El primer pas que han fet els fins ara presos, un cop celebrats els esperats indults, ha sigut viatjar de manera sorprenent a visitar els exiliats per separat, cadascun trobant-se primer amb els seus, després que el seu electorat s’hagi atipat durant tres anys de fer sopars, dinars i berenars grocs sense fer diferències partidistes. Cal suposar que aquesta gestualitat està perfectament estudiada, però d’entrada el missatge que s’envia a la parròquia és que per més que governin junts continuen tan separats com sempre. El gran retrobament, la foto esperada, entre Puigdemont i Junqueras, no és gens fàcil de gestionar per a cap dels dos després de tres anys i milers de pàgines d’atacs creuats en llibres de producció pròpia o aliena.
Ha costat, però finalment, la trobada es celebrarà avui dimecres al migdia. Marta Vilalta assegurava aquest dilluns que la trobada tindria “contingut polític perquè tots dos són animals polítics”. Ara bé, deixava ben pal·lès que no hi havia un ordre del dia polític, ni de Govern, ni d’estratègia. En la mateixa línia s’expressen a Waterloo. “És un retrobament privat, intransferible i sobretot més enllà de la política”, insisteixen des de la Casa de la República. De fet, les dues bandes remarquen que era una “fotografia que faltava” després del retrobament dels líders indultats d’ERC amb Rovira i dels líders indultats de Junts amb Puigdemont i els consellers exiliats. També les dues formacions eviten posar pressió als líders en la primera trobada després de l’indult. En qualsevol cas, tant ERC com Junts consideren que la “fotografia bona hauria estat a Catalunya”.
El periodista Oriol March ha publicat l’article titulat ”Puigdemont i Junqueras, cara a cara 1.349 dies després” on escriu que entre els dos líders de l’independentisme “les mirades de reüll no s'aturen”, afegint que “entre els dos dirigents hi ha hagut problemes de pell, però també estratègics”. Podeu llegir aquest article tot seguit.
Puigdemont i Junqueras, cara a cara 1.349 dies després
Han passat 1.349 dies des que el Parlament va declarar la independència. La solemnitat del moment es va veure superada, al cap de poques hores, per una sensació de caos, de desorientació, d'improvisació, que va evidenciar fins a quin punt la pugna entre el PDECat -en aquell moment encara no existia Junts per Catalunya- i ERC havia condicionat la decisió més transcendental del procés. Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, president i vicepresident del Govern que va promoure el referèndum i que va conduir el país cap a la proclamació ̶ sense desplegar-la- de la República ̶ , no es veuen en persona des d'aquell 27 d'octubre del 2017. L'un porta tres anys i mig a l'exili, ara com a eurodiputat; l'altre va ser indultat el 22 de juny i, des de fa dues setmanes, ha abandonat la presó de Lledoners. Aquest dimecres es reuneixen a Waterloo, a la Casa de la República, un dels pocs símbols que mantenen viu l'1-O. Els termes concrets de la trobada van ser avançats per NacióDigital divendres passat.
Els dos capitans del procés es retroben després d'una etapa marcada per les discrepàncies públiques entre ERC i Junts, personificades en els seus dos principals dirigents. L'enrocament de les posicions i les dificultats derivades de la repressió -presó i exili no han ajudat a refer ponts, més aviat el contrari- van obligar a fer servir intermediaris per establir canals de comunicació. Un exemple gràfic per definir fins quin punt s'ha enterbolit la relació: hi ha cartes que els intermediaris van decidir no entregar per no fer més mal. Un altre: a principis del 2019, es va avortar la publicació d'un article conjunt a les portes del judici al Tribunal Suprem perquè Puigdemont va reaccionar de manera irada a una entrevista de Junqueras a Le Figaro en la qual posava en valor haver-se quedat a Catalunya en lloc d'haver marxat, com l'expresident, a l'exili.
Entre els dos dirigents hi ha hagut problemes de pell, però també estratègics. El líder de Junts s'ha erigit com la veu que manté vigent el mandat de l'1-O, que no descarta la via unilateral ni la confrontació oberta amb l'Estat, i que ha insuflat energia a l'independentisme a través de les victòries judicials a l'exterior. Junqueras, des de l'entrada a la presó, ha anat variant progressivament cap a una via més pragmàtica que ha anat destil·lant en tota l'estructura d'ERC. Cap episodi defineix millor el xoc com la investidura a distància fallida de Puigdemont del 30 de gener del 2018, la punta de l'iceberg d'una sèrie de xocs soterrats que van marcar l'anterior legislatura.
Puigdemont i Junqueras, a banda, han protagonitzat duels electorals en els últims anys. Els dos xocs directes ser per al líder de Junts, que es va imposar el 21-D del 2017 contra pronòstic, i també a les europees del 2019, amb més d'un milió de vots. El cap de files d'ERC, això sí, va conduir el seu partit a guanyar les eleccions espanyoles de l'abril del mateix any, i va participar activament en la campanya que va portar Pere Aragonès, ja ungit com a candidat, al Palau de la Generalitat. El triomf d'Aragonès davant Laura Borràs, tot i quedar segon darrere del PSC, és la victòria més rellevant del junquerisme des que el líder d'ERC va arribar, el 2011, a la cúpula republicana.
Si la relació entre Puigdemont i Junqueras és el resum de les desconfiances entre els dos espais, la trobada d'aquest dimecres pot convertir-se en un canvi de rasant? Les dues formacions ja han posat de manifest que la cita -a la qual també acudiran Toni Comín, Carme Forcadell, Meritxell Serret, Raül Romeva i Dolors Bassa- tindrà un component més personal que polític. Que la fotografia s'hagi demorat pràcticament dues setmanes ja és un element indicatiu, i encara més que els presos indultats de cada espai es reunissin per separat amb Puigdemont -en el cas de Junts- i amb Marta Rovira, exiliada a Ginebra, en el cas d'ERC. Aquest dimarts estava prevista una cita dels indultats de Junts amb Rovira, però problemes d'agenda ho han fet inviable.
Junqueras va ser aquest dimarts a Estrasburg, al Parlament Europeu, on va ocupar escó entre el 2009 i el 2011. El Tribunal Suprem li va impedir revalidar aquesta responsabilitat després de les europees del 2019, malgrat que una sentència li va permetre recuperar momentàniament la immunitat i, de retruc, va permetre l'entrada de Puigdemont a l'Eurocambra. És des d'allà on Junqueras ha volgut insistir que no és necessària cap "reconciliació" amb l'expresident: "Per part meva sempre hi ha hagut voluntat d'entesa", ha remarcat des de la cambra comunitària.
Els dos dirigents van mantenir una reunió telemàtica a soles l'estiu de l'any passat, i també van compartir espai amb altres dirigents. L'executiu de l'1-O, de fet, es va citar el 30 de juny del 2020 per primera vegada des de la tardor del 2017, i la trobada va ser més personal que política, un precedent que es podria aplicar, també, a la cita d'aquest dimecres a Waterloo. Les discrepàncies, en tot cas, hi són, especialment arran del diàleg amb l'Estat. Quan Aragonès va visitar Puigdemont, l'expresident va dubtar de l'eficàcia del diàleg i va indicar que amb Pedro Sánchez, més que dialogar-hi, s'hi ha de negociar.
En la cita d'aquest dimecres, invariablement, i sobrevolaran comptes pendents. Qui més ha verbalitzat les discrepàncies és Puigdemont en els dos volums de memòries, en les quals s'ha referit a Junqueras com un vicepresident amb actituds "deslleials". Tampoc Junqueras ha estat callat, especialment de portes endins. 1.349 dies després, els dos capitans del procés es retroben i ho fan després dels indults, de la represa -encara molt inicial- del diàleg i de l'intercanvi de papers al Govern, amb ERC a Palau però amb Junts ben posicionada en conselleries clau. Les mirades de reüll no s'aturen.
Oriol March
Llicenciat en Periodisme
Article publicat al digital Naciódigital.cat el dilluns 7 de juliol del 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada