Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




14 de juliol 2014

La llarga tardor del bustisme

Bustos plega. L'exalcalde de Sabadell, conegut popularment com "el padrino" o “el capo” per la seva política populista i clientelar, anuncia que abandona la política i els múltiples càrrecs, acorralat per l'escàndol dels sobresous a la Federació de Municipis. El periodista sabadellenc Jordi de Arriba ha fet una anàlisi interessant dels darrers esdeveniments que han precipitat la renuncia a tots els seu càrrecs polítics, això si no abans del setembre (abans ha de cobrar les extres i les vacances), en un article que ha publicat en castellà titulat “El largo otoño del bustismo” i que si voleu podeu llegir-lo traduït al català, més avall.

La llarga tardor del bustisme

L'alcalde que va tenir Sabadell als seus peus va deixar dilluns la política pel Facebook. Finalment les imputacions per delictes contra l'administració pública han pesat tant com l'escàndol de la Federació de Municipis de Catalunya, que ha convertit l'exalcalde i la seva mà dreta a la FMC en poc menys que pàries per uns fets encara sota investigació i sense cap imputació .

Manuel Bustos, omnipotent alcalde de Sabadell des de 1999, va compartir durant 13 llargs anys taula i estovalles amb els més destacats polítics d'aquest país. El seu talent per col·locar-se a la foto permet seguir l'evolució política de Bustos des de la hemeroteca. Des del seu padrí Josep Maria Sala al PSC a Francisco Álvarez Cascos, José Blanco i Alfredo Pérez Rubalcaba. Des de Jordi Pujol fins Artur Mas. Autoatribuït líder del municipalisme, era presa fàcil de tertúlies, entrevistes i comunicats. No obstant això, des que dijous passat la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció va fer públics els 44 càrrecs electes que estan sent investigats per presumptes sous encoberts en forma de dietes, Bustos s'ha convertit en un pària del sistema polític català i espanyol. La seva llarga ombra s'esllangueix, si cal creure en les seves paraules,  per sempre.

Qui va presidir el primer Consell de Governs Locals, formava part de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, es replegà a la Federació de Municipis de Catalunya i va liderar el consistori sabadellenc amb mà de ferro, passava a ser poc menys que un desconegut. "Vaig coincidir amb ell només un dia", deia diumenge a Rac1 l'alcalde socialista de Flix. Malgrat les converses reflectides en els atestats policials, alcaldes com els de Mataró o Solsona asseguren tampoc tenir massa tracte amb Bustos. Altres regidors catalans patien també la síndrome de la infanta Cristina (no sabien res, no recordaven res). Bustos, que agafava de la mà amb confiança al rei Joan Carles I en la seva última visita a Sabadell, ja s'havia convertit en un element incòmode des del 27 de novembre de 2012. Tanmateix, en l'última setmana el seu nom personifica el desprestigi de la classe política. L'enorme malestar aixecat a CiU, Esquerra i en menor mesura ICV, però sobretot en un PSC en caiguda lliure, amenaça d'arrossegar la Federació de Municipis i també l'Associació de Municipis de Catalunya. L'entramat institucional del que es van dotar els consistoris catalans penja d'un fil. A l'hora de repartir responsabilitats tots assenyalen en la mateixa direcció.

Aquest dilluns va despertar malament per a ell. El primer secretari in pectore del PSC, Miquel Iceta, anunciava al matí que farà complir el codi ètic del PSC, segons el qual els seus militants han de deixar els càrrecs públics un cop són processats (Bustos està a un pas en una de les peces de mercuri en què està implicat). En la lluita per ser secretari general del PSOE, les preguntes sobre com tallar la corrupció van protagonitzar part del debat entre els tres candidats. Fins i tot Pedro Sánchez, a qui el bustime dóna suport i qui no va tenir inconvenient a compartir acte fa unes setmanes amb els imputats Manuel i Paco Bustos i Montserrat Capdevila, assegura ara que no li tremolarà el pols.

A mitja tarda de dilluns, els rumors sobre una dimissió imminent de Bustos comencen a aparèixer. I es concreten cap a les 19 hores, en una publicació en el seu perfil personal de Facebook. Assenyala que ja no pot més i redunda en la seva idea de ser víctima d'una conspiració política que no acaba d'explicar. Sobre la polèmica de la FMC, assegura que va fer gestions per evitar que es sabessin les dietes per evitar un ús demagògic de les retribucions. Pren la decisió per no perjudicar el PSC i anuncia que la seva carrera política arriba al final un any i mig després de deixar l'alcaldia.

La seva mà dreta a la Federació de Municipis tenia raó quan va avisar Bustos, que volia amagar el seu sou com a president de la FMC: "No sé com ho vols fer, però t'ho dic i mai no t'ho he dit des que estem junts, que et pot costar el càrrec dir una mentida perquè ho sabran ... i al final sabran el que cobres, no t'enganyis, ho sabran. Tu tens cada mes una transferència, se n'assabentaran "joder", i el dia que t'enganxin amb una mentida així t'han de enfonsar, fes-me cas ".

Si l'esclat de Mercuri va tocar a Bustos, les dietes sota investigació de la FMC van acabar amb la seva carrera política. Al febrer de 2012 va anunciar que se separava uns centímetres però en realitat no es va separar ni una mica. Ja abans havia depurat l'executiva del PSC al seu caprici. El seu cercle polític-familiar va deixar volar poc a Juan Carlos Sánchez com a alcalde. I va maniobrar per imposar, preferiblement sense primàries, el seu candidat preferit que finalment va ser Josep Ayuso. Però quan l'actual alcalde va donar el pas enrere, va aparèixer per sorpresa Marta Farrés. El bustisme, que va controlar al seu gust la ciutat, ja no controlava del tot el partit, i un grup de dirigents de la vella guàrdia socialista i el sector juvenil va descobrir que hi havia socialisme fora del bustisme. Mig partit s'havia cansat de les formes de Bustos. Així que l'aparell va haver de posar tota la carn a la graella perquè guanyés el candidat bustista.

Ho van aconseguir. I Bustos es va donar la seva última celebració celebrant la victòria d'Ayuso com a pròpia amb un objectiu: perpetuar el bustisme sense Bustos. I en la presentació d'Ayuso a Fira Sabadell, amb Pedro Sánchez com a privilegiat testimoni, el més destacable va ser la posició ocupada per Bustos: al costat de la taula presidencial, visible en totes les fotos. Homenatjat. I dempeus. Bustos no se n'anava.

Tot i això, Mercuri va arribar per quedar-se. Les punxades al telèfon són un filó: apareix la peça Capdevila, el cas Montcada segueix el seu curs, la jutgessa d'instrucció s'aplica, s'investiguen els reintegraments del Consorci de Residus i apareixen les dietes de la Federació de Municipis. S'estén la imatge que tot el que toca Bustos està empastifat. No només a Sabadell. Ja hi ha dos diputats imputats. Ni tan sols està empastifat només el PSC. Els 200.000 euros en dietes afecten tot l'arc polític. "És un gran corruptor", deia fa uns dies un portaveu municipal que mai va tenir feeling amb ell. "No es movia res a Sabadell sense el seu coneixement", recorda un exregidor. El president d'una entitat veïnal assegura a Facebook: "va tenir Sabadell als seus peus però ens va trair". Però, en realitat, no són pocs els que en l'any i mig de cas Mercuri han preguntat, de forma discreta i gairebé amb suor freda, si el seu nom apareix en el sumari i de quina manera ho fa.

Tots, gairebé tots, es van relacionar amb el excalde. No obstant això, ara ningú recorda les seves relacions amb Manuel Bustos. Acorralat, el ben plantat alcalde mediàtic, qui buscava a les càmeres com ningú, decideix posar punt i final a la seva carrera política refugiat en una xarxa social. Qui sempre estava disposat, gairebé exigia fer declaracions, ara assenyala que ja no pensa parlar més. La partida de Bustos passa ara pels tribunals. I el bustisme, abans hegemònic, entra en una freda tardor, almenys, fins el maig del 2015. Llavors es jugarà, sense l'exalcalde a primera fila, la partida política definitiva.

Jordi de Arriba
Periodista

Article publicat a isabadell.cat el diumenge 13 de juliol del 2014