SI a la independència de Catalunya (2ª sessió)

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2013-2014

El proppassat dijous 21 de novembre i a la Sala d’Actes de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, va tenir lloc la segona conferència del Cicle “SI A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA”, que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la col•laboració de la Unió Catalanista de Sabadell. Aquesta segona conferència es va desenvolupar sota el títol:

“L’espoli econòmic de Catalunya ”

La conferència va anar a càrrec d’en Jordi Millà i Sánchez, enginyer, graduat en Filosofia per la Sorbona de París, membre del Comitè Executiu, Vice-secretari i Coordinador de Formació del Cercle Català de Negocis (CCN).

Amb la sala completament plena, els assistents van seguir l’exposició del conferenciant amb molt interès. Tot seguit oferim un breu resum de la seva brillant exposició que va ser desenvolupada amb l’ajut d’un molt cuidat i documentat Power Point, amb nombrosos gràfics i xifres comparatives.

En primer lloc el Sr. Millà va fer un repàs dels darrers segles de la història de Catalunya, assegurant que, amb més de mil anys d’existència, el nostre país és un dels Estats més antics d’Europa que va tenir el primer parlament i la primera Constitució. Els catalans ja vàrem donar les primeres lliçons de llibertat política el segle X. Catalunya, fa 300 anys va perdre l’Estat i va esdevenir una colònia espanyola. Malgrat això, els catalans varen continuar treballant i aixecant el país. El dinamisme econòmic de Catalunya i el seu progrés comercial i industrial comencen en el moment que totes les viles i ciutats de Catalunya es converteixen en viles lliures i es regeixen pel fonament de llibertat política. Què li passa doncs a la Catalunya autonòmica del segle XXI? Perquè una nació creadora com la nostra s’està apagant?

Sotmesa a un espoli constant, Catalunya esdevé una nació sense llibertat, somnolenta i decadent. L’Estat espanyol, tot i les aportacions voluntàries de la UE amb el Fons de Cohesió i les obligatòries de Catalunya amb els impostos, està pràcticament en fallida econòmica per la seva pèssima administració i malbaratament. Espanya ha fet suspensió de pagaments 32 vegades i moltes més ha fet el ridícul. Ara en serà una altra.

Catalunya aporta a Espanya, 22 mil milions d’euros anuals. Un 12% del PIB català. Des del 1986, L'Estat espanyol, ens ha espoliat 230.500 milions d'€. Aquest “espoli fiscal” representa la ruïna de Catalunya i dels catalans, i és la causa de les retallades que patim. Per això també volem un Estat Català. Els sistema de finançament actual bés totalment injust i insolidari, doncs abans de l’anivellament Catalunya és la tercera comunitat en el llistat, mentre que desprès de que l’estat espanyol faci el repartiment de tots els impostos, baixem set posicions. El dèficit fiscal català és de més de 16.500.000.000 €, això vol dir que els impostos que paguem els catalans però que no ens beneficien, representen mes de 800€ mensuals d’espoli per cada família de quatre persones. Per tan podem afirmar que en una generació hem passat d’una família estalviadora a una família endeutada.

El conferenciant va voler esmentar especialment el tema de les pensions, assegurant que en aquests moments estan en perill només a l’Estat espanyol, ja que l’excedent de més de 64.000M€ que hi havia a la “guardiola” dels pensionistes l’any 2010, està caient en picat, doncs a dia d’avui aquest excedent a assolit només 4.200M€, amb 38,5 milions de persones, mentre que Catalunya genera un excedent de 2.300M€ amb tan sols 7,1 milions de catalans. Amb aquest romanent, per tant, es poden garantir molts anys de desequilibri de les pensions catalanes.

Amb uns exemples molt didàctics el Sr. Millà i per poder-ho entendre millor, va posar de costat la magnitud del dèficit fiscal comparant-lo amb el cost de grans infraestructures. Així per exemple per fer l’eix transversal ferroviari Lleida-Girona, amb un cost de 7.000M€, només necessitaríem 155 dies dels diners del dèficit fiscal per pagar-lo; o també per eliminar els barracons de les escoles (2.000M€) es podria fer amb 44 dies o el nou hospital de Rubí podria construir-se amb 1,5 dies del dèficit. Exemples tots ells que ens porta a la conclusió que els diners que no ens torna L’Estat espanyol, són els que ens calen per implementar projectes vitals pel país.

Finalment el conferenciant va assegurar que la crisi econòmica només la podrem vèncer, disposant d’un Estat propi. L’espoli fiscal ens aboca a la independència, si volem sortir de la misèria. Les empreses catalanes necessiten un marca legal que les empari i un Estat que les defensi i les promocioni. L’Estat espanyol, no ens paga ni les escorrialles del que legalment ens pertoca. La solidaritat, com a trampa del govern espanyol, és per robar-nos impunement. La marca Espanya està totalment desacreditat internacionalment. Catalunya disposa de la confiança i de la solvència com a futur Estat d’Europa. El poble català vol la independència i l’aconseguirem.

L’acte va finalitzar amb un animat col•loqui entre els assistents i el conferenciant que van intercanviar un seguit d’impressions molt enriquidores sobre el tema de la conferència.