El català està en perill

Ens cal un pla B

Després de la sentència del Constitucional, el Suprem ha llançat un míssil a la línia de flotació del sistema d'immersió lingüística a Catalunya. Els responsables de la Generalitat, i en particular la consellera d'Ensenyament Irene Rigau, han dit en veu alta que confia que hi hagi arguments jurídics suficients perquè l'aplicació de la sentència no posi en qüestió el sistema. Perfecte. És exactament el que ha de dir. I el que ha de fer. Un exèrcit de juristes, parlo metafòricament, que minimitzin els efectes pràctics de la sentència en el terreny de joc dels tribunals i del món jurídic.

Però, i si això no funciona? Ens diuen que funcionarà. Que no patim. Que la supervivència de la immersió es podrà garantir en el terreny de joc jurídic. Perfecte també. Doncs no patim i no posem la bena abans de la ferida. Però i si no funcionés? Potser no ho hem de dir en veu alta. Potser només ens ho hem de plantejar discretament allà on correspongui. Però si en el camp de batalla jurídic perdem aquesta guerra, s'haurà de plantejar inevitablement en el camp de batalla polític. Perquè el que no podem és perdre la guerra. És a dir, no ens podem permetre que el sistema educatiu que fa servir l'eina de la immersió per aconseguir que tothom surti de l'escola parlant i entenent les dues llengües se'n vagi en orris. El pla A és guanyar la batalla jurídica. Però algú ha de pensar en el pla B. Que és polític.

Perquè ens juguem en aquesta batalla dues coses essencials. Una és el futur de la llengua. En un país on les grans bosses d'immigració dels anys seixanta van quedar en alguns casos impermeabilitzades lingüísticament, però on a més han arribat moltíssimes més persones de fora des de llavors, si no hi ha immersió la llengua passarà a ser no la llengua d'un país, sinó la llengua d'uns quants dels que viuen al país, la llengua d'una tribu. Però a més de jugar-nos la llengua, que és jugar-nos el més essencial des del punt de vista de la identitat, ens juguem la cohesió social i la convivència. Un país on es desmunti el sistema de cohesió social que ha representat la immersió és un país que es divideix. En dos o en més. Sense català, no hi ha cohesió. Convertint el català en la llengua de la tribu, convertim Catalunya en un conglomerat de tribus en un mateix territori. Tant de bo funcioni el pla A. Però anem pensant en el B.

Vicenç Villatoro

Escriptor i periodista

Article publicat a elSingulardigital.cat el dimarts 11 de gener del 2011