El coneixement portarà la independència

La pedagogia a casa

Durant molts anys, el catalanisme s'ha dedicat a fer pedagogia a la resta de l'Estat. Es tractava d'explicar-los la nostra realitat perquè ens acceptessin. Fer-los veure que teníem una llengua i una cultura pròpia, una identitat diferenciada, etcètera. Els intents d'aquesta via pedagògica han tingut un resultat decebedor. Espanya no vol acceptar la pluralitat nacional, cultural i lingüística de l'Estat. Ni tan sols ho volen els que allà es proclamen federalistes. No tenen cap necessitat i, de fet, se senten més còmodes i forts negant la complexitat de l'Estat que ens ha tocat viure.

Arribats a aquest punt, l'única via pedagògica que té sentit és la interior. De portes endins, amb els set milions i mig d'habitants del Principat en primera instància, i amb els dotze milions dels territoris de parla catalana, que és la manera que es fa servir per dir Països Catalans. Fins que els ciutadans que viuen aquí no entenguin què ens està passant, el catalanisme, el sobiranisme i l'independentisme no se'n sortiran. Ara que la crisi és greu i ens toca el rebre a gairebé tots, és quan les injustícies que pateixen els catalans respecte als espanyols s'haurien de conèixer majoritàriament.

Projecció internacional i voluntat de fer-nos sentir al món, sí. Obsessió pel pont aeri i pidolar l'acceptació de Madrid, ara ja no. Cal pedagogia, però amb els mateixos catalans perquè entenguin que amb 20.000 milions d'euros més anuals aniríem millor. El cens de l'eventual consulta pel pacte fiscal català ha d'estar ben informat. Saber què paga un català i què en rep, i comparar-ho amb l'aportació i el retorn dels ciutadans de la resta de l'Estat. Extreure qualsevol element passional del debat Catalunya-Espanya i centrar-se en dades irrefutables.

Molts de vostès han rebut correus electrònics d'amics que expliquen l'espoli fiscal, els quilòmetres d'autovies construïts a Catalunya i a l'entorn de Madrid, les beques dels estudiants catalans i a la resta de l'Estat o les inversions del Ministeri de Cultura per habitant aquí i allà. Doncs en lloc de correus d'amics, seria útil informació oficial, rigorosa i transparent per a tothom.

Saül Gordillo

Periodista

Director de l’Agència Catalana de Notícies

Article publicat al diari AVUI el dijous 17 de març del 2011