El diari Ara en la portada del diari d’avui fa aquesta pregunta: “ Fa por el discurs de la por ? ” i la respon amb l’opinió de quatre experts politòlegs , que dubten que una campanya en negatiu pugui capgirar les enquestes doncs creuen que el discurs de la por tindrà un impacte reduït i que el factor de la por ja estigui descomptat perquè en certa manera el blindatge ideològic ja fa una selecció. Els analistes donen per fet que no hi ha marge per a la seducció des de Madrid, com a mínim fins passades les eleccions espanyoles. La periodista Pilar Rahola en el seu article diari, també escriu arran de les amenaces que en etziben aquest dies des de Madrid. El seu article es titula “Que ve el llop” i com que, si no sou subscriptors, no podeu llegir-lo, l’hem penjat al nostre Blog. Val la pena.
Que ve el llop
I ara el corralito... No n'han tingut prou pressionant de manera asfixiant ─per tots els flancs de l'Estat─ CaixaBank i Banc Sabadell perquè firmessin el paperet de la catàstrofe financera, sinó que ara arriba l'amenaça del corralito. O sigui que a més de ser uns pàries sense estatus reconegut, fora de la UE, de l'euro, de la Lliga de futbol, d'Eurovisió, de l'amor d'Obama i del sistema solar, i de quedar-nos sense comerç i sense bancs, ara resulta que, a més, patirem un corralito. Desconec si, amb la independència, també serem víctimes d'una plaga de llagostes o d'atacs massius de descomposició estomacal, però tot pot passar, atès que els camins de la independència només poden conduir-nos a la solitud, a la misèria i a la diarrea massiva. Falta saber si el Vaticà elevarà també la paraula divina i serà el mateix Altíssim qui ens expulsarà a les flames eternes, cosa que és probable perquè hi ha qui diu que Espanya és tan sagrada que ja surt a la Bíblia. Res, doncs, que sort en tenim que Espanya ens salvarà del nostre mal cap i farà l'heroic esforç de continuar quedant-se els nostres ingressos, infravalorar-nos en les inversions i menysprear-nos en la nostra identitat. No hi ha amor més entregat que l'amor d'una mare pàtria. O més o menys.
La veritat, els funciona? És a dir, a les Espanyes no hi ha ningú saberut, ben informat i dotat de prou intel·ligència estratègica per saber que la retòrica de la por no funciona des de fa molt de temps?
Encara no s'han adonat que, de tant estirar la corda del despropòsit, el papu, han aconseguit convertir-lo en un acudit ridícul? I en un bumerang... I, sobretot, no saben que aquestes amenaces d'Harmagedon sobre la revoltada Catalunya no fan efecte en l'autoestima catalana, prou ben dotada en els darrers temps? Per acabar, no creuen que els ciutadans no som tan imbècils i desinformats com es pensen per tractar-nos així? Perquè per saber, sabem que Catalunya té milers de multinacionals, que el nostre PIB és un caramelet, que qualsevol catàstrofe econòmica afectaria seriosament l'euro, que ni un sol banc no es mourà, que Espanya necessita la nostra estabilitat ─sobretot si ens n'anem─, que la cançó del desastre l'han repetit amb cada nou Estat i no ha arribat mai l'apocalipsi, que els catalans tenim capacitat per gestionar la complexitat, i ho farem, que de la Unió Europea no et treuen ni amb lleixiu i que, al final, qualsevol escenari probable és més suggeridor que la pesada realitat actual. És a dir, no sabem com serà la independència d'Espanya, però sabem com n'és de greu, lesiva i inflexible la dependència d'Espanya. Si, amb tot això, l'única cosa que tenen per oferir són amenaces, catàstrofes i terror, realment estan molt desconcertats i espantats. No és que no tinguin pla B, és que no tenen pla, d'aquí que només sàpiguen convèncer espantant. I aquesta tècnica ja no funciona quan un poble ha assolit la seva maduresa.
Pilar Rahola
Escriptora i periodista
Article publicat a LA VANGUARDIA el 22 de setembre del 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada