Carta oberta al Sr. Antonio Baños (CUP)

Els resultats electorals del 27S han establert una aritmètica diabòlica pel que fa a l’independentisme. A Junts pel Sí els falta un diputat per aconseguir la Presidència de la Generalitat per Artur Mas amb l’abstenció de la CUP i per altra banda a la CUP l’ha posat davant l’evidència que els seus 10 vots (o al menys 2 dels 10) siguin imprescindibles per fer president el candidat Mas. Potser aquesta situació la CUP no l’havia prevista i ara li ha esclatat als nassos i els obligarà, potser, a replantejar-se la seva posició. Un anònim Roger ha escrit una carta oberta al senyor Antonio Baños, ex membre de Súmate i ara cap de llista de la CUP, carta que per la seva lucidesa i precisió, recull el que molts de nosaltres sentim i pensem, especialment l'argument de que, pels unionistes i altra fauna de Madrid, tindrà un efecte molt més potent que inhabilitin al President de Catalunya, que no pas que inhabilitin a un conseller o un parlamentari. Els catalans ens hi juguem massa i l'oportunitat de fer-ho bé és única. Podeu llegir la carta oberta a Baños en el nostre Blog.

Carta oberta al Sr. Antonio Baños (CUP)

Hola, Antonio:

Primer que res felicitar-te per la campanya, agrair-te tot el que has fet i fas, i celebrar amb tu una victòria aclaparadora tot i que, encara, incompleta.

He col·laborat tan com he pogut i tan bé com he sabut en aquest procés, que ens hauria de dur a un país nou, més net, més just, més ric i més culte, on només els catalans decidíssim com el volem, el nostre país.

No us he votat, vagi per endavant; tot i que a casa els vots s’han repartit entre les CUP i JUNTS PEL SÍ. M’agraden, i molt, les vostres propostes, i crec que moltes s’han d’implementar de manera immediata. Però -digues-me antic o massa pragmàtic- no crec que, a la llarga i en la seva integritat, les vostres propostes siguin realitzables en un país que, tampoc no ens enganyéssim, té un profund pòsit conservador.

Tampoc és que JUNTS PEL SÍ em faci trempar d’allò més. Hi ha molta gent, molt barrejada i, entre ells, digues-li Mas o digues-li com vulguis, hi ha els hereus d’una política massa conservadora, massa submisa (amb Espanya, amb Europa i -sobretot- amb el gran capital). I sí, també hi ha gent de la “vella política”, de la que tenia la corrupció com a eina sistemàtica -com a mínim- de finançament. Però aquest inconvenient, la barreja, és alhora una de les seves virtuts, fruit de la tan comentada “transversalitat”. I fruit també de les renúncies als egos particulars, en pro del procés.

Per això avui crec que és un error monumental “vetar” Artur Mas com a presidenciable, en base a diverses justificacions o excuses. La de la corrupció em sembla massa genèrica i molt naïf. I em du al cap l’eco del “3%” de l’altra nit a la seu de Ciudadanos, i l’Albiol, i fins i tot el Pablito. És, com a mínim, poc imaginativa. Més d’acord estic amb la justificació de les retallades. Però amb matisos. Que CDC és un partit, sent suau, de centre dreta, ningú no ho discuteix. Però no han governat sols, ni van sols ara, ni JUNTS PEL SÍ és CDC. D’una banda s’han espolsat la palla més reaccionària (Unió) i de l’altra, més o menys, millor o pitjor, han administrat quatre rals (els que ens concedia Madrid) i, a més, han implementat mesures -i ho saps- de caire social, que el TC s’ha encarregat de castrar.

Em fa l’efecte, Antonio, que ara les CUP tenen un problema d’imatge, de fetitxe, del “què diran”, o del què us diran les bases. Entenc aquest entrebanc intern, però l’altre -que us critiquin des de fora- el trobo poc conseqüent amb la vostra manera d’actuar i amb la urgència i importància del que tenim entre les mans. Perquè actuar “per imatge” ja ho fa PODEMOS o CSQP de manera continuada o, és evident, els partits nacionals d’Espanya per captar vots. I les CUP, si de debò feu nova política, no hauríeu de respondre a aquest clixé tan suat.

A més, el govern de Madrid us ho acaba de posar ben fàcil. No parleu de desobediència? Quina major desobediència que reptar l’estat espanyol amb un presidenciable imputat per demòcrata? Perquè això, molt probablement, acabarà amb inhabilitació. I tindrà un efecte molt més potent que inhabilitin al president, que no pas que inhabilitin a un conseller o un parlamentari. I, en aquest supòsit, serà molt més gran la desobediència mantenint un president inhabilitat (passant de la “justícia” de Madrid), que esquinçant-se la roba per l’Artur Mas “a seques”. I la repercussió serà molt més gran aquí i a l’exterior, això bé que ho saps. I com més gran sigui la repercussió, més llançat anirà el procés.

No sóc un “Masista”; però tampoc un “Junquerista”, ni un “Romevista”, ni un “Bañista”. I mirant l’arc parlamentari, què vols que et digui...? Hi ha molts noms de gent decent, i seriosa, i competent, però cap amb el pes específic del Mas. I, a banda, allà, a Madrid, “Mas és el diable”, i crec que no els hem de donar el gust de deslliurar-se’n. I, a més, crec que seria terriblement injust amb ell que (sense ànims de dir-ne “màrtir”) és qui n’ha sortit més escaldat. I encara diria més: en Mas no és cec, ni burro, i els embolics de tants anys de govern els devia conèixer. Però a ell no li han trobat res i, com bé saps, només els ha faltat fer-li una colonoscòpia. I sí, és trist que la “vella política” hagi fet servir aquests mètodes, des de CiU, fins al PP, passant per C’s, PSC-PSOE, ERC, EUIA, CCOO, UGT i fins i tot algun “podemita” que altre (que el Rabell, entre d’altres, també té el seu historial). Aquí “mullava” tothom, i entre tots es tapaven les vergonyes. I ho sabia fins la meva portera.

Però ara parlem d’una altra cosa. De fer un nou país, amb la gent d’aquest país, de la vella i de la nova política, perquè no podem condemnar ningú al Gulag per allò que feien molts, perquè ens quedaríem en quadre.

Ara toca que vosaltres (o així ho veig jo) poseu el màxim de condicions socials (no als desnonaments, plans d’emergència, subsidis, sanitat, educació, control de la transparència i tot i més), però no els feu el joc als que acusaven Mas d’amagar-se per eternitzar-se, quan va deixar molt clar que, en les eleccions a la nostra República, no s’hi presentaria. Té molts defectes, segur, però no en tenim cap de millor, cap de més implicat, cap que faci tanta nosa a Madrid i tanta patxoca a Europa.

A casa, un dels nanos va votar les CUP i, amb tot, prefereix el Mas com a candidat. L’altre dubtava, em deia “no m’agrada que les CUP vagin contra en Mas”. I jo li deia “ho han de fer, per les seves bases; no et faci res, si els veus millors vota les CUP”; i -tot i amb això- va votar JPS.

Entenc que us costarà convèncer les assemblees. Feu-les veure la desobediència que implica -respecte a Madrid- investir en Mas. Quant als altres, us diran de tot, segur, però no crec que us hagi d’importar que pensen. Avui, sense anar més lluny, en Duran ja us ha trobat “més entenimentats” que JPS. A mi em faria urticària. Jo m’escoltaria en Cotarelo, si el que et dic no et convenç prou. Jo me l’escoltaria a ell, i no als que us diran “venuts” (com CSQP) o “dèbils” (com PSC), o “còmplices” (com PP i C’s). Al capdavall, com deia aquell, “ladran, luego cabalgamos”.

JPS està en una situació molt delicada en aquest tema. Mas i Junqueras ja van renunciar a molt. I es van comprometre que Mas seria el seu candidat. I tampoc no tenen gaire capacitat de maniobra. A banda -i també ho saps- que, si l’estat espanyol no hagués fet tantes trampes amb el vot estranger i per correu, ara en tindrien com a mínim 63 (i potser haguéssim assolit el famós 50,01%). I és de justícia, també, desobeir les trampes de l’estat espanyol. A JPS, en tots els altres temes, els teniu “oberts de cames”. Aneu-hi a fons.

T’ho dic, tot plegat, amb tot el respecte i el més gran agraïment; només desitjant que no ens hàgim de trobar -d’aquí a uns mesos- amb les eleccions que vol el Duran i exigeix l’Arrimadas, amb el prestigi perdut i el procés embarrancat per no empassar-se un gripau (i sé que és gros), o -en el millor dels casos- amb un president amb menys carisma, capacitat de seducció, mereixements, solidesa i repercussió (a Espanya i davant la comunitat internacional), que no sàpiga dur el vaixell com ens mereixem.

Una abraçada.

ROGER