Vacances 2010

No ens estimen...

Viatjant per les espanyes un se n’adona com han fet forat les mentides de la Brunete mediàtica i d´alguns partits (amb el PP com abanderat) que difonen sobre Catalunya. Sembla la tàctica de Goebbels de repetir una i mil vegades una mentida per que tothom pensi que es veritat. El resultat, una animadversió -en mots casos quasi irracional- per Catalunya i tot el que sona català

El fet a mi em sona molt greu. Passejant per petits pobles, anant a restaurants de carretera, te n´adones de que han calat els sentiments anticatalans gràcies a tots els tòpics possibles. Fins i tot he tornat a sentir allò de que "aunque seas catalán, eres un buen chico", i t´ho diuen suposadament amb tota la bona fe com a manera d´afalagar-te.

Es igual que intentis desmuntar el que ells han fet la seva veritat, el "ho diuen els diaris" o "ho escoltat a la ràdio" converteixen aquestes mentides en dogmes de fe per molta gent. No es estrany que el PP no li costés gaire recollir quasi quatre milions de signatures contra l´Estatut. D´aquí a que les campanyes de boicot als productes catalans no els costi massa tenir un cert èxit, va un pas.

Ja m´agradaria que en algunes coses tinguessin raó, com que a Catalunya no es pot viure sense saber català, però quan aquí surts el carrer, sobretot a l´àrea metropolitana, sovint costa trobar algú que faci servir habitualment l´idioma del país. Ja m´agradaria que la llengua vehicular a l´ensenyament fos el català, però em diuen amics mestres que en els seus instituts hi ha molts professors que gran part de les seves assignatures les donen en castellà (i la Generalitat fa la vista grossa).

En canvi no m´agrada que els nostres veïns peninsulars pensin que si venen a Catalunya entren en un territori hostil, m´emprenya que es pensin que si parlen en castellà algú els hi farà un moc o se´ls atendrà malament. M'indigna que alguns mitjans magnifiquin segons quines anècdotes insignificants o puntuals per elevar-les al grau de categoria. Nosaltres ja tenim prous defectes com per que ens encolomin els que no tenim...

De totes maneres que s´hagi estès aquesta calatanofòbia és responsabilitat d´alguns que tenen noms i cognoms. Hi ha qui pensa que atacant Catalunya recull vots a Extremadura i d´altres que tenen més audiència o venen més diaris difonent una Catalunya virtual que senzillament no existeix (ja se sap que avui el que triomfa es el periodisme-basura).

I aquestes campanyes se saben com comencen, però es molt difícil preveure la seva evolució. El que queda clar es que molts no ens estimen sense coneix- ens i d´altres que ens coneixen els hi va més que bé fer-nos odiosos, i per aconseguir-ho els hi val tot.

Josep Maria Orta

Periodista

Article publicat al diari e-Notícies el diumenge 8 d'Agost del 2010