Avui que tothom s’escandalitza pels vandàlics fets de la Vila de Gràcia, potser caldria contestar la pregunta que fa en Joan Canadell, cofundador del Cercle Català de Negocis: “¿estem intentant ampliar la base independentista o el que fem és desplaçar-la només cap a l’esquerra?”. Segurament en l’article que ha escrit aquest empresari podem trobar-hi la resposta. Sembla que la dèria d’alguns polítics independentistes és acostar-se cap als partits anti-capitalistes o de esquerra-esquerra, per tractar de portar-los cap al procés de bastir un Estat propi. Llavors també ens podem preguntar: Son aquests vàndals de Gràcia els que portaran Catalunya cap la plena sobirania? S’han vist regidors i diputats d’aquests partits que volem desplaçar cap al procés, davant o al darrera de la pancarta d’aquests provocadors i hem escoltat astorats com, en seu parlamentària, una diputada de la CUP condemnava l’actuació de la policia catalana mentre justificava i defensava l’actitud dels violents. Amb aquesta gent no anirem enlloc. No serà pas amb aquestes actituds que s’eixamplarà la base independentista, si no amb treball, democràcia i respecte per les persones i els bens públics i privats, que aconseguirem afegir al procés aquells que encara dubten que siguem capaços d’assolir una Nació catalana lliure i democràtica.
Ampliar la base independentista o desplaçar-la?
Ja fa temps que dins el sector independentista hi ha un acord general en el sentit que cal ampliar la base de l’independentisme abans de fer el pas definitiu de trencament. Jo no hi estava del tot d’acord, però, en tot cas, vaig entendre que no anirà pas malament tenir el màxim de suports, i per tant, em vaig sumar a la idea. Matiso que no hi estava d’acord del tot perquè, si uns cosa he vist en aquests vuit anys de procés, és que tendim a pensar en el que passarà en un futur immediat amb la idea que tot romandrà estable, i jo estic convençut que a mesura que avancem cap al trencament, les reaccions de l’Estat seran tan desproporcionades que la base de l’independentisme s’engreixarà no per la dreta o per l’esquerra, sinó simplement per la gent que se sent demòcrata, sigui unionista o no. Espanya està arribant a uns límits d’antidemocràcia que ja espanten fins i tot personatges tan unionistes com en Sardà… Esperem i veurem.
Però admeto que sí, que més val no anar de sobrats i que fem tot el possible per ampliar la base independentista. Doncs bé, n’hi ha que s’han agafat el tema pensant que només s’ha de fer per l’esquerra, i sobretot agafant vots del sector Catalunya Sí Que Es Pot, Podem, Colau, etc. I per això una de les estratègies que s’utilitzen és anar contra l’anomenat centredreta català, el que representava la CIU de sempre, fins al punt de carregar-se el líder i insultar-lo, o elevant a la categoria d’intolerables polítiques conservadores que en moments com l’actual donen molt de suc mediàtic però molt poc impacte real, com la discussió sobre IRPF, models públics o privats, o impost de successions.
Jo, que em relaciono força amb el petit i el mitjà empresari d’aquest país, dels que exporten tant com poden, que generen llocs de treball a la industria de valor afegit, dels que s’han guanyat el que tenen en general a còpia de molta feina, puc dir que, lamentablement, durant aquests mesos estic assistint a un escanyament del sector independentista per l’espai centredreta. En efecte, no són pocs en quantitat i en qualitat, els empresaris i directius que em fan evident que, en els darrers mesos, comencen a sentir desafecció, i alguns clarament ja no en volen saber res, i en tot cas, senten preocupació per la manca d’unitat d’acció de tots els partits. S’estaria produint, al meu entendre, no una ampliació de la base independentista, sinó un desplaçament, en tot cas; una ampliació per l’esquerra amb reducció pel centredreta. I això em dol molt. Primer, potser perquè al Cercle Català de Negocis vam dedicar sis anys d’intensitat explicant per tot el territori els arguments econòmics per la independència a la pime catalana, i per tant, part de la nostra feina es veu ara contrarestada. I segon, perquè aquestes visions miops sobre el procés, de curta volada si voleu dir-ne, no l’espatllaran però el faran endarrerir. I jo també tinc pressa, i no em guanyo la vida amb la política, i per tant, si podem ser independents demà millor que passat.
Podria ser que fins i tot els que diuen que tenen tanta pressa i que cal tirar pel dret alhora no entenen que una visió extremadament esquerrana del procés fa que el sector que genera més llocs de treball de qualitat del país està perdent la il·lusió que tots plegats havíem aconseguit fomentar. Potser els passa allò que ja han entrat a la ratera de la política i han perdut el sentir del poble, no només del que se senten més seu, sinó de tot el poble català.
He estat molt optimista, durant els darrers vuit anys de procés; sempre he dit que, mentre avancem, anem bé. Però darrerament crec que estem estancats, i no a causa del nostre govern, justament. Els 14 mesos que queden són suficients per fer la feina que cal fer si hi ha unitat d’acció i de visió conjunta. Si no arribem al moment de trencament units, no podrem trencar, i per tant, anem sumant mesos… No vull pensar que calgui una nova legislatura per manca d’enteniment dels 72 diputats i que l’excusa siguin els matisos…
Potser que la societat civil en comenci a prendre consciència i pressionem per tornar a alinear els partits per la darrera pantalla del procés. Tenim els espanyols distrets fins que tinguin un nou govern.
Si no és que tinguem unes terceres eleccions, ens queden pocs mesos per poder fer pinya, tots a l’una, per allò que ens hem mobilitzat al carrer durant aquests darrers tres anys.
CDC, ERC, CUP i els qui s’hi vulguin afegir: és hora de tornar a donar-nos les mans de punta a punta del país sense preguntar què votem ni de quin color som. És hora d’ampliar la base independentista començant per recuperar la il·lusió dels que l’han perdut.
Joan Canadell
Cofundador del CCN i membre del Secretariat Nacional de l’ANC.
Article publicat al digital Lliure i Millor.cat el dimarts 24 de maig del 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada