L’acord entre Oriol Junqueras i Pedro Sánchez per bescanviar el delicte de sedició per un altre delicte de desordres públics agreujats, és un acord que permet salvar el cul als líders del procés mentre condemna la població a la presumpció de culpabilitat perpètua. L’esperit d’aquest canvi legal resulta tan clar com pervers: d'ara endavant, Espanya tolerarà que els capatassos processistes repeteixin tants cops com vulguin les seves ‘performances’ estèrils sense ficar-los a la trena, bo i focalitzant el nucli delictiu en la mobilització independentista. No cal filar molt prim per veure com la descripció del desordre públic (sota el pretext d’atemptar contra la pau social, intimidar un responsable polític o ocupar un edifici públic) serà l’escudella ideal perquè els jutges puguin castrar l’expressió col·lectiva amb una tranquil·líssima impunitat. Junqueras ha ordit un pla d’una maldat sense límits, amb la passivitat connivent de Junts per Catalunya, que permetrà la repressió de l’independentisme amb el segell dels virreis catalans.
Deu anys enrere, el mateix Oriol Junqueras deia que negociar amb l’estat espanyol no té cap sentit, perquè l’estat espanyol sempre incompleix tots els acords a què arriba, no és de fiar. És a dir, no és que ERC no s’adoni de l’enredada, ja que sempre se n’ha adonat. Llavors, per què es deixa enredar? O, per què vol fer veure que l’enreden? I per què vol enredar els catalans dient que no l'enreden, però fent veure que sí que l'enreden? És imprescindible que entenguem que l’ERC que coneixíem s’ha suïcidat, s’ha mort, deixant-se comprar per l’enemic històric, i cal que nosaltres continuem el camí defensant-nos d’aquests nous enemics que els dies de festa es disfressen d’independentistes i els dies feiners fan tan mal com poden a Catalunya.
La vicepresidenta primera del govern espanyol, Nadia Calviño, ha defensat aquest dilluns que l'objectiu de la reforma del Codi Penal que elimina el delicte de sedició és que "torni" a Espanya el president a l'exili Carles Puigdemont, exiliat a Bèlgica, i ha assegurat la reforma s’ha fet per alinear el tipus penal amb la Unió Europea perquè afavoreixi l'extradició de Puigdemont, recordant que la sedició "no existeix en altres països", i per això ha advocat per "modernitzar un règim que té 200 anys”. La vicepresidenta ha insistit que els condemnats han "de complir les penes", defensant al mateix temps que "el canvi del delicte de sedició no té res a veure amb la rebel·lió, que és igual de rellevant." Ha insistit que l'eliminació de la sedició "pot afavorir que en un moment es doni l'extradició" de Puigdemont. Doncs no, senyora Calviño, aquesta malèvola estratègia no els servirà per res, ja que regalen a la defensa de l’exili català el millor argument que podria somniar per a defensar-se: que això és una persecució, ara més demostrable que mai. Aquest és el fil argumental de l’article que sota el títol ”El president Puigdemont pot respirar tranquil”, escriu avui el director de VilaWeb, Vicent Partal, i que podeu llegir a continuació.
El president Puigdemont pot respirar tranquil
Per vendre al seu públic, nacionalista espanyol, la reforma del delicte de sedició, els dirigents del PSOE fa dies que propaguen en públic la fantasia que, ara sí, Europa els servirà en safata el cap del president Puigdemont.
Em va sorprendre molt que s’hi referís obertament fa un parell de dies la vicepresidenta espanyola, Nadia Calviño, en una entrevista a la COPE. I us demano permís per citar una part extensa de les paraules que va pronunciar, perquè tan sols així puc explicar com n’és de contraproduent per als seus interessos això que va fer.
Calviño va dir, i va quedar enregistrat: “Deveu recordar que la dificultat d’aconseguir l’extradició de Puigdemont ―que és allò que volem tots, és clar: que vingui a Espanya, que comparegui davant la justícia i compleixi la pena que li correspongui―; si ho recordeu, la dificultat de l’extradició és que el nostre tipus penal de la sedició no existeix en els altres països. I em sembla un pas endavant important d’alinear-lo amb els països del nostre entorn. […] Insisteixo que per a mi la reforma del delicte de sedició pot afavorir que en un moment determinat hi pugui haver una extradició que no hi va ser en el passat per culpa d’aquest tipus [penal] anòmal que no existeix en altres països.”
Aquesta declaració implica d’una manera molt clara que el parlament espanyol ha fet, o farà, aquesta polèmica reforma del codi penal ―entre més coses― amb l’ànim de perseguir judicialment una persona, en aquest cas un polític. Cosa que, per tant, implica un ànim, una voluntat de persecució individual, que és incompatible amb el règim jurídic d’una democràcia. En una democràcia les lleis no es fan o es canvien ad hoc per a perseguir una persona en concret. Les lleis es fan o es canvien per l’interès general del país, mai per a perseguir una persona i encara menys si és una persona que fa política. Això, en tot cas, és el comportament típic d’una dictadura.
Que, a més, ho digui la vicepresidenta del govern ho fa tot encara més gros. Si ho digués un polític menor, de segona fila, l’estat espanyol encara podria defensar-se argumentant que era una interpretació personal. Però això no és raonable quan ho diu tan clarament la vicepresidenta, i amb totes les lletres, després d’haver-ho insinuat el president mateix. En relació amb això, el president Puigdemont i la resta d’exiliats poden, si es pot dir així, respirar tranquils. El govern espanyol ha parat la trampa, però el govern espanyol mateix hi ha caigut, en la trampa.
I ho han fet simplement perquè no entenen les regles més bàsiques de la democràcia. No entenen, tot i els constants revessos judicials europeus, que el Primer d’Octubre no es va cometre cap delicte ni hi va haver cap delicte en el comportament del parlament i del govern. O que, si de cas, la que va cometre un delicte va ser la seva policia. No els cap en el cap una cosa tan fàcil d’entendre com aquesta. I com que no els cap en el cap perden els nervis i el control i aleshores regalen a la defensa de l’exili català el millor argument que podria somniar per a defensar-se: que això és una persecució, ara més demostrable que mai.
Dit tot això: Junts i la CUP ja han dit que votarien contra aquesta reforma del codi penal, presentant-hi alternatives. Però i Esquerra? Lamentablement, jo no tinc cap dubte que hi votaran a favor, entre més coses perquè aquesta reforma que es proposa és una mena d’amnistia per al ‘sottogoverno’, pensada per arreglar les coses dels seus. I també perquè després de la impetuosa eixida matinal del president Aragonès, penjant-se la medalla, ara vejam qui diu que tot això no és perfecte. Però ja s’han fet a la idea de les conseqüències que pot tenir això? S’estaran callats mentre el PSOE diu i torna a dir que la reforma pactada amb el govern català és feta per empresonar Puigdemont? Perquè una cosa és salvar-te tu i una altra de ben diferent, vendre un compatriota per salvar-te.
Vicent Partal
Periodista
Editorial del digital VilaWeb d el dimecres 16 de novembre de 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada