Sense pressa però sense pausa, Convergència Democràtica de Catalunya emprèn el rumb cap a la seva renovació, amb la certesa que serà el mateix Artur Mas expresident de la Generalitat i líder de Convergència qui liderarà els canvis en el partit, i que ho farà sense pressa però amb ma ferma i segura. Com han manifestat els seus responsable polítics, la refundació de Convergència es basarà en tres eixos principals: l’eix nacional, que vol dir la creació d’un nou estat i d’un estat independent; l’eix social, que fomenta la generació de l’activitat econòmica; i l’eix l’ètic, que vol dir tolerància zero amb la corrupció. És doncs des de la certesa del lideratge de Mas, que molts dels articles i declaracions que es fan arran d’aquesta renovació de CDC, incideixen en mostrar l’expresident com l’objectiu a abatre. Com a conseqüència d’això alguns dels comentaris que es surten a la xarxa també van en el mateix sentit, es a dir, la desaparició de Mas. Llavors sorgeixen d’altres comentaris que defensen la figura de l’expresident. Una de les persones més actives en aquest sentit, és la que publica amb el pseudònim d’Isabel C., que escriu uns comentaris concisos i sovint molt lúcids que hem resumit i que podeu llegir en el nostre Blog.
La nova Convergència
No entenc la mania d'alguns militants de partits d'esquerra de posar-se a alliçonar els convergents sobre quines persones els han de liderar i quines no. La immensa majoria dels que, essent militants de partits d'esquerra, dels qui mai a la vida votarien CDC ni que fitxés el David Fernández com a líder (dirien que s'ha venut i continuarien votant les seves sigles d'esquerres), es van dedicar a fer tot el possible, ajuntant esforços amb les clavegueres de l'Estat espanyol, per expulsar en Mas, mai a la vida votaran CDC encara que Mas ja no sigui el presidenciable. Aleshores?
Òbviament, ho van fer precisament perquè sabien, com ho sap l'espanyolisme i ho saben les clavegueres de l'Estat espanyol, que érem molts els catalans que no votàvem CDC per CDC, sinó perquè el lideratge de Mas encaixava perfectament amb la nostra visió del país, amb la nostra visió d'Estat i ens donava confiança de que les coses es farien ben fetes. I després d'haver fet mans i mànigues per carregar-se en Mas, ara encara se'n mofen de que CDC estigui perdent votants. D'això se'n diu cinisme.
Òbviament, ho van fer precisament perquè sabien, com ho sap l'espanyolisme i ho saben les clavegueres de l'Estat espanyol, que érem molts els catalans que no votàvem CDC per CDC, sinó perquè el lideratge de Mas encaixava perfectament amb la nostra visió del país, amb la nostra visió d'Estat i ens donava confiança de que les coses es farien ben fetes. I després d'haver fet mans i mànigues per carregar-se en Mas, ara encara se'n mofen de que CDC estigui perdent votants. D'això se'n diu cinisme.
El mateix passa amb aquells que demanen insistentment que CDC es converteixi en una mena de succedani d'ERC o En Comú Podem pel què fa a la ideologia o polítiques a defensar. El que pretenen és que centenars de milers de catalans que no compartim el programa de certs partits d'esquerra, ens acabem de quedar orfes, si és que ja no ho estem.
Però això té un perill. El perill d'abocar-nos a l'abstenció. I és aquesta abstenció la que farà fracassar el procés. I un cop fracassat, i amb CDC enfonsada, els del peix al cove recuperaran el timó. Aquest és el primer efecte. El segon, menor però igualment perillós, és que molta d'aquesta gent orfe acabarà fent el mateix que fan molts de l'esquerra, votarà ideologia passant tres pobles del país i el seu alliberament nacional. I si CDC ja no és útil, votaran PSC, votaran C's i votaran PP. Per això és que el PSC aguanta tot el que li cau, esperant aquest moment.
Però això té un perill. El perill d'abocar-nos a l'abstenció. I és aquesta abstenció la que farà fracassar el procés. I un cop fracassat, i amb CDC enfonsada, els del peix al cove recuperaran el timó. Aquest és el primer efecte. El segon, menor però igualment perillós, és que molta d'aquesta gent orfe acabarà fent el mateix que fan molts de l'esquerra, votarà ideologia passant tres pobles del país i el seu alliberament nacional. I si CDC ja no és útil, votaran PSC, votaran C's i votaran PP. Per això és que el PSC aguanta tot el que li cau, esperant aquest moment.
Feu-me cas, deixeu que siguin els votants potencials de centre i de centre dreta els que triïn els lideratges que ells entenguin que els representen millor i la ideologia o programa amb els que se senten més identificats. Respecteu-ho. En el món hi ha d'haver de tot. Ara per ara, la única cosa que podria tornar a mobilitzar gran part dels votants que feien que CDC fos cabdal per representar una part important del país, és recuperar l'Artur Mas. Total, si els d'esquerra no votareu mai CDC amb ni sense l'Artur Mas. La única cosa que passa és que sense l'Artur Mas empenyeu molts votants de CDC cap a l'abstenció o finalment cap a PSC, C's i PP, i penseu que això us convé, però no és així, perquè això farà de l'independentisme una via estreta, cada cop més estreta i identificada només amb una part dels partits d'esquerra, sense la necessària complicitat d'altres sectors socials que són imprescindibles per construir un Estat nou.
Si CDC segueix perdent electors, s'obre la porta de bat a bat a que siguin els partidaris de tornar al temps del peix al cove els que es facin amb les regnes d'aquest partit. Però és precisament des de l'esquerra independentista i des de l'espanyolisme que es posa més carn a la graella per fer fracassar CDC electoralment, exigint per exemple que es tiri a les escombraries l'únic lideratge que és capaç, si se sap envoltar d'algunes cares noves, de recuperar gran part de l'electorat que s'ha perdut, i sí, em refereixo al Mas. Aquell a qui potser els militants d'esquerra han après a odiar, però el mateix que ha fet que molts altres catalans independentistes votem CDC enlloc de quedar-nos a casa desentenent-nos de la política i del procés.
No sou els militants d'esquerres els que heu d'escollir els líders de CDC. Són els votants que no se senten proclius a votar partits d'esquerres, almenys no aquesta esquerra tan extrema i progressivament més i més populista i “hippy happy flower” que tenim a Catalunya, els qui ho hem de decidir. CDC ha de tenir clar que no són els votants més actius de partits d'esquerra els que li han de dir qui l'ha de liderar o quina ha de ser la seva ideologia.
El lideratge de Mas funcionava perquè érem molts més els votants de Mas que els votants de CDC per CDC. Tirar-lo a les escombraries de la història, com vol Espanya i volen els partits d'esquerra només pendents d'aprofitar la grisor o els dubtes que sembren altres lideratges, portarà a molts votants potencials de CDC a abstenir-se, uns quants a votar ERC i la resta a passar de tot fins que escampi.
Que posin totes les cares noves que vulguin, però cometran una errada monumental si fent seguidisme de la campanya d'odi contra Mas promoguda per aquells que només busquen precisament enfonsar electoralment CDC, es creuen allò de que a Mas se li ha passat l'arròs. Els lideratges es jubilen a les urnes, no als despatxos a mans dels aparatchik dels altres partits rivals. A en Mas les urnes no l'han jubilat pas. Perquè si a ell l'haguessin jubilat les urnes, què no haurien fet ja amb els altres líders de la resta de candidatures, oi?
I això no està renyit amb la necessitat de que al seu costat comencin a aparèixer relleus de futur, gent que no tingui manies d'apostar per la transparència, la democràcia interna i la lluita contra la corrupció. Hi ha valors, com el de Mas o el de l'ex conseller Mas-Colell dels que CDC no en pot prescindir. Com no sigui que CDC esperi que la votin els votants més d'esquerres i, francament, això no passarà mai ni té per què passar.
Tota etapa de renovació exigeix cares noves, sí, però sense salts al buit. Sense prescindir d'allò que funciona per a la mena de votant que et vota. Que no es despistin. Una cosa són els militants de CDC i una altra molt diferent els votants. I els votants hem votat no pas CDC, sinó que hem votat unes cares i ulls concrets, missatges amb cara i ulls, currículums, trajectòries, lideratges.
Si CDC segueix perdent electors, s'obre la porta de bat a bat a que siguin els partidaris de tornar al temps del peix al cove els que es facin amb les regnes d'aquest partit. Però és precisament des de l'esquerra independentista i des de l'espanyolisme que es posa més carn a la graella per fer fracassar CDC electoralment, exigint per exemple que es tiri a les escombraries l'únic lideratge que és capaç, si se sap envoltar d'algunes cares noves, de recuperar gran part de l'electorat que s'ha perdut, i sí, em refereixo al Mas. Aquell a qui potser els militants d'esquerra han après a odiar, però el mateix que ha fet que molts altres catalans independentistes votem CDC enlloc de quedar-nos a casa desentenent-nos de la política i del procés.
No sou els militants d'esquerres els que heu d'escollir els líders de CDC. Són els votants que no se senten proclius a votar partits d'esquerres, almenys no aquesta esquerra tan extrema i progressivament més i més populista i “hippy happy flower” que tenim a Catalunya, els qui ho hem de decidir. CDC ha de tenir clar que no són els votants més actius de partits d'esquerra els que li han de dir qui l'ha de liderar o quina ha de ser la seva ideologia.
El lideratge de Mas funcionava perquè érem molts més els votants de Mas que els votants de CDC per CDC. Tirar-lo a les escombraries de la història, com vol Espanya i volen els partits d'esquerra només pendents d'aprofitar la grisor o els dubtes que sembren altres lideratges, portarà a molts votants potencials de CDC a abstenir-se, uns quants a votar ERC i la resta a passar de tot fins que escampi.
Que posin totes les cares noves que vulguin, però cometran una errada monumental si fent seguidisme de la campanya d'odi contra Mas promoguda per aquells que només busquen precisament enfonsar electoralment CDC, es creuen allò de que a Mas se li ha passat l'arròs. Els lideratges es jubilen a les urnes, no als despatxos a mans dels aparatchik dels altres partits rivals. A en Mas les urnes no l'han jubilat pas. Perquè si a ell l'haguessin jubilat les urnes, què no haurien fet ja amb els altres líders de la resta de candidatures, oi?
I això no està renyit amb la necessitat de que al seu costat comencin a aparèixer relleus de futur, gent que no tingui manies d'apostar per la transparència, la democràcia interna i la lluita contra la corrupció. Hi ha valors, com el de Mas o el de l'ex conseller Mas-Colell dels que CDC no en pot prescindir. Com no sigui que CDC esperi que la votin els votants més d'esquerres i, francament, això no passarà mai ni té per què passar.
Tota etapa de renovació exigeix cares noves, sí, però sense salts al buit. Sense prescindir d'allò que funciona per a la mena de votant que et vota. Que no es despistin. Una cosa són els militants de CDC i una altra molt diferent els votants. I els votants hem votat no pas CDC, sinó que hem votat unes cares i ulls concrets, missatges amb cara i ulls, currículums, trajectòries, lideratges.
Extracte dels comentaris de Isabel C. en els digitals els dies 5 i 6 d’abril del 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada