les idees de cadascú. "Que no es demonitzin les idees de la majoria de catalans" ha dit recentment. Això ve a tomb de les afirmacions que fan des de Madrid tot dient que l’important és parlar de la crisi, dels aturats i no de la independència. Arran d’aquests comentaris que fan els unionistes, podeu llegir l’article del periodista Germà Capdevila que publiquem tot seguit.

Crisi i independència

Aquesta setmana ha estat molt important. Després de consultes populars informals i manifestacions històriques, hem dit al món d'una manera clara, a través dels nostres representats democràtics, que hem iniciat oficialment el nostre camí cap a la sobirania plena.

De seguida hem sentit veus que reclamen que ens deixem de romanços i ens ocupem dels greus problemes del dia a dia: atur rècord, retallades, tancament d'empreses, fracàs escolar, i un llarg etcètera.

Precisament aquests assumptes urgents són els que ens obliguen a no descansar i prémer l'accelerador per avançar cap a la independència. L'alternativa és quedar-nos en un estat que es gastarà en aquest 2013 més de 28.000 milions en armament alhora que buida la guardiola de la Seguretat Social per comprar els seus propis bons de deute, saltant-se a la torera la llei que li ho prohibeix. Un estat que no només ens castiga amb un dèficit fiscal de més de 15.000 milions cada any —quantes polítiques d'ocupació i estímul econòmic es podrien fer amb aquests diners!— , sinó que no fa les transferències obligades per llei. Els incompliments ja superen els 8.000 milions, el doble de les retallades anunciades enguany per la Generalitat.

Un exemple flagrant: per culpa d'aquests incompliments, Catalunya va haver d'endarrerir els pagaments a la Seguretat Social, i va rebre una forta multa econòmica! Qui reté els diners catalans i impedeix que es puguin complir els terminis, imposa una multa per haver-los incomplit. Aquest és el present i el futur que ens espera si no tirem endavant el procés encetat al Parlament amb la Declaració de Sobirania.

El ministre Montoro va dir en roda de premsa fa un parell de dies, sense envermellir, que havia estat un error del conseller Mas-Colell comptar amb els diners de la disposició addicional tercera de l'Estatut, perquè ells no havien inclòs aquests diners en el pressupost. En un estat democràtic homologat, l'incompliment d'una llei orgànica de l'estat com és l'Estatut seria perseguit i castigat pels tribunals, però això és Espanya, amics.

Germà Capdevila
Periodista

Article publicat al diari EL PUNT AVUI el dissabte 26 de gener del 2013