Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




06 de gener 2011

Laporta i la independència

El futur de la Generalitat

Un Estat no surt del no res. La seva formació sempre va precedida per formes de govern que el prefiguren i que en són la base política, administrativa i orgànica. Aquesta transició és possible si es donen les condicions necessàries. La més elemental és que la Nació que vol un Estat propi, pateixi dins l’Estat dominant i se’n vulgui desempallegar. Aquest desig neix de l’espoli que tota dominació comporta i que va acompanyada d’un genocidi cultural i nacional per tal que el poble sotmès no pugui reaccionar davant l’agressió.

L’altra condició és ser una nació i que la majoria dels seus habitants vulguin la independència d’un Estat que no els defensa, ans tot el contrari els oprimeix i els roba. Finalment, que les condicions polítiques, socials i econòmiques permetin fer aquest pas. Un govern nacionalista, ens permet enfortir la nostra identitat, defensar els nostres interessos i protegir la nostra llengua. Conseqüentment avançar cap a la independència. La Generalitat és en definitiva l’embrió del futur Estat Català i la única via per poder-lo aconseguir.

Aquest procés està exposat en el llibre “Full de ruta cap a la independència” prologat pel Sr Laporta, d’acord amb el seu contingut. Però les seves intervencions com a Diputat, van en sentit contrari. Potser s’hauria de tornar a llegir el llibre que va avalar i obrar en conseqüència.

Manel Pagès i Panadès
President de l'Associació Memorial Sabadell

Publicat al Diari de Sabadell el divendres 31 de desembre del 2010