El president Torra és el primer dirigent del procés que busca de manera conscient el sacrifici per fer triomfar la causa, com ell diu sempre "fins a les últimes conseqüències". En efecte el MHP hauria pogut despenjar de seguida la pancarta del balcó de la Generalitat, obeint l’ordre de la Junta Electoral, i tots plegats ens hauríem estalviat molts maldecaps. Però no ho va fer i ara tots estem pagant els efectes de la seva desobediència. El problema és que la seva immolació potser arriba massa tard, quan ja ha quedat clar que, amb més o menys entusiasme, el futur de l'independentisme passa —sobretot— per sumar més ciutadans a aquest projecte, i no pas per tornar a estavellar-nos contra un mur que fins ara ha esdevingut indestructible.
Cal dir però que el gest del President Torra al reptar l’Estat, obligant a foragitar-lo de la Presidència de la Generalitat, s’ha d’encabir dins el tarannà i el perfil del personatge. Des que fou escollit per ostentar el càrrec Quim Torra ha rebut un tractament indigne. Sempre ridiculitzant-lo, sempre mirant de presentar-lo com aquell que actua com un titella a les ordres de Warterloo, com un boig, com un autèntic irresponsable. Fins i tot quan durant la pandèmia ha estat ell, de vegades tot sol, la veu de la sensatesa i del sentit comú. Durant la pandèmia el president Torra ha estat insultat, agredit, menystingut i caricaturitzat. Encara avui, després de tota la seva assenyada actuació, ha d’aguantar el mantra que és un sectari que no governa per a tots els catalans. Aquest clima envers el President Torra és el que es respira en el Tribunal Suprem i també als mitjans de comunicació de la capital d'Espanya, molt més pendents de carregar-se el president català que de qüestionar la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, per la seva horrorosa gestió de la pandèmia, que la situa molt al capdavant dels governs autonòmics que pitjor resposta han donat a la Covid-19.
Segurament Torra serà inhabilitat per una pancarta, però la seva figura no desapareixerà, el seu llegat i, per damunt de tot, la seva manera de fer al front de la més Alta Institució del País, no l’hem de llençar a la ‘paperera de la història’. Com escriu el periodista Jordi Galves en el seu article titulat “No us servirà de res”, ens hem de preguntar si «les salvatjades contra un innocent indefens no fan més que santificar-lo amb el pas del temps», ja que moltes vegades com més es denigra un personatge, més la història l’enalteix. Podeu llegir l’article complet tot seguit.
No us servirà de res
No tanqueu els ulls, que no us servirà de res. A partir d’avui ja no podreu deixar de veure’l, que hi serà quan menys us ho espereu, allà al davant, interrogant. Vulgueu o no el tindreu rondant-vos, carregós, el tindreu estalonant-vos, una vegada i una altra, l’aparegut. No descansareu. L’esperit desmanegat i balb ja no deixarà d’empaitar-vos, l’espectre innocent sé que us perseguirà, i la vergonya sempre us encendrà la cara cada vegada que torni, com una fatalitat, l’ànima en pena del president Quim Torra.
No sé si compreneu que la llei antiga continua vigent, que la llei dels nostres pares no només és anterior a tots nosaltres sinó que ens sobreviurà mil·lenàriament. Perquè no hi ha gens de glòria a perseguir un home just i indefens, abandonat pels que li havien jurat fidelitat, protecció. Perquè no hi ha impunitat contra un home sol, contra un home honorable que, per decisió col·lectiva, esdevé molt honorable, després d’una solemne sessió parlamentària. Faríeu bé de fer-vos la gran pregunta, vosaltres, tots els que us heu burlat del president Quim Torra fins a cargolar-vos per terra, tots els que l’heu difamat i escarnit sense límits —emparats per uns mitjans de comunicació contraris a la majoria popular independentista—, tots els que heu escopit la seva filla per patir una discapacitat, o la resta de la seva família, tots els que heu acusat Torra de farsant o d’incapaç, fins i tot de traïdor, d’espanyol col·laboracionista.
I la gran pregunta és si la majoria de l’opinió pública està amb vosaltres o no. Si amb tanta crueltat i deslleialtat, si amb tanta violència innecessària heu aconseguit exactament tot el contrari del que buscàveu, àligues. Us heu de preguntar si té raó René Girard i les salvatjades contra un innocent indefens no fan més que santificar-lo amb el pas del temps. Ja va passar amb el cas del president Lluís Companys, que ha acabat encarnant-se com la víctima propiciatòria d’una nació catalana perseguida. Cap opinió pública, al capdavall, vol ser còmplice intel·lectual ni de la injustícia ni del delicte. Cap societat se sent orgullosa de linxar un no culpable.
Cap societat es pot sentir orgullosa de la degeneració moral a què ha arribat el règim de 1978, ni tan sols els espanyolistes més encesos i més àvids de violència i destrucció contra Catalunya. En això consisteix l’autèntic problema de la pervivència i continuïtat del franquisme, que és universalment repugnant, indefensable arreu del món civilitzat. No per la figura del general Franco, sinó perquè defineix un règim assassí i contrari als fonaments morals més essencials del món occidental. L’honorabilitat del president Quim Torra no només està fora de dubte, sinó que el seu suposat delicte, en forma de pancarta reivindicativa, s’ha convertit en una acusació grotesca que contrasta amb la misèria moral, amb l’arbitrarietat criminal, amb la corrupció sistemàtica que han acabat envilint el conjunt de la societat colonialista d’Espanya. Consolidant la hipocresia de la mentida, sostinguda en el temps, i de la doble moral. Ens van dir que la santa Transició era gairebé una continuació natural de la Història Sagrada i, al final, hem despertat d’aquell somni rosa i cursi. I ens hem trobat com els nostres avis, envoltats de jutges feixistes, de la Guàrdia Civil, de l’africanisme i del saqueig com a continuïtat natural de la història militar espanyola. No us servirà de res, perquè ja no només lluitem per la llibertat de Catalunya. Lluitem per la nostra dignitat humana.
Jordi Galves
Periodista
Article publicat al digital EL NACIONAL.cat el dijous 17 de setembre del 2020.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada