Aquests darrers dies s’està fent la campanya de la por. Tothom diu que si Catalunya s’independitza cauran damunt dels catalans les set plagues bíbliques i que vagarem pels espais exteriors pels segles dels segles, amén. Malgrat l’espifiada del Mariano Rajoy arran de les nacionalitats catalana i espanyola (no es més ignorant perquè no entrena...), encara queden dos dies per dir-nos que estarem fora d’Europa, fora de l’euro, fora de l’ONU, i de tot arreu, menys del lloc on volem estar fora, es a dir d’Espanya. He trobat un article sobre aquest tema que, amb un to lleugerament humorístic, ens ve a dir que no hem de fer cas d’aquestes informacions tòxiques. Llegiu-lo si voleu al nostre Blog.
#NoTincPor
El que importa és tenir por. A qui no pensa com tu, a qui pensa com tu però et pot disputar el poder, al diferent ... al comunista, al capitalista, al d’esquerres, al de dretes, a l'immigrant, a l'homosexual ... a l'exèrcit, a la banca, a la Unió Europea, al Fons Monetari Internacional, a l'Organització Mundial de Comerç, a la Federació Internacional de Futbol Associació, al Comitè Olímpic Internacional ... al tabac, als greixos saturats, als greixos que no són saturats , a no fer esport, a fer-ne massa, a que et caiguin els cabells, a engreixar-te, a aprimar-te massa ... als videojocs violents, als que no ho són, als mòbils, als fixos, a veure massa televisió, a no assabentar-te de res, a que això no sigui cert, ni tampoc allò altre, a que et prenguin el pèl, a saber que ja te’l han pres ... al canvi climàtic, a que et caigui un meteorit al damunt, als terratrèmols, als tsunamis, a la desforestació, als incendis forestals ... a les guerres, al període entre guerres, a la Història, a la que et van explicar, a la que no et van explicar, a la que vas sentir però no vas voler escoltar ... a la teva família, a la de l'altre, al cap, al company, a l'amic, l'amic del teu amic, a l'amant, a la parella del teu amant, a la teva dona, al teu marit, als fills, als sogres ... I, sobretot, a la independència de Catalunya!
Quanta por ens han posat al cos, quants fantasmes han pul·lulat per aquest somni col·lectiu, quanta ira continguda en cada entrevista, en cada intervenció; i quants genolls s'han clavat a terra per demanar a la Merkel, a Cameron, a Obama i a la Comissió Europea que ens posessin la por al cos.
La por com a estratègia de poder.
La por com a control de la població.
La por com a instrument a favor de la repressió.
La por que construeix pobles submisos, moltonejats, temorosos de perdre el seu status.
La por que fa de la frustració el motor del sistema.
La por que és el botxí de la llibertat i la creativitat; l'excusa del governant poruc, tenallat per la por a perdre els seus privilegis.
2006. Mèxic. Felipe Calderón i el PAN van fer una campanya electoral centrada en el vot de la por. En aquesta campanya, es va presentar Andrés Manuel López Obrador (AMLO), principal opositor i candidat de l'Aliança per Bé de Tots (d'esquerres) com un perill real per a Mèxic. Es va publicitar, que l'elecció d'AMLO com a president provocaria que els capitals internacionals i nacionals s'anessin del país. Es va parlar d'un col·lapse econòmic i financer. Es va dir que la majoria dels mexicans perdrien els seus béns, les seves riqueses, els seus llocs de treball i fins i tot, les seves cases i cotxes. Generar por entre els electors va ser el principal èxit de la campanya, que va reduir l'avantatge de López Obrador de 10 punts percentuals en les preferències electorals sobre Felipe Calderón. Al final, les autoritats electorals van reconèixer el triomf de Calderón amb una diferència de 0.58 per cent de vots
Et sona d'alguna cosa? És l'estratègia de la por. D'aquesta manera, en el referèndum, ja han votat Angela Merkel, David Cameron, Barack Obama, la UE, el govern del PP, el PSOE, l'exèrcit, la banca, Felipe González, Vargas Llosa, Almirall, La Razón, El Mundo , l'ABC, El País, Intereconomía, 13TV, TVE, La Sexta, Antena 3, Tele 5, Cuatro, la Cope, RNE, la Cadena Ser i l'esperit latent del Cid. La pregunta és: ¿podré votar jo sense que llegir la premsa, veure la televisió o escoltar la ràdio sigui una tortura a la qual es faci tota una espectacular apologia de la fi del món en el cas que Catalunya s'independitzi d'Espanya?
No tinc por. No tengo miedo. I'm not afraid. Je n'ai pas peur.
Àlex
Escriptor
Article publicat al Blog SocietatAnònima el dissabte 19 de setembre del 2015
Traduït del castellà per la Secretaria de la Unió Catalanista de Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada