La darrera portada

El Diari de Sabadell ha sortit aquest dijous a la venda per última vegada. D'aquesta manera el diari tanca una etapa amb dificultats econòmiques i laborals de tot tipus. L'empresa propietària “Vallesana de Publicaciones, S.A.“ ha traspassat la capçalera al grup Novapress Edicions i els nous propietaris, Marc Basté i Leo Torrecilla, volen tornar a treure el rotatiu al carrer el 10 d'abril amb un nou equip. La nostra Associació, com entitat que vetlla per la preservació del patrimoni cultural de la ciutat, vol aprofitar per recordar un breu resum de la història del diari, que ha estat sens dubte durant més de 75 anys un referent del periodisme local.

L’any 1942 neix a Sabadell un butlletí de “La Falange“ que, amb el temps es converteix en un diari que es diu ‘Sabadell’. Els directors d'aquesta publicació els nomenava l'alcalde. La direcció, la redacció, els tallers del diari estaven ubicats en uns locals de “La Falange” a la Rambla (l’actual Casal Pere Quart). La connivència del diari amb el poder municipal es fa palesa amb la creació, un significatiu 18 de juliol de 1952 i sota la direcció del periodista local José Cabeza, d’una secció titulada “Diálogos con el Alcalde”, on es publicaven ─suposadament sense cap censura─ les cartes que els ciudatans feien arribar al diari i en les que qüestionaven a l’alcalde, José Mª Marcet, sobre temes o problemes de la ciutat i que el batlle responia per, segons ell mateix escriu en les seves memòries: “complacer a mis peticionarios sin el inconveniente de largas esperas y así poder satisfacer los deseos de un mayor número de ciudadanos, sobre sus problemas o sus aspiraciones, de sus necesidades, sus alegrias o sus tristezas”.

A principis dels anys 70, sorgeix la necessitat de fer un diari que no segueixi només una línia editorial marcada pel “gobierno”, sinó que respongués a les necessitats del carrer, que en aquells dies bullia amb demandes socials i polítiques. L'any 1975, mesos abans de la mort de Franco, el director del ‘Sabadell’, en Josep Palau, es jubila i es busca un substitut que pugui fer la transició d'acord amb els nous temps. El candidat escollit fou Ramon Rodríguez Zorrilla, que en aquella època tenia 35 anys, estava vinculat a diferents associacions municipals i s'havia dedicat a l'ensenyament. Amb Rodríguez al capdavant, el diari crea ‘Vallesana de Publicaciones S.A’.

Amb la mort de Franco, queda palès que no poden continuar editant un diari sotmès a la línia del ‘Movimiento’ i decideixen crear-ne un de nou. El nou ‘Diari de Sabadell’ es crea oficialment el 1977, i des de llavors ha estat l’únic diari de la ciutat. La transició es va veure com l’escenari ideal per treure al mercat una publicació local que vetllés per desmarcar Sabadell de l’absorció de Barcelona. La transformació del ‘Sabadell’ en ‘Diari de Sabadell’ va significar des del principi un diari més obert. Des de les primeres edicions ja hi van aparèixer tots els grups polítics i sindicals. El problema inicial era que no tenien prou treballadors titulats com a periodistes, d'acord amb les exigències legals per la premsa diària. Com que es considerava premsa diària aquella que es publicava més de tres dies a la setmana, el diari va fer servir l'estratègia d'afegir a les capçaleres del dimarts i dels dimecres els subtítols de “Deportivo” i “Económico” respectivament. De fet, el diari havia anat creixent constantment al llarg de la seva història, sense rebre mai cap subvenció. Això els va permetre traslladar-se des de la Rambla, al carrer Calders i, posteriorment, a l'edifici actual al carrer Sant Quirze. Això també els havia permès comptar amb una rotativa pròpia durant molt de temps. Però la crisi econòmica dels darrers anys ha colpejat fortament els mitjans impresos i l'any 2009 van començar a externalitzar la impressió de la publicació.

El diari paulatinament va anar ampliant el personal titulat i va poder suprimir aquells subtítols, sortint de dimarts a dissabte com a ‘Diari de Sabadell’. Si bé inicialment tot el diari era en castellà, actualment era bilingüe. La introducció del català es va anar fent progressivament al llarg del temps, tot i que sempre hi ha pesat més el castellà perquè això va semblar a la direcció que els podria donar més lectors. S’hi anaren incorporant periodistes de la talla de Josep Gisbert, actual cap de política de la Vanguardia, Manuel Moreno, corresponsal d'El País,  i d’altres com Matíes Serracant, Quimet Fité, Rosa Ten, Lluís Papell, Josep Costajussà. etc. que donaren al diari un anys de brillantor que darrerament s’ha anat perdent.

Malgrat la col·laboració i l'esforç de molta gent honesta, el Diari de Sabadell mai és va acabar de treure de sobre la ferum de "Movimiento" i l'acatament als diversos ‘amos’ que la ciutat ha tingut des del 1979. Com exemple, en l’època del ‘bustisme’, algun lector havia comptat fins a 8 fotos de l’alcalde Bustos en una sola edició, era doncs un mitjà de propaganda de l’alcalde.

Que no desaparegui la capçalera del nostre diari local és una gran notícia. Confiem que la nova direcció tingui en compte totes aquestes circumstàncies històriques i emprengui la publicació d’un progressista nou Diari de Sabadell, obert a una ciutat que necessita actualment tenir mitjans i altaveus que critiquin constructivament ja que, en cas contrari, ens vèiem abocats només a llegir publicacions municipals fets amb molt bona intenció, però lògicament parcials en els seus continguts.

Associació Sabadell Memorial

Unió Catalanista de Sabadell