Amb el regust de la històrica Diada ben present i de l’èxit de la Via Catalana del passat Onze de Setembre, podríem dir com en Pep Guardiola “quan surten 1,6 milions de persones al carrer, tot està dit”. Es cert, tot està dit però no tot està fet. Una bona part de la societat catalana ha entrellaçat les seves mans per a proclamar al món el seu desig de votar i per esdevenir un nou estat a Europa, però ara queda molta, moltíssima feina per a fer. Ara el que cal és tenir el cap fred i no deixar-nos portar per l’eufòria que ha significat aquest esclat d’independentisme. El periodista Josep Maria Torrent, en un clar article que podeu llegir tot seguit, demana seny als catalans. I la veritat és que son molts (potser masses) els intents que el nostre poble ha fet per assolir la llibertat i que han resultat estèrils. Des de fa 299 anys, gairebé cada generació ho ha intentat i no se n'ha ensortit.
Aquest cop no podem fallar, aquest ha de ser l’intent definitiu.
Catalans, seny!
Solament un ignorant, un impostor, un fanàtic o un que vagi de mala fe pot negar l’èxit polític, ciutadà, cívic i festiu de la sardana oberta (manllevo l’expressió del magistrat Santiago Vidal) coneguda com la cadena de la Via Catalana. Una proesa que mobilitza més d’un milió i mig de persones agafades de les mans des del Pertús fins a Alcanar només pot ser qualificada d’èxit absolut. El intel·ligents –que n’hi ha i molts Ebre enllà—com el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, saben que la Via Catalana va ser un èxit sense precedents. De fet, ell fa temps que predica moure peça perquè Catalunya se’n va. L’única diferència respecte del que va manifestar l’endemà de la Diada és que va recitar en veu alta les causes –segons el seu parer- de la desafecció catalana: infraestructures, llengua, cultura i finançament. A més, creu que s’ha de tocar el model autonòmic per donar satisfacció a Catalunya, això sí, sense reformar la Constitució. D’acord. Fa dos o tres anys, aquesta proposta hauria engrescat a molts. Ara arriba tard. Tal com han anat les coses sona a poc, a antic... El temps ha passat tan de pressa que res sembla que pot satisfer a una societat –transversal ideològicament, culturalment i lingüísticament-- que surt al carrer a reivindicar el seu dret a decidir.
Però aquest tren, tal com va definir el president Pujol fa anys el camí que segueix Catalunya, no ha de córrer més del que toca. Ara és el moment del seny. Solament queden quatre o cinc parades per arribar a la destinació final i convé seguir un full de ruta clar. I aquí, els responsables polítics –sobretot el líder d’ERC, Oriol Junqueras- han de fer pedagogia. No s’hi val excitar els hooligans perquè exigeixin córrer. Ell sap millor que ningú que és imprescindible seguir un full de ruta que permeti al final del recorregut obtenir el reconeixement polític de la comunitat de Nacions i l’aval dels tribunals internacionals. És important el suport explícit que ja ha donat el primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis, a una Catalunya independent si el procés es fa amb legitimitat. Aquesta és la clau: legitimitat.
El Consell Assessor per a la Transició Nacional treballa en el full de ruta. I el magistrat Santiago Vidal fa temps que explica, jurídicament, els passos que ha de seguir el procés perquè ningú el pugui declarar il·legítim, no legal. Ell es basa en la sentència del Tribunal Internacional de Justícia sobre la independència de Kosovo on quedaven clars tres punts:
1. Que entre la legalitat constitucional i la legitimitat democràtica sempre preval la segona.
2. Que sempre que hi hagi una majoria qualificada del poble al que afecta la consulta que tria una opció (per exemple la independència) entre altres possibles es considera legal a nivell internacional.
3. Que perquè la comunitat internacional i els tribunals avalin el procés s’han d’haver exhaurit totes les vies legals a l’estat.
Aquesta maquinària per exhaurir totes les vies legals ja s’ha posat en marxa. El primer pas ha estat la comunicació del president de la Generalitat, Artur Mas, al president espanyol, Mariano Rajoy, demanant-li autorització per fer un referèndum. Fins arribar a la declaració unilateral d’independència o a uns comicis plebiscitaris encara falten tres passos més. És a dir, el procés està ben encarrilat però li cal temps.
La Via Catalana d’aquesta Diada ha superat totes les expectatives internes i externes. A nivell català ha cohesionat com mai una bona part de la ciutadania en un punt que els uneix i els genera il•lusió i horitzó. I a nivell internacional s’ha aconseguit el ressò mediàtic dels mitjans de comunicació de referència, aquells que influeixen i creen opinió, de tot el món. Ningú dubta que el timó d’aquest projecte està en bones mans (el president Mas), ningú dubta que el principal mitjà de comunicació nacional (TV3) té un paper decisiu en la generació de consciència, i ningú dubta que el principal actiu per donar força a la iniciàtica (el poble de Catalunya) està més motivat i engrescat que mai. Ara només cal posar-hi seny -continuar posant-hi seny- per arribar a la darrera estació, sabent que pel camí encara hi haurà molt soroll i actuacions brutes i indignes. Però és igual, la màquina va i és imparable.
Josep Maria Torrent
Periodista
Article publicat a elSingulardigital.cat el dissabte 14 de setembre del 2013-09-14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada