Rajoy ha de plegar

Després de l’esclatant victòria de la República catalana enfront del 155 i per tant de la derrota de Rajoy el 21-D, ho hem de tenir molt més clar per poder afrontar la venjança judicial que ha començat aquesta mateixa setmana, amb les notícies sobre nous encausaments de líders polítics catalans.  Els líders polítics espanyols no saben perdre i ho demostraran amb tota la seva força. Abans de formar govern hem d'exigir a Europa el tancament de les causes judicials, cap pres polític, cap membre del Govern a l'exili, exigir l'anul·lació del 155 i que treguin les seves corruptes mans de la caixa de la Generalitat. Sembla que la Merkel comença ja a pressionar al Rajoy i que la UE a Brussel·les veuen que tenen un problema damunt la taula. Els independentistes ens hem guanyat el dret a la República Catalana, hem guanyat en tota mena de formats i condicions. Ara la pilota està damunt la teulada de Rajoy. Si vol tenir una mínima esperança de mantenir-se en el poder a Espanya, li cal negociar amb Catalunya i fer-ho més aviat que tard. Fer això o veure com li passen pel damunt la resta de partits i el treuen a empentes de la Moncloa. Com diu molt encertadament des de Madrid la periodista Ana Pardo de Vera, en l’article que podeu llegir tot seguit: “El que no ha aconseguit la corrupció del PP, segurament, ho aconsegueixin els catalans.”. Talment és així, el procés català pot acabar amb Rajoy i ell ho sap. Catalunya amb els seus vots li ha dit clarament que ja n’hi ha prou de jutges, presons, exilis i querelles i que ha de dimitir o convocar eleccions.

Catalunya expulsa a Rajoy, España comença.

La contundent victòria de Ciutadans a Catalunya no donarà a Inés Arrimadas la Presidència de la Generalitat, però suposa la major crisi del Partit Popular des que Aznar en va prendre les regnes clausurant l'AP de Fraga per sempre.

Si el president del Govern tingués un mínim de moral, se’n hauria anat quan es van conèixer els papers de Bárcenas amb el detall acreditat de part del finançament il·legal del PP i la seva corrupció genètica.

Si, a més a més, tot i sense tindre’n consciència, tingués un mínim de dignitat i la volgués per al seu partit, presentaria immediatament la seva dimissió i convocaria eleccions generals després dels resultats dels comicis al Parlament de Catalunya, precedits de la major crisi institucional en 40 anys que , lluny de resoldre’s en el dia d'avui, s'ha (re)confirmat amb una majoria indiscutible de l'independentisme i la aclaparadora victòria de Ciutadans.

Els que estan en contra de la piconadora del Govern sobre Catalunya (amb el suport del PSOE i Ciutadans) i malgrat el desig de mantenir al poble català unit amb la resta d'Espanya, feliç i realitzat, segurament s'alegrin avui d'aquesta victòria dels empestats de la Moncloa; un triomf que no és, ni més ni menys, que la corroboració que la Política i només la Política és el camí per desfer aquesta malifeta i, no diguem, aquest greuge.

El greuge, el dolor i la humiliació de les càrregues policials de l'1-O, de l'155, dels barrots carceraris del candidat a president Junqueras i del seu conseller Forn i del ‘think tank’ independentista Òmnium-ANC; del candidat-president Puigdemont refugiat a Bèlgica de la llei (que no justícia) espanyola; el greuge tot i la legitimitat d'un independentisme al qual l'ordenament jurídic de l'Estat espanyol li impedeix ser consumat encara que vagi en un programa electoral majoritari al Parlament ...

Rajoy ha estat expulsat de Catalunya i comença a ser-ho d'Espanya per deixadesa, incompareixença, negació, irresponsabilitat i ─des avui─ portar al seu partit al principi de la fi gràcies a una alternativa conreada amb cura a la seva pròpia casa ideològica amb menysteniment i menyspreu, en línia amb la forma de fer política de Rajoy: no fer res. El que no ha aconseguit la corrupció del PP, segurament, ho aconsegueixin els catalans.

La contundent victòria de Ciutadans a Catalunya no donarà a Inés Acostades la Presidència de la Generalitat, gairebé amb tota probabilitat i per ara, però suposa la major crisi del Partit Popular des que Aznar en vaprendre les regnes clausurant l'AP de Fraga per sempre.

José María Aznar, precisament ell, és el guanyador intel·lectual dels vots del 21-D.

Rajoy i el PP són els responsables primers, com a president i partit del Govern d'Espanya, de no haver escoltat i haver menyspreat a qui s'ha tornat a demostrar que és pràcticament la meitat de la població catalana; la qual volia anar-se'n d'Espanya, la qual sabem que avui segueix volent marxar d'Espanya malgrat o gràcies a la (no) política de Rajoy i, sobretot, d'aquest Govern. I insisteixo, malgrat o gràcies a les amenaces de plagues bíbliques, a les de ruïna econòmica, les clavegueres d'Interior, les porres, la presó, l’anul·lació per la força de la sobirania catalana i la intervenció de la seva autonomia davant la meitat d'un poble atònit i ferit. Atiat i motivat: enfortit.

Rajoy se’n ha d'anar, però l'independentisme es queda i ho fa més legitimat, moralment molt més fort, amb Puigdemont convertit en heroi al capdavant. Per cert: ¿Aniran a detenir el president de la Generalitat electe quan vagi a Barcelona per ser investit?

Ana Pardo de Vera

Periodista

Article publicat al diari digital Publico.es  el divendres 22 de desembre del 2017.

(Traduït del castellà per la secretaria de l’UCS)