Les relacions Catalunya - Espanya

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2012-13

El proppassat dijous 14 de febrer l’Associació Sabadell Memorial amb la col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, va programar a la Sala d’Actes de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, la cinquena conferència del Cicle “LES RELACIONS CATALUNYA ESPANYA”, sota el títol:

“Catalunya en el marc de la Unió Europea”

La conferència va anar a càrrec del ponent Sr. Albert Pont i Serrano, llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, especialitzat en relacions internacionals per la UAB, Executive MBA per la Salle Business School, Vicepresident del Cercle Català de Negocis i autor del llibre “Delenda est Hispania”.

Tot seguit podeu llegir un resum dels diferents punts que el conferenciant va tractar en la seva brillant exposició, que fou seguida amb molt interès per la nombrosa concurrència que va assistir a l’acte.

El conferenciant va iniciar la seva exposició explicant que el Principat de Catalunya sempre ha estat una entitat de Dret Internacional Públic, per tant gaudeix de totes les manifestacions de la subjectivitat internacional (immunitats, codificació, dret consular, dret marítim, etc.), per tant la seva sobirania és originària i plena. Aquesta sobirania va ser suprimida pel Decret de Nova Planta del 1716, que fou il·legítim i il·legal perquè la sobirania d’un Estat no pot ser suprimida per la voluntat d’un altre Estat. Actualment la Nació catalana està sotmesa a una dominació que es manifesta en la negació com a poble, la uniformització jurídica i el sotmetiment a les lleis, usos i costums de Castella, l’assimilació cultural, la repressió lingüística i la limitació de l’ús públic de la llengua catalana.

Tot seguit el Sr. Pont va analitzar la situació de Catalunya en relació amb la Unió Europea, afirmant que en el marc de la UE, Catalunya ha de poder exercir el dret de l’autodeterminació, sense ingerències externes i amb el ple sotmetiment de la Comunitat Europea a la voluntat del poble català. Partint de la base que Catalunya forma part de la Unió Europea (UE) des del 1986, l’establiment d’un nou Estat significa un nou estatus, perquè la UE no disposa de cap norma específica que reguli la secessió interna. Això no vol dir, en cap cas, que Catalunya quedés immediatament fora de les institucions comunitàries en esdevenir un Estat. Cal tenir en compte que la ciutadania europea és un dret individual adquirit per tots els catalans que no es pot eliminar. La majoria d’experts assenyalen que la permanència de Catalunya dins la UE dependrà d’una decisió “essencialment política” dels caps d’Estat i de Govern dels països europeus que es prendrà expressament per aquest cas.

Diversos estudis conclouen que Espanya, en aquest supòsit de secessió catalana, també hauria de sol·licitar formalment l’adhesió a la UE, perquè del procés català en sortirien dos estats resultants que serien diferents dels inicials. El timing seria més ràpid pel fet d’haver format part prèviament de la UE. Malgrat tot, cal insistir que és un procés absolutament inèdit. Com apunten alguns coneixedors de la matèria, aquesta manca de regulació “no implica prohibició”, segons ha apuntat el Tribunal Internacional de Justícia. A més, hi ha experts que apunten que una actuació restrictiva dels drets polítics de Catalunya (suspensió de l’autonomia o inhabilitació del president, per posar dos exemple) podrien posar Espanya en una situació de compromís que la inhabilitaria per impedir la pertinença catalana a Europa.

A continuació el conferenciant va aprofundir en el tema de la moneda tot dient que en el cas de deixar de ser membre de la Unió Europea i de l’Eurozona això no implicaria que Catalunya hagués de deixar d’utilitzar l’euro com a moneda. Andorra, Kosovo, Mònaco, Montenegro, San Marino i el Vaticà operen amb aquesta divisa tot i no formar part de la unió monetària. Si Brussel·les hi posés impediments, Catalunya podria crear una moneda pròpia, que podria ser perfectament la pesseta catalana, amb un tipus de canvi que anés sempre lligat a l’euro, com han fet molts països de Sud-Amèrica i Centre-Amèrica amb el dòlar dels Estats Units a les últimes dècades.

Finalment el Sr. Pont va constatar que fins ara la societat civil catalana i el Govern de la Generalitat estan seguint amb decisió els passos que ens han de portar a la plena sobirania: manifestació de la voluntat popular (11-9-2012), eleccions amb el dret a decidir (25-11-2012), proclamació d’aquest dret al Parlament (23-1-2013), incorporació del PSC a aquest dret (13-3-2013). Ara venen els passos més complicats: negociació amb l’Estat espanyol per autoritzar el referèndum, consulta popular (en cas de negació) i finalment Declaració Unilateral d’Independència (DUI) en cas d’esgotament de tots els altres camins.

El públic que omplia la sala, va demostrar el seu interès amb el contingut de la conferència amb grans aplaudiments i participant activament en el col·loqui que es va fer al final de l’acte.