A un any de Mercuri

El proper dimecres dia 27 farà un any de la irrupció de varis centenars de mossos d’esquadra a l’ajuntament de Sabadell. Des d’aquella data, tot o res no ha canviat a la ciutat. L’omnipotent alcalde Bustos ha esdevingut un regidor, sense aparent capacitat de decisió, malgrat sembla que continua movent els fils del govern des de l’ombra. La ciutat té un nou alcalde que, també segons sembla, actua a les ordres de l’anterior batlle. Amb la perspectiva que donen els dotze mesos transcorreguts i sobretot amb l’aixecament del secret de sumari, el periodista Antoni Santamaria que fins fa pocs mesos treballava al Diari de Sabadell, publica periòdicament en el diari digital iSabadell, fragments molt sucosos de la trama que l’alcalde Bustos va teixir, presumptament, quan era alcalde de Sabadell. Un resum d’aquesta presumpta xarxa de corrupció i dels esdeveniments que, al llarg de gairebé quinze anys, han portat el Manuel Bustos fins on ara ha arribat, és l’interessant article d’aquest periodista que podeu llegir tot seguit.

A un any de Mercuri

Les revelacions del secret del sumari descriuen el comportament immoral per part de les elits polítiques, econòmiques, socials i mediàtiques de la ciutat. Com fou possible que un clan d'aventurers polítics amb estil mafiós pogués fer-se amb el control de la secció local del PSC? Com, després, van arribar a fer-se gairebé els amos d'una ciutat de 200.000 habitants?

Dimecres que ve es complirà un any de l'esclat de l'operació Mercuri. Un metall estrany, l'únic en estat líquid i extremadament tòxic. L'exposició a curt termini provoca nàusees, vòmits i diarrees, en nivells elevats pot danyar permanentment el cervell, els ronyons i causar malformacions en el fetus. Per això, totes les precaucions són poques, en tractar amb aquest material.

Manuel Bustos accedeix al poder el 1999, després de dues dècades de governs municipals d'Antoni Farrés, del qual en certa manera constitueix la seva contrafigura política i simbòlica. Un període en el qual la vella ciutat-fàbrica entrà en la seva fase terminal. La investidura de Bustos coincideix amb l'expansió de la bombolla immobiliària que tiba del conjunt de l'economia, quan la revisió de Pla d'Urbanisme (1993) ha alliberat centenars de milers de metres quadrats de sòl edificable al casc urbà i els ajuntaments disposen d'grans competències en la matèria.

El 1999 el PSC de Bustos va empatar a deu regidors amb Entesa per Sabadell, plataforma civico-política formada per ICV, EUiA, CUP i independents d'esquerra, i va formar govern amb CiU i ERC que durant el “farresisme” havia estat a l'oposició. Al cap de pocs mesos ICV trencava amb la coalició i el regidor Paco Fernández s'integrava en l'equip de govern quadripartit. Paral·lelament, Bustos va aconseguir el suport d'una sèrie d'alts càrrecs municipals de l'època de Farrés, encapçalats per l'ex regidor d'ICV Antoni Aranda que li asseguraren el control de la màquina administrativa. Fins i tot el 2003, quan va aconseguir la majoria absoluta, va reeditar el pacte quadripartit amb CiU, ICV-EUiA i ERC, la qual cosa al costat d'un PP satel·litzat, només deixava Entesa, amb dos regidors, a l'oposició.

D'aquesta manera es volia governar sense oposició, vulnerant un dels principis bàsics de les institucions representatives. No obstant això una cadena d'esdeveniments: el cas Bemba, les manifestacions en contra de la taxa d'escombraries o la crisi de l'enganxina ... van provocar el trencament del govern de gran coalició i van obligar tots els partits que havien governat amb Bustos a emprendre operacions, més o menys traumàtiques, de renovació interna. Així tant Josep M. Civis (ERC) com Pere Obiols (CDC), Francesc Xavier González (UDC) o Paco Fernández (ICV) van desaparèixer del primer pla de la política municipal. Aquest últim, expulsat de la formació ecosocialista, es va integrar a les files del PSC.

No havia passat ni un any de la investidura de Bustos, quan el seu oncle Melquíades Garrido, un obscur promotor immobiliari, era nomenat president del Gremi de Constructors i vocal de l'empresa municipal d'habitatge VIMUSA. El sumari de Mercuri permet aventurar que Garrido ben aviat va ordir una trama empresarial per assegurar-se una posició privilegiada en l'adjudicació d'obres i contractes públics. Un dels seus epicentres fou el Centre d'Esports Sabadell. A partir del 2007, Jordi Soriano va construir una xarxa clientelar d'empresaris menor. Així es compensava el suport polític incondicional a Bustos que, sense majoria absoluta i enfrontat amb tota la resta de l'oposició, necessitava per mantenir-se al poder. Tots dos clans van xocar pel control de les obres d'ampliació del Cementiri, quan Soriano ja no era regidor i havia deixat de ser políticament útil.

Bustos va perseguir amb afany el poder absolut sobre la ciutat. Una peça clau d'això va ser el control dels tres mitjans de comunicació locals de l'època: Diari de Sabadell, Ràdio Sabadell i la TV Canal Català. Això li va permetre desplegar intenses campanyes propagandístiques, que freguen al culte a la personalitat, i silenciar les crítiques a la seva erràtica gestió amb mètodes més propis d'una dictadura que d'un sistema democràtic. Una operació on va jugar un paper clau Montserrat Costa, parella i cap de gabinet de l'alcalde, amb la col·laboració d'una caterva de periodistes que li feien de claca. Amb aquesta mateixa finalitat va procedir a ordir espesses xarxes clientelars amb les entitats i associacions de la societat civil utilitzant com ariets el poder polític i la concessió discrecional de subvencions i d'altres favors.

Bustos va projectar sobre la ciutat els mètodes caciquils i clientelars que tan bé li havien funcionat en el partit. Repartint càrrecs, ocupacions i favors havia aconseguit un poder incontestable en la federació socialista vallesana, apartant als crítics i consolidant una militància addicta. Si això funcionava en el partit, per què no ho hauria de fer a la ciutat? Tot això es desenvolupa amb el teló d'una ciutat on els dos subjectes socials que havien estructurat la ciutat-fàbrica, la burgesia industrial i la classe obrera, experimenten una profunda recomposició.

L'enfonsament de Caixa Sabadell, l'adquisició per Agbar de la Companyia d'Aigües de Sabadell (CASSA) o la compra per una firma japonesa del Centre d'Esports Sabadell resulten expressius d'aquest procés de descomposició i retirada de la ciutat de la classe empresarial que havia construït un districte industrial especialitzat i auto centrat en els segles XIX i XX. La destrucció de la ciutat-fàbrica va trencar l'espina dorsal de l'antiga classe obrera industrial, amb condicions de vida i treball molt homogènies que afavoria la seva organització sindical i política, com es va demostrar al final de la dictadura franquista amb dos grans vagues generals que obriren el camí a la victòria del PSUC en les municipals de 1979. Les elevades taxes d'atur, la precarització de l'ocupació i la dualitat del mercat de treball, van trencar aquesta uniformitat social i van provocar la seva desmobilització, fragmentació i atomització social.

En efecte, amb una burgesia industrial estructurada i una classe obrera organitzada difícilment el clan Bustos hauria pogut imposar tan fàcilment el seu domini. Davant d'aquest desolador panorama, un apunt positiu sobre el funcionament de l'Estat de Dret. La denúncia de l'empresari penedit Salvador Giner a la Carme García, regidora d'ICV, va coincidir amb l'assalt a la seu d'aquesta formació. Un fet gravíssim que García va posar en coneixement dels Mossos d'Esquadra qui al seu torn van informar la Fiscalia Anticorrupció. D'aquesta manera es van posar en marxa les investigacions que es van prolongar durant gairebé tres anys i van conduir, el 27 novembre de 2012, a la detenció de 12 persones, la imputació d'altres 26, el registre de l'Ajuntament, 41 empreses i societats i 15 domicilis particulars.

La ciutat ha d'encarar la pesada herència de gestionar la fi de l'era Bustos des del punt vista econòmic, polític, mediàtic, social i ètic. Un govern municipal que ha deixat fallides i intervingudes les finances municipals ha corromput a dirigents de partits polítics, associacions professionals, mitjans de comunicació, institucions públiques i privades, funcionaris i alts càrrecs municipals.

Al cap d'un any de l'operació Mercuri, és inquietant que molts d'ells continuïn en els seus llocs com si res hagués passat, com passa amb els tres regidors imputats, Manuel i Paco Bustos i Joan Manau, el cap de la Policia Municipal, Josep Miquel Duran, el càrrec de confiança Xavier Izquierdo, el president del Gremi de Constructors, Melquíades Garrido, el Síndic Municipal de Greuges, Josep Escartín, Josep Abellán, gerent de Servei de Recaptació de Sabadell (Seresa) i director en funcions de Ràdio Sabadell o Marcel Galofré, cap dels Serveis Jurídics del Consistori. Només per esmentar alguns dels casos més clamorosos. Fa pensar que un personatge clau en la trama mercurial com l'enginyer i empresari d'IDP Quique Blasco hagi estat nomenat recentment president de CASSA. Un fet que revela fins a quin punt continuen actives aquestes obscures xarxes clientelars.

Fins ara, l'alcalde Joan Carles Sánchez no ha donat mostres de liderar aquesta inajornable tasca de neteja i de regeneració democràtica, fet que pot significar la seva tomba política. Les divisions entre les heterogènies formacions de l'oposició expliquen la seva incapacitat de plantejar una moció de censura per formar un govern de gestió fins a les municipals del 2015 amb l'objectiu prioritari de realitzar aquesta tasca de neteja i regeneració democràtica. Una tasca que no es pot delegar a l'administració de justícia, que està complint amb la seva funció de perseguir els delictes, sinó que ha de ser liderada per les formacions polítiques de la nostra ciutat així com per les institucions i entitats esquitxades per l'escàndol.

La ciutadania no es mereix que haguem d'esperar fins a les municipals del 2015 per restituir els mínims de confiança exigibles a l'administració local en una societat que es diu democràtica.

Antonio Santamaria

Periodista y escriptor.

Article publicat al diari digital iSabadell.cat el diumenge 24 de novembre del 2013 i traduit per UCS.