I si no guanyem?

Avui ha començat la campanya electoral per les plebiscitàries del 27S. Pel que prediuen les enquestes sembla que la cosa pot anar molt justa. Podria passar que les candidatures independentistes obtinguessin un majoria absoluta d’escons molt ajustada. Si és així és segur que hi hauran més vots del bloc del NO (51% aprox.) que no pas del SÍ (45% aprox.). Llavors tots els unionistes diran que les eleccions han sigut “plebiscitàries” i que els sobiranistes ja podem anar desant les estelades al bagul dels records doncs haurem perdut. Pensem doncs en la possibilitat de no guanyar i analitzar llavors que pot passar. Aquesta hipòtesi la desenvolupa l’article titulat “I si no guanyem? que podeu llegir en el nostre Bloc i que ha de servir per esperonar, en aquest dies que falten per arribar al 27S, als que creiem en una Catalunya lliure i sobirana, per que fem mans i mànigues per portar cap les candidatures de “Junts pel SÍ” i la CUP a tots els indecisos que ens troben al nostre pas. L’alternativa a una Catalunya independent és una Catalunya “autonòmica” i les certeses de la Catalunya autonòmica ja les coneixem i fan por i si no guanyem, ras i curt, faran pànic.

I si no guanyem?

El 27-S molts anirem a votar un Parlament que volem que serveixi per proclamar i exercir la independència. Hi ha un bloc de partits, que també representen una part substancial de la societat catalana, per als quals, en canvi, aquests comicis són unes eleccions ordinàries per triar el govern de torn d’una comunitat autònoma. Les forces que neguen el caràcter plebiscitari de les properes eleccions van des del federalisme sense recorregut de "Catalunya Si que es pot" i d’Unió fins al centralisme desacomplexat del PSC, PP i C’s.

Què pot passar la nit del 27-S? Que la suma de Junts pel Sí+CUP tingui majoria o que no en tingui. Si té majoria, planaran algunes incerteses sobre el procés, ja que només hi ha quatre persones, com ha explicat Albert Pont, del Cercle Català de Negocis, que sàpiguen tots els ets i uts del full de ruta un cop es produeixi la desconnexió. I si no sumen? Llavors tindrem tot de certeses, algunes de les quals passo a detallar a continuació.

Si vostè necessita el suport de les administracions públiques perquè la seva empresa sigui més competitiva, via construcció d’infraestructures, oblidi-se’n. Si guanyen les forces que es diuen constitucionalistes, ni hi haurà corredor mediterrani en els propers anys, ni autovies gratuïtes, ni rodalies eficients. La inversió de l’Estat pel que fa a infraestructures no depassarà el 10%, encara que Catalunya representa el 16% de la població. I això per què? Perquè sempre ha estat així i ningú no ho ha volgut canviar en quaranta anys de democràcia. Recorda vostè quan van començar les obres d’enllaç de l’AP-7 amb l’A-2 a l’alçada de Castellbisbal? L’any 2006. Doncs bé: encara no estan acabades. No és broma. Mentrestant, segueix previst l’AVE a Otero de Sanabria, població amb 26 habitants de Zamora, i a Madrid, després de les radials R-2, R-3, R-4 i R-5, que han fet fallida, ja es projecta la M-70.

Si vostè vol tenir uns serveis públics millors dels que té ara, oblidi-se’n. Seguirem tenint 16.000 milions d’euros de dèficit fiscal i l’Estat seguirà recaptant el 95% dels impostos a Catalunya (34.000 MEUR) front al magre 5% de l’Agència Tributària Catalana (uns 2.000 MEUR). Això vol dir que no podrem millorar la sanitat, ni l’educació sostinguda amb fons públics (que inclou les concertades) ni dotar-nos de millors serveis socials: la llei de la dependència impulsada per Zapatero fa molt temps que funciona amb pocs diners de l’administració central (el 22%), quan se suposa que aquesta hi hauria d’aportar el 50% del finançament.

Si vostè és una persona catalanoparlant, que sàpiga que el català seguirà atropellat pel castellà. O, com deia Roger Buch, asfixiat de forma premeditada. L’Estat no mourà un dit perquè Disney, Boeing o Clan emetin continguts en català per als infants, que seguiran minoritzats a la reserva índia del Super 3. Òbviament, tampoc no hi haurà continguts en català als canals de Fusión i Canal+, que funcionen només en castellà: Baby TV, Disney Junior, Canal Panda, Nick Jr., Nickelodeon i Disney XD. Sí, tot plegat, un 9 a 1 que demostra com n’estan, d’immersos en català, els nens i nenes del país. Pel que fa al cinema, el català té un problema i aquest problema és diu 3%, als jutjats un problema que es diu 13,11% de sentències emeses en català i, com que no es vol veure la magnitud de la tragèdia, a aquest pas acabarem morint de finor (o, més exactament, “bueno estaba y se murió”).

Si vostè és pensionista o vol ser-ho en algun moment, vagi fent un raconet per si vénen mal dades. Durant les vaques grasses, l’Estat havia estalviat el fons de reserva de pensions per quan es jubilés la generació del ‘baby boom’ (les persones de la generació d’en Sala-i-Martin: els nascuts entre 1960 i 1970, per entendre’ns). Doncs bé: aquest fons no deixa de minvar per compensar el dèficit i s’haurà exhaurit a finals de 2017. Les pensions, si Catalunya segueix dintre d’Espanya, ben aviat s’hauran d’abaixar. I això per què? Perquè a Espanya hi ha més atur que a Catalunya, els treballadors tenen sous més baixos (de forma que la recaptació és menor) i hi ha menys cotitzants per paguen les pensions dels jubilats. Només un Estat català independent pot suposar una oportunitat d’evitar un col·lapse anunciat.

Per les raons exposades, que fa dos anys vaig concretar en vint-i-cinc en la sèrie d’articles Catalunya i el Doctor No, i que tristament no han variat ni una mica, el 27-S cal votar independència. Perquè les certeses de la Catalunya autonòmica ja ens les coneixem i, ras i curt, fan por.

Andreu González

Llicenciat en Hispàniques i tècnic de Normalització Lingüística.

Article publicat al digital EL MATÍ el divendres 4 de setembre del 2015