L’Albert Pont, empresari i escriptor català, especialitzat en dret internacional i president del Cercle Català de Negocis (CCN), ha escrit un amè article on compara el procés d’independència català amb un partit de futbol i amb el “Jogo bonito”, terme utilitzat en aquest esport per descriure un tipus de joc, practicat principalment per la selecció brasilera i que es podria definir com un joc ple de teatralitat i pobre en efectivitat. L’autor del llibre “Delenda est Hispania”, resumeix la seva explicació dient que el catalans “Al final guanyarem aquest partit sense necessitat de marcar un sol gol”. Si voleu llegir-lo ho podeu fer en el nostre Blog.
Jogo bonito
La manca d'unitat dels partits polítics per afrontar les properes convocatòries electorals ens ha deixat en fora de joc, just quan l'àrbitre assenyalava el final de la primera part. La societat civil catalana ha acabat més propera de la porteria contrària que la mateixa pilota i que la defensa espanyola. Alguns cracs de la selecció catalana creien que encara els quedava temps per fer filigranes davant una afició expectant (jogo bonito, en diuen els entesos), però n'hi ha que fa temps que esperem que algú del nostre propi equip es decideixi a xutar a porta, encara que només sigui per prendre-li les mides a la porteria. I si no s'hi veien amb cor, només calia passar la pilota a qualsevol company desmarcat, i donar a algú altre l'oportunitat de jugar-la mentre fèiem avançar laterals i defenses sobre camp contrari. No hem arribat fins aquí ni per fer espectacle ni per demostrar les nostres habilitats amb les botes; hem vingut a guanyar.
Descans del partit i el marcador per estrenar: Catalunya 0 - Espanya 0. L'equip català ha mantingut la possessió de la pilota durant gairebé tota la primera part, pressionant a les bandes i marcant amb insistència la defensa espanyola: data i pregunta, 9-N, incompliment de suspensió, agència tributària, banc públic, esborranys de constitució, 50 noves delegacions a l'exterior... Tanmateix algunes errades en el contraatac i els persistents personalismes dels catacracs catalans han dispersat la compenetració de l'equip. En els darrers minuts del primer temps l'equip espanyol ha aconseguit remuntar fins a mig camp fent retrocedir tota la defensa catalana. Sí, hem tingut l'àrbitre en contra, però això no és excusa per obrir la banda esquerra al contraatac del contrari. L'únic espai on Podemos, el nou fitxatge de l'equip espanyol recentment incorporat al terreny de joc, encara pot provocar alguna jugada de perill davant la porteria catalana. Mas, Ortega i Rigau ja han vist la targeta groga. Però ha estat el jutge Vidal qui ha vist la vermella directa. Finalment, expulsió per falta inexistent. “Encara patirem”, murmuren alguns... El que és segur és que en la segona part, cauran més vermelles.
La tensió comença a ser evident a la llotja, on encara costa perdre les formes. Al banquillo! Al banquillo! criden els Ultrasur enrabiats. “A aquest ritme d'expulsions ens quedarem amb set o vuit jugadors”, murmura algun directiu incrèdul, mentre l'estadi sencer encongeix el cor davant la manca de decisió del capità, un noi clenxinat sortit del planter, a qui l'afició ha sabut donar l'oportunitat d'enlairar una carrera futbolística en altre temps relegada a sumar fracassos a la segona divisió.
Ara tots al vestidor, a rebre instruccions i quatre fregues als malucs. No ens cal repensar l'estratègia. Sempre l'hem tingut molt clara: control del joc i pressió en camp contrari. Tanmateix, ens cal superar els personalismes d'alguns megacracs deïficats, fer algun canvi tàctic i recuperar el joc d'equip per tornar a guanyar el terreny de mig camp en amunt. I sobretot, no caure en provocacions i paranys. Però, això sí, a partir d'ara haurem de ser molt més intel·ligents; farem pujar el marcador quan aconseguim que el contrari erri i sistemàticament caigui en el joc brut; l'únic en què ens porta avantatge i al qual recorre quan li van mal dades. No hem de tenir por que l'àrbitre ens impugni el caràcter plebiscitari del segon temps. Ni tan sols hem de témer l'expulsió dels nostres millors jugadors per faltes inexistents, ni l'amenaça de suspensió del joc o la clausura de l'estadi per sanció. Al contrari. Aquesta vegada no hem de sortir al camp a provocar l'equip contrari. Hem de sortir a provocar l'àrbitre i forçar la impugnació, l'expulsió i la suspensió... només així farem embogir l'afició. Som-hi ja! Deixem que l'afició s'apropiï en massa del terreny de joc i posi punt final al partit proclamant-nos guanyadors! I ja posats, el primer que arribi a baix al camp té premi: té el meu permís per donar-li un calbot al megacrac de les filigranes. Tranquils, ja està tot pensat i decidit. La consigna del vestidor és no forçar la pròrroga. Al final ja veureu que guanyarem sense necessitat de marcar un sol gol. Estigueu a l'aguait de les indicacions del mister i a punt per saltar al camp!
Albert Pont
Empresari
Article publicat al diari ELPUNTAVUI el dimarts 03 de març del 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada