Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




20 de juliol 2020

Casualitat o Causalitat?


Estem davant d’una nova crisis pandèmica, amb rebrots que s’escampen descontrolats i que pot portar Catalunya altra vegada al confinament. Amb aquesta terrible situació al sistema judicial no se li acut res més que bloquejar les mesures preses pel govern de la Generalitat per imposar el confinament en certes àrees. Aquest és un tema sanitari que afecta la població i només els especialistes epidemiològics que estan en el territori tenen la capacitat tècnica per fer el que competeix. A la justícia no l'ha convidat ningú. La intrusió del sistema judicial en la crisi de la Covid-19 (una crisi sanitària), no fa més que confirmar la imatge d'una Espanya antiga, ancorada en el passat, una Espanya de funcionaris adscrits al reglament, incapaços de comprendre la realitat més urgent.

No fa gaire el jutge Gómez Bermúdez reconeixia errors en el sistema judicial espanyol. I si ho diu ell que està a dins i coneix de dalt a baix com funciona la cosa, potser creure que quan s’afirma a tort i dret que la justícia és igual per tothom cal posar-ho també en ‘quarantena’ (paraula de moda) i pensar que si es repeteix tant, tal vegada és per amagar que no és ben bé ‘igual’ per tothom. Recordem que deien els nostres presos polítics en conèixer la sentència que els condemnava a més de cent anys de presó: ‘No s’ha fet justícia. La sentència és la trista culminació d’una instrucció que no ha respectat les garanties processals pròpies de l’estat democràtic i de dret. Un procés judicial que no ha buscat justícia. L’Estat ha buscat venjança i càstig’.

Arribats a aquest punt cal reflexionar sobre dos fets que han succeït aquests darrers dies, primer les notícies sobre el possible processament —aquí o a Suïssa— de l’emèrit Juan Carlos I i segon el segur processament davant l’Audiència Nacional de la família Pujol-Ferrusola per formar una "organització criminal" que va enriquir-se durant dècades amb activitats corruptes. És curiós que set anys després d'imputar el primogènit de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol Ferrusola, i tres després d'enviar-lo a la presó de manera preventiva –en va sortir al cap de vuit mesos– el jutge de l'Audiència Nacional, José de la Mata, ha donat per tancada la instrucció de la peça principal del cas Pujol, precisament en el moment que es feien públics els afers del rei emèrit Juan Carlos I. Casualitat o causalitat? L'afer de la monarquia espanyola està més brut i emmerdat que mai, i ara cal distreure l'opinió pública de la caverna espanyola. Ara que també l'assumpte dels Presos Polítics i de l'independentisme està en un esbarzer, l’estat corrupte espanyol aprofita per assaltar altra vegada Catalunya.

Cal que parlem dels Pujol, però també dels Borbons. Cal parlar de Jordi Pujol, de la seva dona ‘la mare superiora’, dels seus fills, de tota la família Pujol.... però també de Juan Carlos I, de la seva dona, del seu fill Felipe VI i de les seves filles, de les seves nétes, Elionor i Sofia, de tota la família Borbó. S’ha de parlar de tot, de l’espionatge del Govern espanyol als líders polítics catalans, que és delicte i viola els drets humans, de la guerra bruta i de la caverna mediàtica. Hem de parlar del desacreditat sistema fiscal, judicial i policial espanyol. No és cap casualitat que ara aparegui el jutge de l'Audiència Nacional i vulgui ‘criminalitzar’ a tota la família Pujol. En l’article titulat ‘Casualitats judicials’, el director del digital EL NACIONAL opina que tot plegat serveix per “crear una cortina de fum informativa amb el cas Pujol que desviï l'atenció de les notícies que van apareixent de la corrupció de la monarquia espanyola i del rei Joan Carles”. Llegiu el seu article tot seguit.

Casualitats judicials

El jutge del número 5 de l'Audiència Nacional, José de la Mata, ha decidit donar per tancada la instrucció de la peça principal del denominat cas Pujol. En la seva interlocutòria, el magistrat ha proposat d'enviar a judici tots els membres de la família de l'expresident per considerar que "formaven part d'una organització criminal". De la Mata tanca la instrucció de la peça principal quan falten nou dies perquè es compleixin sis anys de la confessió de Jordi Pujol assenyalant que havia amagat al Fisc la deixa de l'avi Florenci, el seu pare, que ha acabat sent la punta de l'iceberg d'un cas de corrupció molt més ampli i que asseurà al banc dels acusats el matrimoni Pujol i els seus set fills. És obvi que la justícia espanyola quan vol és lenta i aquí ho ha estat. Com quan vol és ràpida i els judicis als líders independentistes catalans o al president Quim Torra en són un exemple. En qualsevol cas, davant de l'anunci que s'ha tancat la peça principal del cas Pujol només es pot dir que ja era hora!

Feta aquesta excepció, que en cap cas no és exculpatòria de la gravetat dels delictes que hem anat coneixent durant aquests anys de la família Pujol i dels tripijocs duts a terme, especialment al voltant de Jordi Pujol Ferrusola, el seu fill gran i que ha suposat la marginació pública de l'expresident, la seva desaparició de l'escena política i el seu ostracisme pràcticament absolut, ara hauran de ser provats. Alguns, com el de la confessió, són més que evidents. Els altres veurem quins són seus i quins són dels fills, encara que és obvi que el concepte de la família i d'organització criminal acaba no sent casual. Ambdues expressions tendeixen a no fer-se servir en altres casos que estan de rabiosa actualitat i en els quals el que succeeix és just a la inversa: la família sembla no existir i només hi ha una poma podrida. Repeteixo, res d'això no és excusa per entrar a fons en el que ja sabem dels Pujol i que ha escandalitzat la societat catalana.

Però no s'ha de ser tan ingenus per no veure-hi un interès evident a crear una cortina de fum informativa amb el cas Pujol que desviï l'atenció de les notícies que van apareixent de la corrupció de la monarquia espanyola i del rei Joan Carles I, en l'epicentre de totes les notícies, i les evidents conseqüències que té per a Felip VI i la família reia. La corrupció dels Pujol tapant la de la monarquia en una setmana que es presenta clau a l'hora de decidir què es fa amb l'emèrit. Just després de les últimes notícies que han aparegut i que han portat al govern espanyol a demanar públicament que Felip VI faci un pas més amb el seu pare "ja que una part de la societat espanyola està preocupada".

Pot ser que hi hagi notícies en les pròximes hores o dies ja que Joan Carles I s'ha convertit en un veritable destorb i cal treure'l com sigui de l'enquadrament de Felip VI, una cosa que realment sembla impossible si bé hi treballa a fons tot l'Estat per instal·lar aquest relat imaginari. No crec fer un espòiler si avanço que la notícia del processament del jutge De la Mata tindrà el protagonisme mediàtic més gran a les portades de la premsa de paper que han mirat d'ocultar als seus lectors la corrupció de la monarquia espanyola.

També tapa l'escandalós fet que s'hagi certificat que el govern de Sánchez i Iglesias, o sigui PSOE més Podemos, sabés des de fa un any que Joan Carles I havia creat la Fundació Lucum, l'offshore panamenya que ocultava la seva fortuna i que el seu fill Felip fos beneficiari. I de la que hem sabut que existia gràcies a la premsa estrangera, suïssa, anglesa o francesa, però no per l'Executiu espanyol, del qual es pot pensar que es va dedicar a tirar terra a sobre de la notícia perquè no fos coneguda. Casualitats judicials, segurament. Perquè no hi ha d'haver motius per ser malpensats, oi?

José Antich
Periodista

Article publicat al digital EL NACIONAL el dijous 16 de juliol del 2020.