Aquest cap de setmana s’ha celebrat a la meva ciutat una convenció nacional dels ecosocialistes de ICV i en aquesta trobada s’ha dit coses com que volen “un Estat lliure dins un Estat plurinacional”. Resultat d’aquesta afirmació, la notícia d’avui: “Romeva estripa el carnet d'ICV per la seva deriva espanyolista”. Com diu avui Salvador Cot en el seu editorial “La facilitat i rapidesa amb què ICV s'està dissolent dins d'un altre projecte polític només és possible des de la més absoluta de les inconsistències ideològiques.” La prova més palpable d’aquesta dissolució es pot veure a Barcelona, on ICV s’ha volgut amagar dins la candidatura de l’Ada Colau. Després d'una maniobra d'aquesta envergadura, el de menys és inventar-se un artefacte insòlit com aquest Estat Català lliure i sobirà que proposen crear dins d'Espanya. En l’article d’en Vicent Sanchís que publiquem en el nostre Blog, el periodista exposa encertadament els equilibris que està fent Iniciativa per no perdre totes les cadires que encara conserva en la política.
Els equilibris a la corda d'Iniciativa
Iniciativa per Catalunya ha aprovat un nou document polític que intenta buscar, com deien els clàssics, el cinquè peu del moltó. En una nova exhibició d’equilibrisme audaç a la corda més fluixa, els ecosocialistes han tornat a insistir que la seva opció preferent és que Catalunya sigui “un Estat lliure dins un Estat plurinacional”. Com que això no pot ser del tot, Iniciativa no tanca la porta a l’opció independentista, que es converteix en “una opció legítima”.
Una “opció legítima” que no només seria considerada en el cas que Espanya mantingui el seu “enrocament”, sinó també si es fan efectives una sèrie d’eventualitats. Com ara si és conseqüència d’un “debat intern democràtic”, si la societat catalana l’avalés “de manera democràtica” o si una majoria de votants espanyols rebutgés en un referèndum que Catalunya esdevingui “Estat lliure dins un Estat plurinacional”.
Tot això fa pensar només que Iniciativa guanya temps per no decidir-se en moments de decisió. O de decidir-se a mitges. La direcció i la majoria actual dels ecosocialistes no abandonen la quimera d’una Espanya diferent. Una Espanya que hauria de ser possible només arran d’una reforma constitucional que ara com ara és altament improbable. Més aviat, improbable del tot. Entre els catalans que han decidit que canviar Espanya és impossible i els que s’hi senten còmodes tal com és, l’autèntica tercera via és la d’Iniciativa. Una tercera via que al davant, a Espanya, només compte com a referent, a més d’Esquerra Unida, Podemos. Un referent inquietant perquè el discurs del partit que lidera Pablo Iglesias s’ha anat separant de la tolerància inicial i ha anat identificant-se cada dia més amb un “patriotisme” que vés a saber com acabarà.
Iniciativa guanya temps i no ofega del tot els seus independentistes. Però, a canvi, manté un equilibri molt poc creïble que manté unides “les diferents sensibilitats i objectius nacionals”. Unides però sota l’hegemonia de la que encara aspira a canviar Espanya.
La gran incògnita és si això convencerà algú. Diuen les enquestes que, si Iniciativa sobreviu amb alguna dignitat a les pròximes eleccions municipals, serà per la barreja interessada amb llistes on hi ha Podemos i tot de plataformes socials reivindicatives.
Potser sí. Potser sí que es tracta de guanyar temps. De salvar aquestes eleccions municipals, d’evitar enfrontaments interns que acabin en depuració o en escissió, com ha estat el cas del PSC, de no decidir-se per una opció –la independentista–, però sense descartar-la del tot. D’això, abans, no en deien “la puta i la ramoneta”? Perquè bàsicament la puta i la ramoneta era una fórmula magistral per salvar situacions.
Vicent Sanchis
Escriptor i periodista
Article publicat al diari NacióDigital.cat el dilluns 02 de març del 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada