Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




24 d’agost 2010

Barcelona Acció Solidària

L'agència de viatges del PSC

Ara que Albert Vilalta i Roque Pasqual han tornat a casa sans i estalvis després d'un calvari de 267 dies és hora de començar demanar responsabilitats a l'Ajuntament de Barcelona. Al cap i a la fí, Barcelona Solidària sembla més una agència d'esports d'aventura del PSC -en l'expedició hi anava fins i tot la dona de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu- que una desinteressada ONG.

En una zona del planeta on hi ha deixat d'anar fins i tot el París-Dakar per la seva perillositat van enviar una caravana de tretze vehicles -entre camions i quatre per quatre- pintats de blancs per cridar més l'atenció i l'itinerari de la qual es podia seguir al moment per internet. En total 53 persones: 32 al convoi assaltat, 14 a Dakar (Senegal) i set a Kakhla (Marroc).

En tan nodrida representació hi havia -a més de la dona de l'alcalde- l'esposa del delegat de Presidència, Ignasi Cardelús; el coordinador de l'àrea d'esports de l'ajuntament, Toni Camps; el president de Barcelona Solidària i de l'àrea de medi ambient també de l'ajuntament, Josep Carbonell; i dos treballadors de Transports Metropolitans de Barcelona, Susana Vega i Ignasi Llorente, a més de personal sanitari dels bombers de Barcelona.

El màxim responsable de tot plegat, Francesc Osán, que és també membre del comitè de Pau, Solidaritat i Cooperació el PSC i un històric militant del partit. Suposo que tots ells es devien reservar les vacances d'estiu per anar a Àfrica a ple hivern.

La Caravana Solidària estava patrocinada a més, entre d'altres, per La Malla, el diari electrònic de la Diputació de Barcelona, el director del qual havia treballat abans en el gabinet de premsa de l'Ajuntament de Barcelona en una mostra més de la neutralitat informativa d'alguns mitjans públics.

Si volien ajudar al Tercer Món estic segur que hi ha métodes més eficaços, més discrets, més econòmics -i fins i tot més sostenibles- que muntar una caravana d'aquestes característiques. La prova de què, més enllà de les bones intencions, Barcelona Solidària anava a la seva és que ni tan sols forma part de la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament en la que hi ha 63 entitats adherides.

Per exemple, el pilot Nani Roma, el primer català en guanyar el Dakar (2004), també fa iniciatives solidàries, però en comptes d'anar-hi en camió -en sap un niu de conduir- les envia en vaixell a Mauritània que és el més assenyat i, per descomptat, també el més econòmic.

A qui se li ocorre muntar una expedició com aquesta -les ONG ja no es dediquen a fer caritat, sinó a l'ajut en el desenvolupament- en una de les zones més calentes del món?. Precisament, el ral•li més famós de la història va ser suspès el 2008 per por a Al-Qaida i, des de l'any passat, se celebra a Argentina i Xile encara que conserva el nom africà que li va donar prestigi.

L'alliberament permet ara dues reflexions. Si Interior empaita els excursionistes que han de ser rescatats després de cometre imprudència a la muntanya -de les poques coses bones que ha fet bé el conseller Saura- espero que no se li passi ara pel cap fer el mateix amb Barcelona Solidària després de tot el que ha costat l'operació. Al capdavall, també és un cas d'imprudència temerària.

I si hi ha hagut pagament de rescat -cosa que és el més probable- l'alliberament d'Albert Vilalta i Roque Pasqual planteja també un problema judicial. Amb el cas de l'Alakrama, aquell tonyinaire basc que també va ser alliberat, el president de l'Audiència Nacional, Àngel Juanes, ja va afirmar que el més important era que els membres de la tripulació havien tornat sans i estalvis. Toquem fusta, però si a l'ETA se li ocorre ara segrestar a un empresari espero que imperin els mateixos criteris: el més important és la vida del segrestat. Al capdavall la justícia és igual per a tothom. Però que passarà si la família paga rescat?. Els acusaran de col•laboració amb banda armada?.

La culpa de tot plegat, en tot cas, no és de l'Albert ni del Roque, tot i que han tingut una sort immensa. En certa manera han tornat a néixer. Només cal recordar el que va passar recentment a un hostatge francès segrestat en la mateixa zona. La comissària de Cooperació Internacional de la UE, Kristalina Georgieva, recordava aquest dilluns, el dia del seu alliberament, que "l'any passat van morir més treballadors humanitaris que soldats de l'ONU encarregats del manteniment de la pau".

En una dècada, la xifra d'homes i dones que han perdut la vida prestant assistència humanitària s'ha triplicat: de 30 el 1999 a 102 el 2009. I el número de segrestos ha augmentat de 20 a 92. Ves per on, des de la guerra d'Iraq i d'Afghanisthan el món és cada cop més inestable.


Xavier Rius
Periodista

Article publicat al diari digital e-Notícies el dimarts 24 d’agost del 2010

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest Xavier Rius, qui és. Al Punt i la Comràdio Xavier Rius diu tot el contrari?
Gemma L

U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.com ha dit...

Xavier Rius és Director d' e-Notícies, diari digital en català. Ignoro si és el mateix periodista que opina al Punt i a Com Ràdio.

Anònim ha dit...

El director d'e-notícies es Xavier (Javier) Tejedor Rius.
Es va cobrir de glòria quan treballava a La Vanguàrdia passant informació, que obtenia com a periodista sobre sobre grups independentistes i informacions que li donaven familiars de independentistes detinguts, al Servei d'Informació de la Guardia Civil. A Racó català i Vilaweb se'n va parlar molt dels xantatges d'aquest conspirador extorsionador.
El Xavier Rius que escriu a El Punt, Avui, País i Periódico és Xavier Rius Sant.
Si recordeu des d'ERC en el primer Tripartit es va crear la contrapàgina e-brutícies per desmentir els rumors i mentides que publicava com a venjança si les institucions no el subvencionaven o no li passaven primícies dels seus adversaris.
Rosa L.

U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.com ha dit...

Per la Rosa L. : Gràcies per la teva informació. No podíem sospitar que el tal Xavier Rius director de l’e-notícies, hagués “camuflat” el seu primer cognom, potser per no ser associat amb les seves anteriors ocupacions. Malgrat tot les seves opinions en l’article reproduït, al nostre parer, descriuen molt be la realitat del que ha succeït en aquest desafortunat afer i ens ha semblat que l’article del Rius resumia el que varis coneguts periodistes, com la Pilar Rahola i d’altres han opinat sobre el mateix tema.