El coronavirus i el virus de la Corona

El 'coronat' va sortir per la televisió a fer el seu discurset obligat per les circumstàncies, però ho va fer amb desgana, sense cap empatia i a contracor, desgranant un munt de tòpics que ningú es va creure, suposant que algú l'escoltés, ja que a l'hora del discurs la majoria dels seus súbdits estàvem al balcó de casa atonyinant cassoles i fent palès el nostre rebuig a la monarquia. A la posta d'escena de la presentació, al Felip no se li va acudir res més que abandonar, per primera vegada, l'escut de l'Espanya Constitucional i presentar-se davant dels seus vassalls amb el seu caspós escut personal. Com una amenaça va proclamar a través del símbol daurat: "Jo sóc el rei". Va parlar, amb retòrica militar, d'avantguarda, de batalla i d'altres imatges castrenses. Va venir a dir que units i ben juntets no està tan malament tenir el virus. Parlava i parlava i parlava però sense ni dir una paraula dels cent milions d'euros que el seu pare li va transferir des de Suïssa. Que tots sabem que això del notari és paper mullat. 

Com ha escrit recentment el periodista Salvador Cot «Vergonyantment, camuflats rere una crisi on la gent emmalalteix i les empreses moren, els Borbons intenten sobreviure prenent-nos el pèl una vegada més. Un comunicat que insulta la intel·ligència dels majors de set anys intenta donar per tancada, com sempre per la porta del darrere, qualsevol investigació sobre la immensa fortuna que ha reunit la família Borbó a base de comissions i favors. Cada generació ens ha robat, cada generació ens ha pres per imbècils». L'herència del rei Felip VI no és un grapat de milions robats a tots i cadascun un dels espanyols i espanyoles, a un país sencer, herència per cert a la qual no és veritat que ha renunciat. L'herència de Felip VI és el seu tron. Felip VI no ha renunciat a res, perquè què signifiquen uns quants milions per a qui té un poder que no pot ser-li arrabassat i que arribarà a la seva filla i així per generacions?

 

El discurs sobre la crisi del coronavirus ha deixat al descobert el sistema depredador i inepte que ens ordena i mana. Només cal veure les imatges de les rodes de premsa dels responsables de solucionar la pandèmia que estem patint i on, darrere els ministres espanyols, hauria d'haver-hi bates blanques surten només militars amb el pit ple de ferralla. És que pensen matar el virus a canonades? No escolten ni metges ni científics, no escolten el Govern català i tampoc no escoltaran els damnificats per les seves decisions. I és sobre aquest paisatge desolat que pretén imposar-se, com sempre, la família comissionista que és la clau de volta de tot un sistema de mentida i opressió. Una família que des que va ocupar el tron de la monarquia espanyola, no ha fet més que esquilar i depredar els seus súbdits, fent que les seves aventures amoroses i financeres fossin amagades sota la catifa per les elits de Madrid, beneficiàries de les seves trames corruptes. Finalment però sembla que aquestes tracamanyes van sortint a la llum i tothom s’assabenta de la mena de monarques que ens volen regir. Com mol bé escriu el jurista sevillà, Javier Pérez Royo, en el seu article això “no és un assumpte de família”, sinó que es tracta d'un problema constitucional de primer ordre. Llegiu si voleu l’article més avall.

No es un assumpte de família

El Comunicat de la Casa Reial tracta la conducta del Rei Joan Carles com si fos un assumpte de família. I no ho és. Es tracta d'un problema constitucional de primer ordre, que s’hauria d’haver posat en coneixement de les Corts Generals. El comunicat emès en el dia d'ahir és un document estrany, que reflecteix la concepció que tenen tant l'ex-Rei Joan Carles com el seu fill, el Rei Felip VI, de la monarquia parlamentària constitucionalment definida.

Semblaria com si el Rei Felip VI considerés que s'ha d'enfrontar a un problema exclusivament familiar, que pot arreglar amb un acord amb el seu pare, com si l'assumpte no tingués una dimensió pública de naturalesa constitucional. I no és així, perquè la conducta del seu pare, a la qual al·ludeix en el comunicat, no l'afecta exclusivament a ell com a fill, sinó que afecta la Corona i, per tant, a l'Estat espanyol.

Un cop que es té coneixement de manera oficial per comunicat de la Casa Reial de l'existència de «activos, inversiones o estructuras financieras cuyo origen, características o finalidad pueden no estar en consonancia con la legalidad»  propietat del rei Joan Carles, no n'hi ha prou amb què el Rei Felip VI anunciï que renuncia a l'herència que, com a fill, pogués correspondre-li, sinó que l'assumpte adquireix una dimensió política a la qual únicament des de les Corts Generals se li pot donar resposta. També, si escau, des del poder judicial. Però també. La resposta política és la que una societat democràtica no pot deixar d'exigir.

La Corona no és una propietat privada de la família Borbó. És un òrgan constitucional de l'Estat, que es transmet de manera "hereditària en els successors de S.M. Joan Carles I de Borbó ..." (art. 57. 1 de la Constitució espanyola, CE). Però la transmissió hereditària no la converteix en propietat privada. Per això, els assumptes rellevants per a la Corona no poden ser tractats com a assumptes de família, dels quals queda exclòs el representant del "poble espanyol" (art. 66. 1 CE). Els assumptes rellevants per a La Corona són assumptes d'Estat, que han de ser abordats per l'òrgan constitucional legitimat democràticament de manera directa: Corts Generals.

I no pot haver-hi cap dubte que un assumpte que motiva que la Casa Reial emeti el comunicat en els termes en què l'ha emès, ho és. La negociació que s'ha produït al llarg de molt temps, previsiblement força més de què queda reflectit en el comunicat de la Casa Reial, entre el pare i el fill és constitucionalment aberrant. Amb base en quin precepte de la Constitució es pot justificar aquesta negociació?. L'exrei Joan Carles I ja no té autoritat per negociar res amb el Rei d'Espanya. I el Rei Felip VI no pot donar una resposta exclusivament privada a un assumpte, que, independentment que pugui ser constitutiu de delicte o no, no l'afecta exclusivament com a fill.

No sé qui haurà assessorat la Casa Reial, però l'emissió del comunicat és, al meu entendre, un remei pitjor que la malaltia, perquè no exonera de responsabilitat de cap mena al Rei i, però, fa pública una conducta seva que no té de qualsevol justificació possible.

El comunicat de la Casa Reial reforça, a més, l'exigència de la constitució d'una Comissió d'Investigació parlamentària.

Javier Pérez Royo

Catedràtic de Dret Constitucional

 

Article publicat al digital   eldiario.es  el dilluns 16 de març del 2020 

(Traduït de l’origina castellà per la secretaria de l’UCS)