L'estat català: ni te l'imaginis!

S’està debatent aquests dies si les eleccions del 27-S seran un plebiscit. Creiem que seran el que nosaltres vulguem que siguin. ¿Creieu que si el PP guanyés les properes eleccions autonòmiques, no serien ells mateixos els qui en farien una lectura en clau de plebiscit? Per ells hauria guanyat “Espanya i la Constitución”. Per tant el que cal fer els propers mesos és augmentar la massa crítica independentista. I això com es fa? Doncs anant als feus de l’unionisme i fent pedagogia dels avantatges de conquerir un Estat Català. No tractar de convèncer més els ja convençuts, sinó donar arguments clars i potents als indecisos o contraris a l’Estat Català. Cal anul·lar la idea espanyolista que els catalans no tenim dret a la independència “per se”, es a dir perquè ells ho diuen i punt. La periodista Odei A.-Etxearte escriu que els espanyols estan convençuts que la independència és impossible tant jurídicament com materialment. Per això ni tan sols tenim dret a imaginar-la. Llegiu l’article en el nostre Blog.

L'estat català: ni te l'imaginis!

Quan debatrem, d'una vegada, les bases de l'estat independent que volem?

Algú dirà que això implica obrir un front més de discussions i de desacords potencials entre CiU, ERC i la CUP, i que més val deixar-ho per després. Però aquest després mai no arriba. Sempre hi ha coses prioritàries a fer. Ara mateix, que el govern i els partits s'aboquin en la construcció de les estructures d'estat que falten per a la desconnexió. La hisenda pròpia, la sindicatura electoral, la seguretat social catalana: que les facin. Però no ens deixem atrapar per un debat estèril entre la determinació dels convergents i els republicans de tirar-les endavant i el rebuig del govern espanyol a destinar recursos públics en la duplicitat administrativa que s'havien conjurat a eliminar. Posats a gastar energia verbal, seria millor que els partits argumentessin si Catalunya ha de tenir exèrcit o no, o de si és preferible que esdevingui una república parlamentària o presidencialista.

Quins drets públics essencials garantirà l'estat català? El castellà ha de ser llengua cooficial? Com ha de ser el sistema judicial? Com es pot impedir que hi hagi impunitat amb la corrupció? El de l'habitatge serà realment un dret garantit?

Hi ha nombrosos estudis que demostren la viabilitat de la independència. Durant tot el 2014, el més important era convèncer Espanya i la comunitat internacional que els catalans tenim dret a decidir. Uns que sí, els altres que no. Un 80% dels catalans ho té clar. Passem les pantalles de la viabilitat i de la legalitat, si us plau. Mentre Espanya s'escandalitza per la sortida de Luis Bárcenas de la presó, Catalunya, també castigada per la corrupció, debat les vies per impedir que pràctiques indignes com la seva no es tornin a generalitzar mai més en el nou estat català. No us sembla petita, Madrid? El jutge Santiago Vidal ha fet un primer intent amb la seva proposta de constitució catalana. Però no n'hi ha prou. Tampoc no val confondre l'esquelet de l'estat amb les polítiques conjunturals que dependran del color de cada govern.

Les il·lusions rebroten. Els independentistes convençuts difícilment deixaran de ser-ho encara que tot hi jugui en contra, fins i tot la fràgil i aprimada unitat amb què els partits pretenen arribar al 27-S. Però el segrest del marc mental és una de les principals armes intangibles amb què l'Estat espanyol perpetua l'autonomia: la independència és impossible jurídicament i material. Tant, que ni tan sols teniu dret a imaginar-la.

I tanmateix, començar a fer-ho és l'única manera per ampliar la majoria social favorable a la independència. Oferim un projecte de país integrador, socialment just, on torni a funcionar l'ascensor social, on regni d'una vegada i per sempre la meritocràcia, i els murs infranquejables dels imaginaris paral·lels entre uns catalans i els altres es desfaran. Ni l'àrea metropolitana, ni Telecinco. La independència no té a veure només amb les identitats: és la resposta a la crisi política, institucional i econòmica que vivim. L'oportunitat ens farà lliures i orgullosos de ser-ho.

Odei Antxustegui-Etxearte Atienzar

Periodista i Llicenciada en Humanitats.

Article publicat al digital elSingular.cat el divendres 23 de gener del 2015