Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




01 de desembre 2012

Una legislatura complicada

Governar i deixar governar

Sembla que no hi haurà tàndem al govern. CiU no vol baixar sola a l'arena i Esquerra prefereix ser el poli bo. Potser un govern amb 71 escons independentistes seria, d'entrada, una mostra de fortalesa de cara al món, i a més, desmuntaria l'estafa matemàtica de Madrid de dir que el pla d'Artur Mas ha fracassat. Però per agradar al món no l'has d'estar contínuament mirant per veure si et mira sinó concentrar-te a fer la feina ben feta. I pel que fa a Madrid, com que l'espanyolisme té la bilis com a única arma, la vomitada serà incondicional i infinita, com que tot s'ho inventen, sempre tindran maneres de fer mal. I més encara si els dos partits independentistes governen plegats. En safata. Quina mina!

Ja està bé que CiU governi sola. A més, els toca. No entenc les cagarrines, ara. S'han presentat per poder governar i això és el que han de fer. Han guanyat per més del doble d'escons que la segona força, més del que cal a qualsevol país per governar amb legitimitat. Hauran de pactar, sí. També han hagut de pactar durant aquests dos anys. I també haurien de pactar si Esquerra formés part del govern. Tindran tota la responsabilitat, sí. També l'haurien tinguda amb la majoria absoluta. Si el president comença amb ànims de perdedor, malament. Si el verí espanyol ja li ha arribat a la sang, malament. Ha guanyat. El dret a decidir té majoria àmplia, i ell, malgrat les retallades, ha estat per molta diferència el candidat més votat.

Per tenir un govern fort, el que necessitem és un govern i -sobretot- un president que se sentin forts. També necessitem un cap de l'oposició que, per responsabilitat, sigui generós, perquè Mas té molts més vots, perquè Mas és qui es juga la cara, perquè Mas ja té massa enemics i perquè l'èxit de Mas i l'èxit de la independència són vasos comunicants. Junqueras diu que Esquerra assumirà responsabilitat. Bé, doncs la màxima responsabilitat que ha d'assumir és la d'ajudar el president. Sembla que ho té clar. Totes les seves declaracions van en aquest sentit. Veurem. Ho esperem. Si tots dos estan a l'alçada, i jo crec que ho estaran perquè són honestos i intel·ligents, hi haurà un referèndum i el guanyarem.

Àstrid Bierge
Periodista i escriptora.

Article publicat al Butlletí num. 818 de la FCO el 30 de novembre del 2012