Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




06 de novembre 2013

La pregunta i els moderats

Sembla que hi haurà moltes dificultats en poder acordar la pregunta de la consulta. El uns perquè la volen simple i amb dues úniques opcions de resposta. Els altres perquè la pretenen redactar molt complicada i amb respostes múltiples i finalment un tercer grup que no volen ni pregunta. Com escriu Enric Vila en l’article titulat “Moderats piròmans”que avui publiquem en el nostre Blog: Si Mas i Junqueras no tenen les idees clares tornarem a prendre mal. Com sempre ha passat en els moments importants de la nostra història,. La moderació i les pors no ens han de fer retrocedir ni un mil·límetre en les nostres aspiracions nacionals. Llegiu l’article d'en Vila que parla de tot això.

Moderats piròmans

Aquests dies recordo molt un moment del “Viaje en autobús” en el qual Josep Pla li diu a una senyora que s’asseu al seu costat i es posa a llegir un llibre: “¿Señorita, le gusta a usted la història?. La historia es muy agradable de leerla en la cama; vivirla, però, ya es otra cosa”. Ara, gràcies al famós editorial de La Vanguardia, ja puc estar segur que, fins i tot si sortim de la crisi, res no ens estalviarà d’entrar en una muntanya russa de perills i d’emocions. Aznar potser tenia raó quan deia que Catalunya es trencaria abans d’independitzar-se d’Espanya. El que no va matisar és que, si arriba el cas, el trencament no es produirà entre la Catalunya de cognoms catalans i el món de la immigració, com durant 30 anys ha dit la propaganda autonomista. Si es trenca, es trencarà perquè els exfranquistes i els excomunistes es tornaran a posar d’acord per seguir xumant de les misèries espanyoles.

Si Mas i Junqueras no tenen les idees clares tornarem a prendre mal. Com sempre ha passat en els moments importants de la nostra història, hi ha una part de la classe dirigent que ja s’ha posat a treballar per provocar un fracàs que després pugui gestionar en benefici propi. Fins ara aquests actors marejaven la perdiu, donaven allargues, intentaven reconduir a favor seu la força social de l’independentisme. Com que res no ha funcionat, han decidit que val més calar foc al galliner i cobrar l’assegurança. Per poc que obrim els llibres d’història veurem que, en aquest país, els obsessius de la “moderación” sempre han sigut piròmans disfressats d’agents de l’ordre. Per tant, no és estrany que els mateixos que fins fa quatre dies vivien de relativitzar l’expoli fiscal i la folklorització de la llengua catalana, ara mirin de fer la feina bruta a Rajoy convertint el referèndum en una manifestació d’infantilisme que ens mati de vergonya.

Entre els que manen més, l’objectiu és superar el marc autonòmic generant una desil.lusió semblant a la de l’Estatut, però que serà molt més destructiva perquè no deixarà cap idea digna de país darrera seu i obrirà les portes del saqueig definitiu. Pel que fa als tontos útils sembla que han trobat l’oportunitat de sentir-se valents o importants per una vegada a la vida. La clau de l’estratègia és evitar una pregunta clara en el referèndum. La pregunta és l’ànima del procés. Si la pregunta és clara el resultat és secundari perquè els fantasmes de la colonització s’esvairan i amb ells el seu sistema de tabús i de prevendes. La idea, per tant, és adulterar la pregunta per poder seguir adulterant la discussió política. Tota aquesta fal.làcia de la tercera via només té com a objectiu treure les castanyes del foc a l’Estat espanyol, que en realitat no té marge de manipbra per impedir un referèndum com Déu mana. La idea és que, a la llarga, els piròmans puguin aparèixer disfressats de bombers i passar la minuta a Madrid.

L’altre dia La Vanguardia preguntava qui té por dels moderats. Doncs bé, jo tinc por dels moderats. En aquest país els anomenats moderats fa segles que no fan altra cosa que promoure una tangana rera l’altre amb el seu doble joc i el seu bonisme corrossiu i depriment. Si mirem enrera veurem que van ser els beneficiaris dels pistolers de la patronal, de la FAI i del franquisme. Tot i que fan la feina bruta a Madrid, a la capital els tracten sense miraments i quan nosaltres creiem que ens diuen nazis, en realitat és bàsicament a ells que els insulten. Com ha pogut constatar Convergència, pactar-hi és inútil perquè sempre t’apunyalen per l’esquena. Són les ànimes en pena de l’imperi hispànic i el que cal fer és seguir l’exemple de Madrid i ignorar els seus xantatges i sermons. Si Mas i Junqueres tenen això clar anirem bé. Si es deixen embolicar amb els seus sofismes, a la llarga no tant sols tindrem una fractura social de campionat, sinó que quan tot s’ensorri la vergonya i la insatisfacció seran tan grans que qualsevol pallasso que mani a Madrid semblarà un mal menor.

En resum, jo ho sacrificaria tot a la claredat de la pregunta, mai a la unitat, que sempre quedarà a mercè dels xantatgistes i dels pobres d’esperit que vendrien la seva mare abans d’afrontar les pors i les inseguretats. Al capdavall, la pregunta tothom la té clara. La van votar un milió de persones durant aquelles consultes populars que els diaris tractaven com una costellada de pagesos. Si el president Mas i l’Oriol Junqueres no tenen el coratge d’afrontar les rebequeries de quatre pijos de Pedralbes i de quatre sindicalistes subvencionats, val més que ho deixin córrer. De veritat, si no entenem que abans de poder tractar de tu a tu amb els espanyols cal aprendre a tractar amb aquests sectors com el que són, val més deixar-ho córrer, perquè prendrem mal. Ja ho farem els que vindrem darrera. És preferible esperar i deixar que acabin de desacreditar-se amb la seva política i el seu periodisme de ficció que embolicar-se amb els seus jocs de paraules.

Enric Vila i Delclòs
Historiador i periodista

Article publicat al digital CatalunyaOberta.cat el dimecre 6 novembre de 2013