El darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, indica que el suport a la independència a Catalunya ha crescut i se situa molt a prop de la majoria absoluta. Per primera vegada en el darrer any, els favorables a la independència tornen a superar els que la rebutgen. Aquesta dada s’acosta molt al resultat de les eleccions del 27S, malgrat que alguns ens volen fer creure que en aquestes eleccions l’independentisme no va guanyar, tant en vots com en escons. Això de dir que el 48% (contra un 39%) no és majoria va ser un parany, al que hi va caure tothom amb tanta facilitat que hom pensa si el típic derrotisme català, no és sinó el conformisme de qui realment no gosa enfrontar-se a les conseqüències de les pròpies decisions i prefereix lamentar-se de la seva dissort. Esperem que a cop de decret i sentència i amenaça i manipulació madurem d'una vegada i aprenem a valorar la nostra veritable força, esperit guanyador i moral de combat. Un 48% contra un 39% és un 55% contra un 45% en un referèndum. Com diu en Germà Capdevila en un article que publiquem en el nostre bloc, “Això no té marxa enrere”, malgrat que nosaltres ho hem fet molt malament. Però hem de reconèixer que ells (els espanyols) ens han ajudat molt. L'ajut d'en Fernández Díaz i De Alfonso ha estat insuperable. L'ajuda de les declaracions dels del PP i del PSOE, de les sentències del Tribunal Constitucional, etc...també. I ara el 26J amb els espanyols premiant un PP cada vegada més corrupte, ens fan veure que Espanya no té solució. Aquesta vegada qui ens ha ajudat ja no son només els polítics espanyols, sinó la majoria del poble espanyol.
Això no té marxa enrere
Després d'una gran campanya electoral, l'independentisme va guanyar les eleccions del 27S, i va obtenir un mandat democràtic majoritari per fer de Catalunya un país independent. Tanmateix, el que es guanyà a les urnes es perdé en el camp dialèctic. Es va imposar el relat d'una victòria no suficient, la fal·làcia del 48%.
El plebiscit en forma d'eleccions parlamentàries va ser una necessitat imposada per la impossibilitat fàctica de celebrar un referèndum d'autodeterminació com els d'Escòcia o Quebec. Davant la negativa a deixar-nos comptar vots, vam haver de comptar escons. I vam guanyar. Parlar del 48% és voler aplicar les regles dels referèndums a unes eleccions parlamentàries. És fer trampes.
És evident que si apliquem les regles de puntuació del rugbi a un partit de futbol, el resultat serà molt diferent. Com hauria estat diferent el resultat del 27S sense haver impedit el vot de desenes de milers de catalans a l'exterior, o si s'hagués permès el vot del joves de més de 16 anys, com a Escòcia.
En un plebiscit en forma d'eleccions parlamentàries, regeixen les regles de les eleccions parlamentàries. Per això ningú no fa càlculs sobre quants vots tenia el PP per aprovar amb la seva majoria absoluta la Llei Mordassa o la reforma del TC. Tenia una majoria parlamentària i punt.
Tanmateix hem comprat el conte de la majoria insuficient. D'aquí que tants catalans de bona fe reclamin el RUI, perquè s'han cregut el relat que diu que el 27S no vam guanyar, i en conseqüència no podem aplicar el full de ruta que preveu la independència i l'elaboració d'una constitució, sense tornar a celebrar una consulta. Gran error. La consulta vam guanyar-la el 27S. El Parlament té tota la legitimitat democràtica per fer la independència.
Sumem a aquest error el despropòsit dels pressupostos i de les picabaralles internes. Sumem l'assetjament judicial a qualsevol moviment que faci el govern. Sumem els dos grans grups mediàtics catalans i gairebé tots els espanyols (que sumen més de dos terços de l'audiència a Catalunya) operant obertament contra el procés independentista.
Tot i amb això, el suport ciutadà a la independència no només es manté, sinó que creix. És evident que els resultats del 26J, que van desemmascarar les promeses buides del PSOE i de Podemos –no es pot canviar una Espanya que no vol canviar– ha ajudat a que encara més gent entengui que només amb la independència tenim alguna possibilitat de prosperar. El suport és sòlid i estructural, més enllà dels errors propis i els atacs aliens. Això ja no té marxa enrere. Prou de distraccions i anem per feina.
Germà Capdevila
Periodista
Article publicat al diari Nació digital.cat el dilluns 25 de juliol del 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada