Arran dels greus aldarulls que han succeït a Gràcia, hem pogut llegir aquests darrers dies en un titular de premsa: “Nou ferits, balanç del nou intent per reocupar el ‘Banc Expropiat’ de Gràcia”, i en la notícia es destaca que un dels nou ferits és el regidor de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Garganté. Després d’una setmana provocant i incitant aldarulls a Gràcia el regidor, protegit per la Colau, per fi s’ha pogut fer la foto amb un morat al cul. Va ser una foto buscada, mentre la policia intentava dispersar uns manifestants que els disparaven amb pistoles d’aigua. Van avisar una i altra vegada i ell es va quedar allà expressament intentant trencar el cordó policial amb l'excusa que ell és regidor. Si que se'ls han pujat ràpid els fums al cap als homes i dones de la nova política. Aquesta estratègia del regidor Garganté, fou extensament descrita per un alt comandament dels mossos. Primer es provoca, desprès es rep el cop de porra, tot seguit es demana el número del mosso, mes tard es posa la denúncia i si hi ha sort i el jutge l’admet a tràmit, ja s'ha fet la feina: identificar amb adreça, noms i cognoms el mosso que ja no podrà tornar al servei actiu. Un comentari més extens al ”teatre” protagonitzat per aquest individu el podeu llegir en el nostre bloc en forma de carta oberta al regidor.
Una mica més d'estopa
Carta oberta al regidor Garganté (CUP)
Permeti’m que li digui una cosa, senyor Garganté. Quan vulgui fer soroll i fer-se el màrtir, procuri resultar realment ferit perquè aquest cop que va rebre, molt ben documentat perquè ja se’n va cuidar vostè prou que així fos, gairebé fa riure. Fa riure perquè sembla més un pam-pam al culet, que un exercici de violència fora de control d’un Mosso. Però home! Si se li va oblidar recargolar-se de dolor i cridar del mal que li van fer quan va rebre el “porrasu”! Que només va continuar caminant, seguit del Mosso, home! Que ho hem vist tots. Una mica més de comèdia hagués ajudat, senyor Garganté.
Sap quin és el problema de la violència, senyor Garganté? Que genera més violència, cosa que potser a vostè ja li està molt bé, però no ha pensat que pot caure de l’altre costat. I les ganes que en tenim alguns de veure’l víctima de les seves pròpies maquinacions, ni s’ho imagina, des d’aquell assumpte de les coaccions al metge per redactar un informe fals, fals des del moment que el facultatiu no hi estava d’acord i és la persona entesa, i amb agreujant. Amb l’agreujant de voler culpar a tercers de les lesions que va patir aquell home, aquell manter. Que tot és molt presumpte, però que el video que va difondre’s no deixava gaire espai per altres interpretacions, ni tampoc vostè va negar-ho, adduint que havia estat editat o cosa semblant. No, vostè no es va queixar de la falsedat de la filmació sinó d’haver estat gravat. Aquell policia que ho va fer no sap el gran favor que ens ha fet als ciutadans, al posar al descobert la seva naturalesa.
Així doncs, no li hauria d’estranyar que alguns desitgem que vostè s’hagués topat amb els antics “grisos”. Aleshores podria queixar-se amb raó. Aquells es dedicaven a obrir-te el cap.
Se n’adona? Gent que estem en contra de la violència, no ens en sabria greu si vostè tastés de la seva pròpia medecina. Perquè que vostè és un violent això està fora de qualsevol dubte.
Però ara ja, sense conyes, que el tema és molt greu. Amb la seva estratègia és com pensa ajudar a lliurar el país, Catalunya? Perquè sembla ben bé que és tot el contrari. Vostè està donant el material que perseguia el govern espanyol. Vostè i els seus, la seva tropa, estan justificant l’acusació de violents als independentistes, al representar a les institucions del país a un dels partits independentistes que estan governant el país. I entrant en el terreny de les teories de la conspiració, terreny que segur que coneix molt bé, no es podrà queixar que alguns ens posem també paranoics i pensem si vostè no li està fent la feina al govern espanyol, perquè li està sortint brodat. Fa certes les paraules de l’expresident Aznar, “abans es trencarà Catalunya que España”. O de l’exdiputat de Ciudadanos, Jordi Cañas, que va dir allò de “os vamos a montar un Ulster”. Vostè, senyor Garganté, em recorda moltíssim al senyor Cañas.
Algú ho havia de dir.
Bet Sáez
Col·laboradora de la revista
Article publicat al digital CatalunyaLliure.cat el dilluns 30 de maig del 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada