El president del PP andalús, Javier Arenas, ha atacat aquest diumenge, durant la convenció del seu partit a Sevilla, la immersió lingüística i ha advertit que el PP no mirarà a una altra banda i serà "bel·ligerant si a un nen andalús se l'intenta educar en una llengua diferent de la seva" o si un andalús no pot accedir a un lloc de treball per estar format en castellà. Ha remarcat també que els populars defensaran la igualtat d'oportunitats a tot arreu, unes paraules que atien l'anticatalanisme amb voluntat electoralista.
Volem esmentar aquí, per la seva claredat i lògica, la resposta a aquestes declaracions que va fer el diputat Uriel Bertran recalcant que "a Catalunya no hi ha nens andalusos, els que viuen aquí són catalans com els altres, i d'aquests ens en preocupem nosaltres, no necessitem que el PP d'Andalusia ens digui el que cal fer. S'ha acabat això de pensar que els fills d'immigrants andalusos o d'altres llocs no són catalans, perquè a Catalunya considerem que sí que ho són, i fa molts anys que l'independentisme té molt clar que són catalans si ells desitgen ser-ho. Tots els nens que viuen a Catalunya són catalans i els poders públics ja s'encarreguen que tinguin els mateixos drets culturals o lingüístics”.
I tot seguit publiquem l’article que la Carme Forcadell ha escrit sobre el mateix tema.
Recuperar la dictadura
Javier Arenas, president del Partit Popular d'Andalusia, ha dit que el seu partit serà bel·ligerant si s'obliga un nen andalús a estudiar en una llengua diferent de la seva. Aquesta bel·ligerància del PP és la que ha mostrat per aconseguir que els nens catalans puguin veure cinema en català? O perquè puguin llegir les instruccions de les joguines en català? O perquè puguin fer, en català, qualsevol altra activitat de la vida quotidiana que a Catalunya només es pot fer en castellà?El Partit Popular només és bel·ligerant quan els nens no són catalans i quan la llengua no és el català. Cada cop és més preocupant l'actitud atàvica d'aquest Partit que aprofita l'època de crisi i el ressorgiment de l'espanyolisme més ranci per mostrar la seva veritable cara, allò que pensa sobre la pluralitat lingüística i la diversitat cultural. I ho fa a través de discursos i propostes que ratllen la xenofòbia cultural cap a col·lectius d'altres països i la xenofòbia lingüística cap a les llengües diferents del castellà.
Digueu-me sinó com interpreteu que hagi criticat que un andalús perdi una feina per haver estat format exclusivament en castellà. Un andalús i un gallec i un madrileny i un català poden perdre la feina per haver estat formats exclusivament en una llengua sigui el català, el castellà, el gallec o el francès. Des de quan el monolingüisme és un mèrit per accedir al món laboral? O és que, ara, el senyor Arenas pretén que els empresaris contractin persones que només sàpiguen parlar castellà? O és que pretén que en aquest país deixem de parlar i d'estudiar en altres llengües que no siguin el castellà?
Com és possible que en el segle XXI, el segle de la diversitat, de la diferència, de la globalització, el senyor Arenas ens proposi un monolingüisme lingüístic i cultural propi del segle XIX? Com és possible que es vanti d'utilitzar arguments i prejudicis sobre la diversitat lingüística que s'han demostrat falsos i que estan considerats com a ridículs i antiquats per la sociolingüística? Ens cal retrocedir molt en el temps i en el pensament contemporani per trobar arguments com aquests.
El Partit Popular hauria de replantejar-se quin missatges transmet a la societat, perquè encara que aconsegueixen guanyar vots a l'Estat espanyol, amb el seu comportament dificulten la convivència i l'enteniment entre els diversos pobles de l'Estat. Cada cop les declaracions i els discursos que fan s'assemblen més als que feien els polítics de la dictadura, un règim que molts volem superar, però que alguns, com el PP, volen recuperar.
Carme Forcadell
Vicepresidenta de la Plataforma pel Dret de Decidir
Article publicat a tribuna.cat el dilluns 24 de gener del 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada