Des de dijous passat gairebé no es parla d'una altra cosa: la sentència del tribunal de l’Audiència de Navarra, format per dos homes i una dona, que condemnava als cinc brètols de 'La Manada' només a nou anys de presó. Malgrat els fets, descartava el delicte d'agressió sexual i el limitava a ‘abús sexual’. D'aquesta manera, quedaven absolts dels delictes d'agressió sexual, robatori amb violència, delicte d'intimidació i contra la intimitat. Un dels tres magistrats, arribava fins i tot a demanar l'absolució per als cinc acusats. El magistrat Ricardo González s’ha negat a condemnar-los i ha volgut que ho sàpiga tothom. En canvi, la jutgessa Carmen Lamela ha empresonat i acusat de sedició dos militants pacífics i pacifistes com Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i ha acusat de terrorisme uns joves que van tenir un altercat amb uns guàrdies civils de paisà. Aquesta és la justícia espanyola. De fet des de dijous sabem que un fantasma ronda per aquest Estat en descomposició. És el de l’arbitrarietat a l’hora de perseguir i jutjar tan les agressions contra les dones com els que demanen una República Catalana o es barallen en un bar. L’única diferència és que aquesta vegada la justícia està xocant contra milions de dones conscients i mobilitzades i més de dos milions de persones a Catalunya a les que no impressionen ni les seves togues ni els seus rituals. Ara sabem que aquests magistrats només són una “manada” que en protegeix una altra. El cop que ha rebut la credibilitat de la justícia espanyola per la condemna a un grup de delinqüents és gran. Molta gent s’està fent avui una pregunta: ¿aquests dos jutges i aquesta jutgessa, és que no tenen filles o netes?. És del tot indecent i absolutament indignant que en aquest Estat hi hagi uns jutges que tinguin els pebrots de dir que no hi ha violació en l’actitud dels cinc nois de “La Manada” i que, fins i tot, un d’ells consideri que cal emetre un vot particular per deixar constància que ell veu en el vídeo, no una noia indefensa que està sent violada, sinó “jolgorio”. La sentència vessa masclisme per tots els seus porus i ves a saber si en el fons s’explica, també, perquè dels cinc agressors sexuals un era guàrdia civil i un altre militar. Però la crua realitat és que el seu comportament, a part de ser un delicte, va ser fastigós. La sentència dels tres jutges de l’audiència de Navarra també. No és doncs estrany que dos prestigiosos catedràtics de Dret hagin qualificat de ‘ments podrides’ les que han estat capaces d’emetre aquesta sentència. Ho han fet en l’article que podeu llegir tot seguit.
Una sentència pitjor que el delicte
Per a la víctima de la conducta dels cinc membres de “la manada”, que ha estat qualificada pel Tribunal de Navarra com ‘abús sexual’ i no com ‘violació’, ha d'haver estat molt més dolorosa la conducta dels jutges que la dels que la van agredir.
I ha de haver-ho estat, perquè objectivament, des d'una perspectiva moral ho és, encara que no ho sigui des d'una perspectiva jurídica. Els jutges que van dictar sentència no han comès cap delicte, tot i que sí que han vulnerat l'ordenament jurídic. Però moralment la seva decisió suposa una violació per a la noia molt més dolorosa que la que va patir realment pels integrants de “la manada”. Perquè és impossible que ella entengui que, després de passar el que va passar, la sentència hagi estat la que ha estat.
El "abuso sexual" que diu la sentència, la violació que realment va patir en els Sanfermines, va ser ‘la loteria en negatiu’. Va tenir mala sort. Es va topar amb uns subjectes que la van degradar convertint-la en objecte de les seves fantasies de dominació masculina, en la qual la dominació sexual ocupa un lloc destacat. Però va ser mala sort. Li va tocar perquè li va tocar, com li podia haver tocat a qualsevol altra dona. Com de fet els ha tocat a altres dones abans i malauradament, li seguirà tocant a unes altres.
La sentència d'un Tribunal és una altra cosa. Una sentència no pot ser una loteria. Que una dona es topi amb cinc energúmens és una desgràcia, però que els jutges facin una descripció en els fets provats de la sentència del que no pot ser res més que una violació i a continuació no la qualifiquin jurídicament com a tal, és molt pitjor que una desgràcia. És una destrucció de la confiança en el procés d'administració de justícia.
La conducta dels cinc membres de “la manada” és un indicador que hi ha un percentatge de podridura en la societat espanyola, l'olor emergeix de tant en tant. Però la conducta dels jutges és un indicador que hi ha alguna cosa podrida a l'interior del poder judicial. I això és molt més greu. Perquè amb l'existència de conductes com la dels integrants de “la manada” cal comptar-hi, perquè no se li pot posar fi, encara que calgui fer tot el possible per posar-li. Però amb l'existència de conductes com la dels jutges de Pamplona no solament no cal contar-hi, sinó que hauríem de donar per descomptat que no existeixen.
Només amb ments molt podrides es pot dictar una sentència com la que aquests jutges han dictat. Jurídicament és possible que no se'ls pugui exigir cap responsabilitat de tipus penal. Però moralment la seva conducta és menyspreable. Jo per descomptat aquesta sentència no la respecto. Més encara: em repugna. Si hi ha jutges que entenen que es pot exercir la funció jurisdiccional de la forma en què ells ho han fet, aquest país té un problema molt seriós.
Hi ha vegades en que el remei és pitjor que la malaltia. I això és el que ha passat en aquest cas. La conducta dels membres de “la manada” és constitutiva de delicte. La dels jutges que l'han qualificat, no ho és. Però per la societat espanyola en general, i per les dones i la víctima concreta en aquest cas, la conducta dels jutges és molt més perillosa que la dels agressors.
La inseguretat que genera la sentència és molt superior a la que genera el "abuso sexual", en realitat violació, que es va produir fa uns anys en els Sanfermines. Estadísticament sabem que hi ha un percentatge d'agressions sexuals i de violacions. Hi ha un percentatge d'inseguretat amb què les dones han de comptar. Aquest percentatge es multiplica de manera extraordinària amb sentències com la coneguda dijous.
Montesquieu va definir la llibertat com la sensació que cada un té de la seva pròpia seguretat. Després de la sentència del Tribunal navarrès de dijous, les dones a Espanya no poden no sentir-se menys segures i, per tant, menys lliures.
Per tot això no puc entendre que les quatre associacions de jutges hagin emès un comunicat considerant desproporcionada la reacció social contra la sentència. Els jutges són individualment titulars d'un poder de l'Estat. Són els únics individus que tenen aquesta condició. El corporativisme judicial no és, per tant, semblant als altres corporativismes que puguin existir en la societat. Aquest desgraciat comunicat no fa més que subratllar la gravetat de la decisió judicial. Una vergonya.
Javier Pérez Royo
Catedràtic de Dret Constitucional
Ruth Rubio Marín
Catedràtica de Dret Constitucional Comparat
Article publicat al digital de eldiario.es el divendres 27 d’abril del 2018
Traduït de l’original castellà per la Secretaria de l’UCS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada