Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




18 de setembre 2013

Constitució? No, gràcies

L’historiador Joaquim Coll ha publicat a El Periódico un article amb el títol: “Fer possible el que és necessari”. En ell, l’autor considera impossible la independència i inevitable la negociació amb Espanya d’una tercera via que impliqui una reforma de la Constitució. Joaquim Coll, doctor en història contemporània sempre obsessionat en la defensa a ultrança del nacionalisme espanyol i en contra, per suposat del nacionalisme català, com acostumen a fer els qui s’oposen al procés sobiranista, no te cap mena de mania a l’hora de mentir i negar la història, cosa força greu venint d’un historiador. Si no heu pogut llegir l’article del Joaquim Coll, podeu fer-ho en aquest enllaç:


Arran d’aquest article el periodista Francesc Puigpelat ha escrit una rèplica, que publiquem tot seguit, on rebat amb tres objeccions molt raonades les divagacions de l’historiador Coll i que pensem val molt la pena tenir en compte en aquests moments d’atacs furibunds al procés independentista.

Constitució? No, gràcies

Joaquim Coll insistia al primer article d’aquest debat que cal canviar la Constitució per donar cabuda a les aspiracions catalanes. És una postura al meu entendre poc sostenible, perquè hi caben almenys tres objeccions de pes.

La primera és que el problema no és la Constitució en sí, sinó la interpretació, àmplia o restrictiva, que se’n faci. Amb la Constitució vigent, Jordi Pujol va aconseguir la transferència de les competències en ordre públic, que no apareixien en cap text legal. Amb la Constitució a la mà, si Rajoy i Rubalcaba volguessin, i manejant els titelles que nomenen per al TC, es podria celebrar una consulta a Catalunya sense cap mena d’entrebanc. A Madrid es parapeten rere la Constitució com si fos un text unívoc (que no ho és) només per dissimular la realitat: l’absoluta manca de voluntat política per resoldre la qüestió catalana.

La segona objecció fa referència a la manca de realisme de la proposta de reforma constitucional preconitzada per Coll. Resulta còmic que consideri irrealitzable la sobirania catalana i, en canvi, consideri que es pot fer una reforma de la Constitució en sentit obert i federal, tenint en compte els vents que bufen a Madrid. Quins suports tindria? Comptem-los. Una part d’Izquierda Unida. Una part (petita) del PSOE. I fi. Una bona part del PSOE, a l’hora d’anar a tocar el moll de l’ós, se’n desmarcaria. Pel que fa al PP, potser Rajoy faria alguna petita concessió, però la línia dominant entre els falcons del PP és justament la contrària: recentralització. Un aspecte en què coincideix amb l’ascendent UPyD. Una reforma de la Constitució en sentit federal és molt més impossible que la independència. A qui volen enganyar?

La tercera objecció va adreçada a la manca de realisme de Coll. Per a ell, la reforma de la Constitució seria inevitable, considerant que la independència és impossible. Fins i tot diu, literalment: “I, una vegada més, una irresponsabilitat d’Artur Mas haver fet creure a tanta gent que, en un tancar i obrir d’ulls, si volem, tot és possible”. Jo no sé d’on ha tret Coll aquesta impossibilitat de caire conservador. Segurament, si les dones sufragistes de començament del segle XX haguessin sentit cants de la sirena com els seus, a hores d’ara encara la meitat de la humanitat no podria votar. I, no cal dir-ho, estats independents com ho són Noruega, Algèria, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Ucraïna, Letònia i un inacabable etcètera, estarien encara oprimits pels seus veïns.

Si som demòcrates, hem de pensar, sempre, que una aspiració democràtica acabarà trobant la seva via per realitzar-se. I, qui no ho pensi, potser és que només és demòcrata a mitges.

Francesc Puigpelat
Periodista i escriptor

Article publicat al digital CatalunyaOberta.cat el dimecres 18 setembre del 2013