El president del PNB, Andoni Ortuzar, va dir fa temps que el model basc d’autogovern podia servir de referència per canalitzar la crisi catalana. Experts constitucionalistes bascos mantenen posicions antagòniques al respecte: des dels que ho creuen possible fins als que el rebutgen i advoquen per una reforma del sistema autonòmic. Però tots coincideixen en el fet que la inevitable fugida endavant del Govern català i l’immobilisme del govern de Madrid, convergiran finalment en un diàleg imprescindible per trobar-hi una solució. L'anunciada i mai convocada Taula de Diàleg pot ser el campament base. Creuen que l'experiència basca pot servir per canalitzar la crisi catalana, malgrat la diferència de models. Afirmen aquests experts que “Catalunya i Euskadi només comparteixen l’al·lusió com a nacionalitats a l'article 2 de la Constitució. Els seus models difereixen perquè la singularitat basca està reconeguda per una disposició addicional de la Constitució, cosa que no passa amb Catalunya”.
Però la clau per resoldre la crisi és, segons els experts constitucionalistes, el reconeixement de Catalunya ―també d'Euskadi― com a nacions dins d’Espanya, traduït en una relació bilateral amb l'Estat. Potser caldria anar a un Pacte de la Moncloa bis? No es tracta tant d'un debat de competències com de garantir-ne l'exercici. Tampoc que Catalunya tingui el concert econòmic perquè, a més a més del risc de desequilibrar els comptes de l'Estat i aquest podria incórrer en dèficit. Aquí hem arribat al nucli dur de la qüestió: el desequilibri dels comptes.
El fet real és que el sistema foral que, juntament amb Navarra, és l'únic que ha sobreviscut a la història i que la Constitució del 1978 va salvaguardar amb la seva disposició addicional primera, va implicar que l'Estatut recuperés el Concert Econòmic i amb això la singularitat basca. La singularitat basca s'ha convertit doncs en una bomba de rellotgeria. Als Governs centrals negociar la quota basca no els presenta un problema quantitatiu, perquè Euskadi només representa el 5% del PIB davant del 20% de Catalunya. Però genera un problema qualitatiu perquè les comunitats ho posen en dubte. Euskadi pot mantenir aquesta singularitat sense generar privilegis; en canvi, aplicar aquest mateix sistema a Catalunya es pràcticament impossible i d’aquí sorgeixen tots els greuges comparatius.
Però van passant els anys i la injúria continua augmentant. Com diu Basté en el seu davantal: “és admirable la força dels bascos, la incidència que tenen en la vida política, la poca resposta i crítica que pateixen… Ells van fent”. No necessiten pressionar més ja que, tenint la ‘clau de la caixa’, poden fer i desfer sense enfrontar-se amb l’estat central. Imaginem que significaria per Catalunya que tots els impostos que es recapten al nostre País, es quedessin a les arques catalanes i que, mitjançant una quota negociable anualment, només s’enviessin a l’estat espanyol una part d’aquests impostos. Actualment de cada 100 € d’impostos que es paguen a Catalunya, 95 € van directament a l’Estat i només 5 € van a la Generalitat i per cada 100 € d’impostos pagats pels catalans, la Generalitat rep només 60 €. En conseqüència, la Generalitat ha d’endeutar-se en 24 € per a poder fer front a les despeses del seu pressupost i els interessos creixents que ha de pagar la Generalitat, i això provoca que cada cop pugui dedicar menys diners als catalans. En conclusió... El 40% dels impostos que paguem NO tornen a Catalunya i serveixen per finançar altres comunitats autònomes. Parlar d’un dèficit fiscal del 8 a 10% del PIB no mostra la vertadera magnitud de l’espoli. Cal que posem en l’imaginari col·lectiu aquesta idea: “L’Estat espanyol ens costa un 40% dels impostos que paguem a Catalunya” Això no passa enlloc més del món. Només amb un Estat propi Catalunya serà econòmicament viable. I mentrestant els amics bascos van fent... Llegiu si voleu el davantal d’en Bastè tot seguit.
Els amics bascos
Juanma Lamet i Raul Pinya, dos periodistes ben informats, escriuen avui a la pàgina 13 de El Mundo que la negociació per desbloquejar el CGPJ avança menys de pressa del que s'esperava però avança.
I assegura que el govern espanyol i el PP ja han acordat el repartiment de vocals que suposaria dos per Unides Podem i un per al... PNB. Els dos vocals d'Unides Podem serien generositat del PSOE i el vocal del PNB seria cortesia... del PP. És a dir, el PNB tindria un vocal al CGPJ perquè la intenció de Núñez Feijóo és reunir-se amb Andoni Ortúzar, president dels bascos.
És admirable la força dels bascos, la incidència que tenen en la vida política, la poca resposta i crítica que pateixen… Ells van fent.
A Catalunya hem tingut aquella sensació eterna que per anar a Ítaca has de passar pel port de Getaria. Amb els amics bascos som succedanis de la “Madre Patria” que deien els argentins fa 40 anys quan parlaven d'Espanya, expressió oblidada sortosament per les dues parts. Els bascos són sentimentalment propers per la llengua, la cultura i la permanent distància amb l'estat. És un mirall on Catalunya sempre s'hi ha volgut veure reflectit. A Catalunya tenim una inflamació permanent de ‘basquitis’ fins que sovint rebem clatellots amb mans de pelotari.
Molts ens hem sentit còmplices dels bascos (la llei de partits, el dret a decidir, la lluita contra el tancament d'Egunkaria... ) mirem sorpresos aquest admirable "anar a la seva" i ja seria hora que, en lloc de tanta bava cada cop que veiem els bascos, fem valdre la seva capacitat per obviar Catalunya en la majoria de les seves decisions.
Que el PP cedeixi un lloc de vocal del CGPJ al PNB, quan van ser claus en la moció de censura contra Mariano Rajoy fent-lo fora, quan donen suport al PSOE per governar Espanya, no em digueu que no és admirable.
A Catalunya s'ha trencat el Govern, al País Basc en sabem poca cosa, però des que Iñigo Urkullu n'és el lehendakari, la percepció és que van fent, van avançant i van guanyant.
Aquella frase... El futbol és aquell esport on juguen onze contra onze i sempre acaba guanyant Alemanya. Doncs la política és aquell esport on juguen tots contra Catalunya i sempre acaba guanyant el País Basc.
Jordi Basté
Periodista
“El davantal” de RAC1 del dimecres 19 d’octubre del 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada