El dia 8 de març cent setanta-set països, amb més o menys entusiasme, varem celebrar el Dia Internacional de les Dones, una celebració que aquest any ha estat molt reivindicativa, també a Catalunya. El 8M és un dia internacional amb molta història, ja que la primera manifestació per reivindicar el paper de les dones a la història va ser al 1911, és per tant una llarga revolta que encara dura. Les mobilitzacions feministes que van omplir els carrers del nostre país van demostrar l’enorme poder polític de les dones, però també la capacitat de reivindicació que té el moviment per la igualtat. Va ser una demostració de força com no s’havia vist mai, que cal considerar un èxit sense precedents. No pot continuar passant que tres de cada quatre dones no treballin, que tinguin pitjors horaris, que percebin sous un 20% inferiors als salaris masculins, que tinguin un sostre de vidre més que notori i que pateixin molt més fortament la pobresa, la regressió dels drets laborals i la discriminació sistemàtica només pel fet de ser dones. El món és masclista perquè tots, homes i dones, ho hem permès. Reconèixer això és el primer pas per fer un món millor, més just i on tots, homes i dones, puguem ser més feliços i més sincers amb nosaltres mateixos. Una de les moltes reivindicacions fetes pels moviments feministes, és el de l’anomenada ‘bretxa salarial’, és a dir la distància entre els sous que, per treballs iguals, perceben dones i homes. La diputada del PDeCat al Congrés, Lourdes Ciuró, he escrit un interessant article titulat ‘És la maternitat, estúpids’, on reflexiona arran d’aquest tema i diu que recents estudis han conclòs que les dones sense fills tenen ingressos més semblants als dels homes, mentre que la bretxa augmenta significativament en les dones amb fills i estima que la penalització per causa de la maternitat suposa un 80 per cent de la bretxa salarial. Podeu llegir l’article tot seguit.
És la maternitat, estúpids
No hi ha cap país del món on les dones guanyem el mateix que els homes. Als Estats Units la bretxa salarial arriba al 79 per cent. Al Japó, al 73 per cent i a països de referència com Dinamarca, hi ha una bretxa estructural del 15 per cent. A Catalunya està en el 23,9 per cent.
Normalment i amb cert automatisme, apuntem que les causes d’aquesta desigualtat són un model econòmic que no aposta per les dones en igualtat de capacitats i habilitats que els homes a la feina; al fet que les dones tenim tendència a treballar en camps tradicionalment menys ben pagats o al tipus de formació per a la qual ens decantem. Ara bé, si gratem una mica més, resulta recents estudis conclouen que la bretxa salarial és bàsicament una penalització derivada del fet de tenir fills.
Henrik Kleven, economista de Princeton, ha recollit dades d’un dels països amb una xarxa de polítiques socials més robustes, Dinamarca, on malgrat s’ofereix a pares i mares novells un any sencer de permisos de naixement pagats, a més de llar d’infants públiques fins als tres anys, es manté la bretxa salarial entre dones i homes. Per què? Doncs per una davallada en ingressos de les dones desprès del seu primer fill que provoca que acabin guanyant un 20 per cent menys que els homes en el global de la seva carrera laboral.
L’estudi conclou que les dones sense fills tenen ingressos més semblants als dels homes, mentre que la bretxa augmenta significativament en les dones amb fills i estima que la penalització per causa de la maternitat suposa un 80 per cent de la bretxa salarial.
L’economista de Harvard Claudia Goldin ha conclòs a més a més, que la bretxa salarial és més elevada entre les dones durant la trentena, que és l’època en què acostumen a tenir el seu primer fill. I si bé és cert que els tradicionals elements que incidien en la diferència de sou com seria l’accés a la formació superior de les dones estan desapareixent, l’indicador constant que es manté en tots els estudis com a principal causant de la bretxa salarial és la penalització per maternitat.
Amb la maternitat, les dones comencen a gravitar cap a feines amb menys hores i, per tant, salaris inferiors. Les dones amb fills tenen un 10 per cent més de probabilitats que els homes d’anar a treballar al sector públic, tradicionalment més sensible a horaris menys rígids, amb més possibilitat d’absències per causes de malaltia dels fills i amb menys penalització per excedències per a la criança. Els homes, en canvi, pel fet de ser pares no tenen cap dificultat ni en el desenvolupament de les seves carreres professionals ni els afecta en els seus salaris.
Tornant a Dinamarca, resulta que malgrat tenir unes generoses polítiques de permisos per naixement, la realitat és que aquest fet incrementa la bretxa salarial al expulsar les dones del mercat laboral per uns períodes de temps molt llargs ja que a la pràctica són les dones les que s’agafen els períodes més llargs de cura dels fills i només el 10 per cent dels homes s’agafen els permisos de paternitat íntegrament.
Així doncs, i per bé que els permisos per naixement són una bona política en favor de la conciliació, excloure les dones del mercat laboral durant llargs períodes de temps per aquesta causa és del tot contraproduent per eradicar la bretxa salarial i aconseguir una bona carrera de cotitzacions per al futur. Per això, sens dubte, el model hauria de ser el que fa temps que venim defensant al Congrés: permisos per naixement iguals i intransferibles per a homes i dones.
Les polítiques que adoptin els països tenen un paper molt important a l’hora de lluitar per a la igualtat de gènere i contra la bretxa salarial, i els permisos per naixement són una eina molt útil i efectiva.
És a l’abast dels governs dels països adoptar decisions legals que apostin per a una major equitat en la força laboral entre dones i homes, o bé persistir en la desproporció i iniquitat que suposa avui en dia encara que recaigui sobre les dones el pes de la criança dels fills. En aquests drets no es pot ser poruc ni dogmàtic.
Lourdes Ciuró
Diputada del PDeCat.
Article publicat al digital ISabadell el 8 de març del 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada