Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




20 de gener 2020

Judici al procés. Acte segon.

Aquesta setmana comença el judici a la cúpula dels Mossos per la seva actuació els darrers mesos del 2017, en la vista de la causa que es celebra a l’Audiència Nacional, hereva del Tribunal d’Ordre Públic (TOP), que al seu torn ja era una reconversió del Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, creat el 1940 pel règim franquista. Aquesta vista no podria celebrar-se a l'Audiència Nacional i hauria de tenir lloc en una instància superior com és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o a l'Audiència Provincial de Barcelona. Però no es fa a Catalunya perquè la fiscalia manté l'acusació de rebel·lió per Trapero i els seus, quan el Suprem ja la va descartar per a tots els que van ser jutjats al Suprem i que tenen un rang superior, inclòs el conseller Quim Forn.

Arrenca, doncs, un altre judici polític que s’emmarca en la ‘causa general’ contra el procés que l’Estat ha delegat en les togues fraudulentes polititzades i que podem considerar com la segona part o acte segon del judici al procés que ha condemnat a una part del Govern català i als dos Jordis a penes extremadament injustes i elevadíssimes. El judici es centrarà principalment en l’acusació  de rebel·lió al Major Trapero, una persona que mai ha estat ni un polític, ni un activista, només un excel·lent policia.

Des dels atemptats gihadistes d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, el major Trapero ha estat en el punt de mira dels poders fàctics de l’Estat espanyol. El ridícul que varen fer les forces de seguretat espanyoles en la resolució d’aquests atemptats enfront de la brillant actuació dels Mossos, no li han pogut perdonar a Trapero que la policia catalana exercís com una veritable policia integral en un moment clau de la història i davant d'un compromís d'enorme envergadura i que, per primera vegada els Mossos fossin aplaudits per la ciutadania. El major Trapero no va saber tallar de soca-rel aquella espiral de desconfiança i enveja,  pensant que amb la seva trajectòria i la seva credibilitat com a policia n’hi havia prou, però no va ser així sinó tot al contrari. A mesura que avançaven les acusacions contra el Govern català pels fets d’octubre del 17, es feia més evident que l’actuació dels Mossos en aquelles dates seria posada també a la picota.

El major Trapero l’octubre de 2017 va haver d’enfrontar-se a una situació que qüestionava tots els seus principis. S’havia de posar a les ordres del ministre de l’Interior i havia de cedir el control del dispositiu de l’1 d’Octubre compartint tasques amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. I el major s’hi va negar. Aquell gest de defensa de les competències es va interpretar com un enfrontament a l’Estat i de reivindicació d’una estructura del futur Estat català. En el judici que ara comença el major intentarà demostrar que sempre va estar compromès amb la legalitat i que ell, com a policia, es va mantenir allunyat de qualsevol ingerència vingués d’on vingués. Veurem si se’n sortirà.

Aquest dilluns dia 20 el periodista i director del programa radiofònic ‘el Món a RAC1’, Jordi Basté, ha llegit una carta oberta al major Josep Lluís Trapero sota el títol  ‘Dolor i glòria’  que pel seu oportú, sincer i emocionant text ens ha semblat adient transcriure  per així poder-lo llegir amb tranquil·litat. Podeu fer-ho, si voleu, tot seguit. 

Dolor i glòria 

Apreciat major:

És probable que aquest text llegit a aquesta hora del matí d’aquest dilluns no l’escolti en directe, ni tan sols el llegeixi quan li arribi. Segur que quan acabi li faran arribar algun whats o SMS o telegram per alertar-lo del que he comentat aquest matí del 20 de gener del 2020... Avui que comença el judici a l’Audiència Nacional, on s’enfronta a una petició d’onze anys de presó.

Vostè i jo, major Trapero, ens coneixem poc. De fet, el dec haver entrevistat en aquest estudi una o dues vegades i cap ni per la independència, ni pel procés, ni per l’1 d’Octubre, ni pel 9-N. Res. Com deia ahir Mayka Navarro en el magnífic retrat que va fer de vostè a La Vanguardia: res d’entrevistes. Tot el que hagi d’explicar ho farà davant del jutge.

Amb vostè, major Trapero, devem haver compartit dos o tres àpats amb més gent, l’últim després d’un concert amb la seva esposa i una colla d’amics comuns fa una mica més de dos anys. I vam parlar de la canalla i de la vida i de la llei. Sí, perquè recordo que, davant la meva escomesa periodística sobre com es faria allò que s’havia de fer a l’octubre del 2017 em responia: “els Mossos actuaran sempre amb el que diu la llei”’.

De vostè, major Trapero, me n’han parlat d’una manera extraordinària gent propera a qui aprecio: la família Clotet (tant el doctor Bonaventura Clotet, eminència mundial en la lluita contra la sida, la seva esposa també doctora i els seus fills, amb qui tinc una relació molt cordial), també el que va ser director de l’Sport, Joan Vehils, o la periodista Mayka Navarro. Ells són amics seus i pateixen per vostè perquè saben que, si se suma la bondat amb la injustícia, surt la ràbia. I juraria que ells senten dolor i ràbia pel que està passant.

Apreciat major Trapero: avui, a l’Audiència Nacional, comença el judici en què l’acusen de rebel·lió. Li demanen 11 anys de presó. Ignoro què passarà, com suposo que ho ignora vostè i tots els seus. No em vull imaginar l’angoixa que deu arrossegar, entre altres motius, perquè el primer que em consta és que vostè mai s’ha pronunciat independentista i sempre ha estat fidel a la llei. Major, ignoro el que passarà, però, si em permet, en nom de la ciutadania (o d’una part de gent independentista i no independentista), potser tocaria que també  li agraíssim el que va fer per la gent d’aquest petit país en un moment de sotrac emocional terrible, com van ser els atemptats de Barcelona i Cambrils. Com vostè, tot el cos dels Mossos i el seu departament de comunicació van anar informant de tots els moviments que anava fent la policia per tranquil·litzar-nos, per saber que estàvem en bones mans.

Els Mossos no sempre ho han fet tot bé, ans al contrari. Ho hem dit, ho hem criticat i en veu ben alta, però, major Trapero, l’exhibició de calma en un moment d’enorme tristesa i d’insuportable neguit contrasta, amb aquests dies (uns altres) que haurà de patir. Perquè passi el que passi, aquesta agror no ha rebut cap Almax per calmar-la.

Un neguit que ens consta que pateix una altra membre del cos que avui també seurà al banc dels acusats: la intendenta Teresa Laplana. Ni la conec ni, amb prou feines, sé la cara que fa. Però la Fiscalia l’acusa de sedició i li demana quatre anys de presó pels fets del 20 de setembre del 2017, a la Conselleria d’Economia. Aquell dia, la intendent Laplana estava de baixa, malalta. Quan va saber què estava passant, es va posar l’uniforme i, per responsabilitat professional, es va personar al lloc dels fets. Si s’hagués quedat a casa, avui ni en parlaríem. Per tant, se la jutja pel seu esperit de servei i sentit del deure professional. Quina contradicció.

Major, quan acabi el judici, esperem que tornin a casa, lliures. Vostè, amb aquella placa número 1899, any de fundació del seu Barça. Estic convençut que aquests dies tornarà a dir una veritat que no agradarà a ningú, en tot cas si algú agrada serà només als Mossos d’Esquadra. Ara que està sol, apartat del cos després de ser un dels herois de la gestió dels atemptats del 17 d’agost a Catalunya, ara que l’han abandonat tots, que està en l’anonimat, ha de ressonar més fort que mai una de les frases que més ens va alleugerir a tots aquells dies i que es va convertir en un símbol de molta gent que se la va fer seva: “Bueno, pues molt bé, pues adiós.”

Que tinguin sort: la intendenta Laplana i vostè, major Trapero i la resta dels comandament dels Mossos. I, sobretot, per si de cas, moltes gràcies. Li devem l’agraïment. I sobretot l’esperem.

Jordi Basté

Periodista

 

Davantal del programa  el Món a RAC1  del dilluns 20 de gener del 2020