El PP ha optat per “la caça de bruixes”. Per l’eliminació del moderat, per la supressió de les diferents sensibilitats, per la fulminació del gris i per la destrucció del pont al qui intenti posar la primera totxana. No s’està en contra de la independència sinó de la democràcia. Aquesta és l’opinió d’un jutge con Santiago Vidal i també del periodista Jofre Llombart, arran de la fulminant destitució del Fiscal en Cap de Catalunya Martín Rodríguez Sol i que exposa en el seu article titulat “Martín Rodríguez no estàs Sol” i que publiquem a continuació.
Martín Rodríguez no estàs Sol
És molt aclaridor el que li ha passat al fiscal en cap de Catalunya. Ha servit per continuar fent caure màscares. Ha servit per demostrar que no s’està en contra de la independència sinó de la democràcia. Ja no és cap afirmació ni demagògica ni exagerada: cada dia en tenim més proves: l’Estat espanyol, amb tots els seus tentacles, no vol ni a sentir a parlar d’urnes. Martín Rodríguez Sol (una persona profundament conservadora) no es va mostrar a favor de la consulta; simplement va dir que la respectaria sempre que es faci dins la llei. És més, li va posar tots els matisos del món, i –a les mateixes declaracions- es va escarrassar a recordar que ell defensa que Catalunya formi part d’Espanya. Però no li ha servit de res. A pany i forrellat. La paret.
És significatiu que en només una setmana hagin estat apartats del càrrec José Zaragoza i Martín Rodríguez Sol, tots dos pocs sospitosos de ser independentistes. Tots dos, que viuen i treballen a Catalunya, coincideixen a detectar-hi una realitat molt tossuda: hi ha una part molt important de la ciutadania que no vol formar part d’Espanya. I una part, encara més nombrosa, que està a favor que com a mínim li ho preguntin. I com a unionistes intel·ligents que són, tant Rodríguez Sol com Zaragoza, veuen que la única manera de frenar la secessió és anar a l’escocesa, però no imitant a Àlex Salmond sinó a David Cameron. És a dir, es va veient que la única opció que els hi queda als partidaris de la unitat d’Espanya és promoure un referèndum perquè surti el NO.
Però tal com va dir ahir el jutge Santi Vidal a “El món a Rac1”, la fiscalia (ergo el Govern, ergo el PP) ha optat per “la caça de bruixes”. Per l’eliminació del moderat, per la supressió de les diferents sensibilitats, per la fulminació del gris i per la destrucció del pont al qui intenti posar la primera totxana. Tot el que s’escapi a la ortodòxia espanyolista, a galeres. Espanya veta, censura, impedeix i castiga la consulta enlloc de permetre-la i demanar el No. La tàctica és tant burda com ineficaç. Amb això només aconseguiran que l’olla a pressió continui anant a més fins que el trencament es faci no només necessari sinó inevitable. Els demòcrates es distingeixen perquè no tenen por a les urnes. Els demòcrates del Sí defensaran el dret a fer la consulta perquè els qui vulguin votar No també puguin fer-ho. Martín Rodríguez Sol era un dels pocs demòcrates del No que respectaven la celebració de la consulta per preservar, abans que res, el dret dels que volen votar Sí. I ara, tal com diuen avui els joves, se l’han petat. Allà ells. Ara el que cal fer és mostrar-li a Martín Rodríguez Sol que viu en un país que si esdevé independent podrà continuar defensant les seves idees i no per això deixarà de ser fiscal.
Jofre Llombart
Periodista i sots-director del Món a RAC-1
Article publicat a elSingulardigital.cat el dimecres 6 de març del 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada