Darrerament s’està posant de moda altra vegada escriure cartes, costum que amb els whats i els mails, s’havia anat perdent. Potser el fet de tenir amics empresonats, ha fet que les missives escrites sigui l’únic mitjà per arribar a transmetre els nostres sentiments i preocupacions. En el darrer post del nostre Blog, vàrem penjar la carta que un escriptor li enviava al nostre Molt Honorable President Puigdemont. Avui publiquem una carta que un anònim iaioflauta, escriu al cap de llista del PSC-PSOE en les properes eleccions del 21-D, en Miquel Iceta. La carta escrita en un senzill i planer estil, posa el dit a la nafra en la fràgil posició que està prenent el PSC en aquestes eleccions, anant de bracet tot defensant el 155 amb la gent del PP i de C’s. Però per si això encara no fos pou greu, portant en el tercer lloc de la llista del PSC-PSOE i passejant-lo per tots els seus mítings, a un ex-militant de la desapareguda UDC i escolanet d' en Duran, en Ramon Espadaler , fill del darrer alcalde franquista de Sant Quirze de Besora, que s’ha manifestat obertament contrari al matrimoni homosexual. Llegiu tot seguit la carta del iaioflauta.
Menyspreat i malvolgut Miquel Iceta:
Soc un iaio flauta, d’aquells que ens vam criar amb el ‘Cara al sol’ abans d’entrar a classe, farinetes americanes cada tarda, ‘Una, Grande y Libre’ cada dia i amb la corrupció i la mentida instal·lada còmodament en el poder que no deixava piular a ningú.
Recordo d’aquells nefastos dies una anècdota que acabes de posar d’actualitat. Era una prohibició patètica, absurda, irracional, que només demostrava la estretor de mires d’un règim corrupte, assassí, autoritari i pervers. Estava prohibit el color vermell !. Ja veus!
De fet el que estava prohibit era el ‘rojo’, ja que llavors tot és feia en castellà. Imagina’t si va arribar de ser absurda la persecució del color vermell que el conte de la ‘Caperucita roja’ és deia ‘Caperucita azul´.
L’altre dia, demanant que es prohibís el color groc, em vas recordar els tristos dies del dictador.
Vigila, Miquel, vigila... que és comença prohibint un color i mai se sap com s’acaba... potser prohibint pensar diferent, parlar diferent o senzillament ser qui ets.
És comença prohibint el groc i, no se sap com, s’acaba perseguint independentistes i/o homosexuals i/o gitanos i/o comunistes i/o jueus...
No se si ets conscient de a qui li estàs fent el joc. De debò, vigila, que els cadells del ‘Caudillo’ ─que son amb els qui darrerament estàs jugant─ a la gent de la teva condició sexual els hi deien ‘vagos y maleantes’, i acabaven a la presó molt maltractats o molt pitjor, com en Federico Garcia Lorca al que un mascle molt valent ‘le metió un tiro en el culo por maricón’ . Segur que era dels que, com manava la Falange, tenia uns valors ‘sanos, viriles y católicos’.
Espero que en siguis del tot conscient del que estàs fent, perquè en cas contrari seria molt pitjor, ja que a més d’imprudent demostraries que ets un perfecte imbècil i son més perilloses les accions d’un imbècil que les d’un assassí.
Desitjo de tot cor que paguis molt car el nefast “selfie” que et vas fer tot somrient amb la dreta més corrupte, maliciosa i podrida.
Mira, no puc evitar-ho, cada cop que et veig en aquella fotografia penso en un llimac.
Reflexiona, Miquel, reflexiona!
Busca’t una feina, no se... de representant de vetes i fils, mestre de ball, dissenyador de forats de formatge, ja et dic... alguna cosa útil d’acord amb les teves aptituds; perquè tens tantes possibilitats d’arribar a president de la Generalitat com jo de fer el cim de l’Everest amb banyador i xancletes.
I el dia que els teus “amics del 155” et fotin la guitza, que sens dubte te la fotran, tot dient aquella frase tant històrica i masclista (i segurament falsa) de ‘llora como mujer lo que no has sabido defender como hombre’ no vinguis plorant perquè ja estaves avisat. I no hi ha res pitjor que un imbècil ploraner. O potser no...potser t’agrada i tot, vés a saber!
Apa, res més, m’acomiado desitjant-te tots els fracassos i desgràcies que et mereixes.
Gens cordialment,
Un Iaioflauta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada