Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




22 de febrer 2012

Els errors de l’Alícia

L'Alícia i les subvencions culturals

Diu l'Alícia que no hi hauria retallades tan dures a la sanitat si no es donessin subvencions a les entitats culturals i es destinessin aquests diners als hospitals. Bé, cal admetre que és una veritat com un temple. De la mateixa manera que també ho és que no hi hauria retallades, ni a la sanitat ni enlloc, si Espanya ens deixés de robar i tots els nostres impostos es quedessin aquí. Tampoc no hi hauria retallades socials tan grans si deixéssim d'invertir estèrilment en l'exèrcit espanyol (que les úniques guerres que ha guanyat han estat quan ha massacrat la pròpia població). No hi hauria tantes retallades si, com deia Muriel Casals, els partits catalans, entre els quals el PP, no fossin finançats amb fons públics. I tampoc no hi hauria retallades tan grans si suprimíssim d'una vegada les quatre diputacions provincials o el ministeri de Cultura.

Però, és clar, l'Alícia ja sap ho tot això, però no en dirà ni mitja paraula. I no en dirà ni mu perquè a ella no li interessa la veritat; només li interessa l'afebliment del catalanisme polític, cultural, econòmic i social. Se li veu el llautó quan posa Òmnium com a exemple de les entitats culturals que vol deixar de subvencionar. Per què no va parlar de les cases regionals de la FECAC? O de la Feria de Abril? Hom podria adduir que ella parlava d'entitats culturals, i seria cert: com tothom sap, la FECAC i altres entitats no són associacions culturals, sinó autèntics dics contra la integració dedicats al manteniment de la flama nostàlgica espanyola.

Però l'Alícia, amb les seves afirmacions, ha comès un error de principiant, més digne d'un polític amateur que no pas d'un polític de raça. Criticant Òmnium i les altres associacions culturals ha demostrat la gran vàlua que aquestes organitzacions tenen en la reconstrucció nacional de Catalunya. Només pel fet que ella les hagi criticat val la pena fer-se'n membre i que el nostre Govern veritable els atorgui subvencions generoses, tal com va anunciar ahir Quico Homs. És com quan el PP critica els mitjans públics: símptoma de la gran feina que fan i de la necessitat imperiosa de la seva continuïtat. Per això cal demanar a l'Alícia que faci el favor de criticar públicament la Bressola, que convindria obrir d'una vegada l'escola de la Costa Vermella.

No és aquesta la primera vegada que l'Alícia comet errors elementals. La seva insistència en presentar-se com a gran campiona política de Catalunya evidencia la seva debilitat extrema i manca d'autoestima. "Dime de qué presumes y te diré de qué careces", que diuen els castellans. Fent-ho demostra, però això ja es veu a simple vista, el seu poc gust i elegància: els catalans veritables mai no ens vantem de res, i menys encara dels èxits. A més, és una actitud poc intel·ligent: si quan pacta amb CiU és una gran triomfadora, el dia que CiU pacti amb ERC serà una gran perdedora?

Jaume Clotet
Historiador i periodista

Article publicat a elSingulardigital.cat el dimecres 22 de febrer del 2012