Podria passar, i és molt probable, que aquest esdeveniment que ha planejat el president espanyol, acabés girant-se-li en contra. El president Sánchez ha volgut ser massa espavilat, ha llegit malament el sempre complex mapa polític català, i ha enviat els seus ministres, començant pel de Presidència, Félix Bolaños, a escalfar la cita del 19 de gener de la pitjor manera possible: ressaltant que l'elecció de Barcelona com a ciutat escollida per a la cimera de Macron i Sánchez, al costat dels seus governs, té a veure amb el fet que s'ha girat full dels anys del procés. El seu missatge és per a l'independentisme gairebé una provocació.
Ha arribat el moment de buscar el que ens uneix i avançar en l'entesa. L’ultratge ha provocat la reacció de l’independentisme empenyent-lo a recuperar la unitat, l’esperit guanyador de l’octubre del 17 i sobretot la il·lusió. Això ha fet que des de tots els estaments es demani una acció conjunta, convocada pel màxim nombre d’entitats independentistes, contra dos estats que sempre han carregat contra Catalunya, i especialment de manera ferotge contra la llengua catalana. En aquesta ocasió, a més, la crida és clara: la convocatòria d’una manifestació el dia de la cimera, per fer-los saber que el conflicte està lluny d’haver-se acabat.
El Consell de la República, Òmnium i l’Assemblea han fet possible aquesta convocatòria, que ja compta amb moltes més adhesions, com ara l’AMI i les Intersindicals IAC i CSC que, ben aviat, en roda de premsa conjunta, ens explicaran amb detall la convocatòria, quedant ben clar que ha de ser contundent i massiva. Ben fort i sense embuts, ens cal demostrar-los, als dos mandataris i a la corrua de mitjans que hi seran presents, que el conflicte català només té una solució, la independència. Les entitats convocants han volgut deixar clar que la voluntat d’independència és més viva que mai, que no són els governs d’Espanya i França els que ens representen, sinó els que reprimeixen la nació catalana, les seves gents i la seva llengua i cultura. La protesta també ha de servir per defensar el català i la immersió lingüística, així com per reivindicar les demandes de la Catalunya Nord, on el català està sent perseguit pel seu ús en els plenaris municipals. També des de l’exili el President català, Carles Puigdemont, el passat divendres va fer una crida a la mobilització i va demanar a l’independentisme que aprofités l’ocasió per recuperar la unitat d’acció perduda en els últims anys afirmant en una piulada: “Espanya i França han treballat per desmobilitzar i trencar la unitat, que han estat les dues grans eines per defensar Catalunya davant d’uns Estats que ens discriminen i ens perjudiquen pel fet de ser catalans”.
El problema rau en el fet que Pedro Sánchez té a favor seu una part de l’independentisme ―bàsicament ERC i un fragment de Junts― i el dia 19 veurem si són només els seus representants o els seus votants. Des de Madrid mai s’ha fet una lectura correcta del procés d’alliberament català, ni des de fa 300 anys ni ara. El seu caràcter imperialista els fa impossible entendre la nostra resiliència. En canvi, sí que són eficaços en la batalla en camp obert que és on nosaltres tenim molt a perdre. Al president Sánchez l’ha traït el seu atreviment poca-solta perquè uns altres poca-soltes, ERC, li han donat peu a què pensi el que pensa. I el dramàtic és que als nostres poca-soltes els vota molta gent. I actualment controlen la Generalitat i se’ls veu molt ‘sobradets’. Malgrat això, com diu l’arquitecte Josep Blesa, en un comentari des de València referit a Sánchez i Macron, ells tenen un estat i no s’adonen que nosaltres tenim una nació.
Quan, des de Madrid i des de París, observin la vergonyant cimera del dijous 19 de gener a Barcelona, tindran l’ocasió de descobrir quanta força fa una nació al carrer, i pot ser la força definitiva que esperàvem de fa anys i no l’havíem previst en el guió del Procés català. El periodista, Vicent Partal, en el seu editorial titulat ”A Pedro Sánchez li eixirà el tret per la culata amb la cimera franco-espanyola”, afirma que, ara cal que tothom posi fil a l’agulla perquè aquesta manifestació sigui un èxit i, més enllà de la protesta estricta, ajudi a aclarir les coses. Podeu llegir l’article d’en Partal tot seguit.
A Pedro Sánchez li eixirà el tret per la culata amb la cimera franco-espanyola
En el seu famós llibre sobre l’art de la guerra, Sunzi (també conegut per Sun Tzu) va deixar clar, ja al segle V abans de Crist, que acorralar l’enemic és una tàctica molt dolenta. Perquè si no té cap via per on escapar es trobarà obligat a fer tant com calga per passar per damunt teu.
El general xinès ho explica en el comentari 36 de la setena part del llibre: “No facis massa pressió sobre el teu enemic. Quan un enemic està acorralat ha de lluitar per sobreviure i ho farà amb l’energia que origina la por final. Si l’obligues a caure, en un esclat de glòria passarà per damunt de bona part de les teues tropes.” (D’aquest llibre, n’hi ha una traducció catalana recent, publicada per Edicions de l’Abadia de Montserrat.)
L’art de la guerra és possiblement el llibre més famós que s’ha escrit mai sobre com conduir un combat i com guanyar finalment una guerra. En el curs dels segles, tot de líders militars i polítics s’han inspirat en la saviesa d’un text senzill i curt, però que és d’un realisme i un sentit comú sense parangó –de fet, avisa que la millor manera d’encarar una guerra és no fer-la. Hom conta que el general Võ Nguyên Giáp recitava el llibre als soldats per preparar-los per a la batalla de Dien Bien Phu, que Napoleó el tenia sempre a mà dins l’abric i que tant el KGB com la CIA van obligar els seus operatius a estudiar-lo fil per randa durant dècades. Ievguènia Albats, de fet, explica que els caps del KGB repetien constantment, com una salmòdia, un dels moments més coneguts del llibre, aquell que diu: “Forçaré l’enemic a prendre la nostra força per debilitat i la nostra debilitat per força, i per tant la seua força es tornarà debilitat.”
Explico tot això per posar en relleu l’error tan enorme que ha comès Pedro Sánchez convocant la cimera entre Espanya i França a Barcelona. I, encara més, anunciant que ho fa per demostrar que el procés d’independència s’ha acabat. Ahir es va saber que l’ANC, Òmnium i el Consell de la República convocarien una protesta conjunta (i això sol ja és ben significatiu) en el lloc on es reuneixin el dijous dia 19 el president francès i copríncep d’Andorra i el primer ministre espanyol –i això també és significatiu, car aquesta vegada no la convoquen lluny d’on es fa l’acte, sinó allí mateix, en una confrontació directa.
A Pedro Sánchez li eixirà el tret per la culata, doncs. I, segons quina potència tingui la concentració, i segons què hi passi, aconseguirà l’efecte contrari del que pretenia: que el món, Europa, vegi i recordi que a Catalunya hi ha un procés d’independència actiu i que és un procés que té una enorme força popular.
Al dirigent socialista espanyol l’ha perdut la ignorància i el seu llegendari atreviment poca-solta. No saber una cosa tan elemental que és que quan domines la partida has de procurar mantenir les coses calmades en l’altre bàndol és propi d’un ignorant superlatiu –si ja ho sabien els xinesos fa vint-i-sis segles! Els humans som els únics animals que sabem emmagatzemar informació fora del cos i gràcies als llibres, per tant, la saviesa de les persones es transmet als altres, fins i tot després de mortes. No fer-ne cas, doncs, menystenir allò que tothom sap i ha repetit durant segles, revela el baix nivell intel·lectual de Pedro Sánchez. Però també, en aquest cas concret, la seua absoluta amoralitat política.
Perquè per a Sánchez l’única cosa que compta és el seu interès i les seues aspiracions, sense cap principi moral que ho coarti. I per això fa aquestes ziga-zagues constants que el porten de l’esquerra a gairebé l’extrema dreta –l’actitud al començament de la pandèmia, amb la militarització de les compareixences, seria un altre exemple de com pot competir amb Vox i fer allò que faria aquest partit. Ara Sánchez és novament al mig d’una ziga-zaga enorme en què toca distanciar-se tant com sigui possible de l’independentisme català. De manera que, per silenciar les crítiques de la dreta espanyola, ha de presentar-se com el més anti-independentista de tots i sobreactuar. Perquè es noti i consti per escrit.
I el resultat és que ens ha despertat, als independentistes. La provocació absolutament innecessària i estúpida de la cimera franco-espanyola a Barcelona simplement ha estat la gota que, tal com ja es veu, ha fet vessar el got de molta gent. De gent decebuda, trista o desencantada, a qui costa treballar al costat de l’altre després de tot això que ha passat, però que no pot tolerar ser humiliada fins a aquest extrem. Ni els seus amics més abnegats dins l’independentisme no ho poden acceptar, això.
De manera que Sánchez ens ha regalat una nova oportunitat. Tan senzill com això. Ara cal que tothom posi fil a l’agulla perquè aquesta manifestació sigui un èxit i, més enllà de la protesta estricta, ajudi a aclarir les coses. I sobretot cal que, al carrer, la gent tingui ganes de demostrar a aquest indocumentat que el seu somni d’un procés d’independència acabat és una quimera seua i prou. Tan estúpida com prepotent i ignorant.
Vicent Partal
Periodista
Article publicat al digital VilaWeb el diumenge 08 de gener del 2023.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada