El malson

Sembla ser que aquest cap de setmana s’haurà acabat el malson per molts catalans. Per fi el PP desapareix de les nostres vides, al menys per un quant temps. La moció de censura presentada pel PSOE contra el govern de Mariano Rajoy, ha pogut tirar endavant amb el suport de nacionalistes bascos i catalans així com també de “Podemos”, tot plegat al redós de la sentència del cas Gurtel, ha servit per descavalcar del govern d’Espanya els corruptes del Partit Popular. Aquest fet doncs farà desaparèixer de les nostres vides, a més a més de Rajoy,  tots els Millos, Sorayas, Camachos, Cospedals, Montoros, Zoidos, els 155’s, els fiscals afinadors, els jutges amics, etc. etc. Això per Catalunya serà bo. També perquè sembla que el falangista Rivera ha quedat esborrat i fora de joc i això també serà bo. Tot plegat no vol dir que els independentistes catalans tinguem grans esperances en allò que pugui fer Sánchez, però hem volgut ‘fer saltar el tauler’ espanyol, amb un govern teòricament més dèbil amb el qual, esperem, es podrà parlar. Potser l’actitud dels nacionalistes catalans no hagi estat entesa per alguns ‘hiperventilats’ independentistes que no volien donar aire al mal educat Pedro Sánchez. No és que l’independentisme s’hagi tornat ‘sanchista’, sinó que ha optat pel mal menor. La conclusió a què han arribat ERC i el PDECat és que qualsevol cosa abans que Rajoy. Finalment també s’ha acabat el malson de no tenir govern a Catalunya i ara ja podrem, més o menys, fer camí cap a la República. Setmana rodona. Ara cal recordar que cada partit, però sobre tot ERC i PDECat (només parlem del nostres), posin els seus bocamolls a bon resguard, per evitar que comencin a desbarrar, com tantes vegades han fet. Ara més que mai, s’acosta l’hora de mesurar cada gest, cada acció i cada paraula. Saber on som i on anem i no parlar per boca d’ase com es fa massa sovint. Finalment voldríem recordar que moltes vegades hem escoltat dir que alguns governants espanyols eren dolents i que només pensaven en fer mal als catalans. Potser això és cert i al fil d’aquest pensament hem recuperat un breu article que l’escriptora colombiana arrelada a Catalunya, Angela Becerra, que fou guanyadora del Premi Planeta, del Premi Azorín 2005 i de quatre Latin Literary Award de Chicago, va escriure fa més de deu anys i on parlava de la maldat i de la bondat. Sembla que finalment la bondat ha vençut a la maldat.

El que en queda

És cert que de vegades la bondat no té present, però també és cert que la maldat mai ha tingut futur.

Alguns dels problemes que avui vivim, col·lectius o personals, tenen el seu origen en la maldat congènita de qui els produeix. Sense cap mena de dubte són els pitjors, perquè l'estupidesa pesa, però la maldat esclafa.

Criminals públics com Stalin, Hitler, Mao i Pol Pot massacraren a milions d'humans que tant sols cometeren el delicte de néixer. Avui són escòria putrefacta de la humanitat.

Ara tots tenim al cap un grupet de nans de tota cultura i creença, tipus de vegades molt propers, que basen el seu poder en el ‘fotre’. El seu final està escrit: el “botafumeiro” amb que s’encensen un dia quedarà fulminat per la brisa silenciosa de la bondat, que en el seu estat més pur és l'actitud sense més factura ni horitzó que actuar perquè l’endemà sigui més confortable i agradable a que l'ahir.

La bondat, encara que de vegades ens costi acceptar-ho, és l'únic que queda. La que afavoreix la salut, que és la pau del cos; la que fomenta el somriure, que és l'alegria de l'esperit; la que, quan dóna la mà abraça, que és la fusió de l'enteniment.

Són molts els que volen fer-se seu del discurs de la bondat. Que saludable és saber que la bondat no s'exerceix des del sermó, els galons o l’estarrufada repetició! La bondat neix i es fa arran de terra, i el premi no s'ha de buscar en el cel sinó en la terrenal mirada del que la rep.

Ángela Becerra

Escriptora

Article publicat al diari adn el dimecres 27 de juny del 2007

Traduït de l'original castellà per l'equip de treball de la Secretaria de l'Unió Catalanista de Sabadell