Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP treballen per estructurar un Govern que superi les ‘restriccions’ que imposa l'Estat i això és molt complicat. Com ha dit el President Puigdemont recentment: “Som conscients que les negociacions haurien d'haver anat més de pressa, però la situació és complexa per tothom, amb múltiples fronts, amenaces i coaccions. És important recordar que tots som aliats i que els retrets només alimenten la caverna. Germanor, solidaritat, decisió i implementació. El repte és molt gran, però la força del poble és incommensurable i la nostra determinació insubornable”. Estem en un moment de conflicte polític seriós i el que fa el PP, per exemple amb el tema de la llengua, és una operació per pressionar la investidura. Posa pressió als partidaris dels uns i dels altres, dient que si no s’apressen a ocupar el govern, continuarà fent malifetes. Si posen nerviosos als sectors independentistes i aquests perden el control, la maniobra els sortirà a compte. En la ferotge competició que els populars mantenen amb Ciutadans, especialment sagnant després del 21-D, Rajoy vol prendre avantatge a base de carregar-se el que ha estat un dels grans consensos de la societat catalana en les últimes dècades. No es tracta només de la llengua, es tracta de la integració i de la cohesió, però als populars ja els és tot igual, sempre que la investidura es faci sota el paraigua de l’autonomisme. I aquesta és una línea vermella que el Parlament no ha de travessar. Si no queda clar que el nou Govern és un veritable successor del derrocat amb el 155 i que Puigdemont és l’únic i legítim President, Rajoy haurà guanyat. L’important és que la majoria sobiranista no se sotmeti a la lògica antidemocràtica de prohibir investir algú com a president, malgrat que sigui un diputat amb tots els ets i uts i que el grup que li dona suport lideri els 70 diputats sobiranistes. El millor és formar Govern. Però ha de ser un Govern regit per la lògica republicana encara que hagi d’estar sotmès al marc legal autonomista. És per això que és tan important intentar investir Puigdemont. És essencial conèixer doncs quins sons els passos que, amb tota probabilitat, seguirà el Parlament per fer possible una investidura de Puigdemont que no sigui automàticament impugnada pel Tribunal Constitucional. Aquest és el tema de l’article que podeu llegir tot seguit.
Investidura encarrilada
Doble estructura de govern, una a Brussel·les i una d’autonòmica, i la preservació de la principal potestat del president per a Carles Puigdemont: la de la convocatòria electoral. JxCat i ERC enfilen la recta final de les negociacions amb un preacord que, des de la setmana passada, dona estabilitat a les converses i fa albirar l’horitzó del pacte definitiu. Segons diverses fonts coneixedores de les negociacions, Puigdemont seria reconegut pel Parlament i designat fora del marc autonòmic en un acte a Brussel·les que deixaria pas a la formació d’una estructura de govern a l’exili que actuaria amb mentalitat republicana i amb una clara voluntat d’internacionalitzar el conflicte català. A l’acte, hi assistirien els diputats independentistes i, després, JxCat, ERC i la CUP investirien un president autonòmic alternatiu proposat per Puigdemont.
El diputat Jordi Sànchez es manté com el candidat millor posicionat per a la investidura al Parlament. El 130è president de la Generalitat, en tot cas, mantindria la potestat de la decisió sobre la convocatòria d’eleccions a partir d’un pacte tàcit entre els socis de l’executiu, si bé serà el president votat per la cambra catalana qui en tindrà el poder executiu, d’acord amb el marc estatutari. Puigdemont també se centraria en les relacions exteriors. D’aquí a dues setmanes, segons veus coneixedores de les converses, es podria formar el govern autonòmic, que es coordinaria amb el republicà. Un executiu autonòmic que permetria aixecar el 155 i que prendria possessió com a colofó de tot un itinerari que formaria part de l’acord global que ultimen JxCat i ERC. Els futurs socis ja enllesteixen els detalls del govern que es pilotarà des de la plaça de Sant Jaume. JxCat i ERC també negocien si, abans de l’acte de Puigdemont a Bèlgica, aproven la proposta de resolució de reconeixement del govern legítim. Aquest seria el primer pas d’un camí que seguiria amb l’acte de Puigdemont a Brussel·les, que podria ser la setmana vinent. Això, però, dependrà de quan i com es tanca l’acord i dels terminis parlamentaris, segons les fonts consultades. Puigdemont podria anunciar abans o en aquest mateix acte qui vol que estigui al capdavant de la Generalitat. En paral·lel, els nacionalistes flamencs (N-VA) volen que Puigdemont participi dimarts en una conferència sobre Catalunya al parlament federal belga, i la cambra ho decidirà avui.
Després de dies i setmanes d’especulacions internes sobre candidats alternatius a Puigdemont, el de Sànchez és l’únic nom que es manté amb solidesa. Això sí, diverses fonts de la negociació asseguren que el seu nom no ha estat proposat oficialment encara. La tria del candidat a la investidura autonòmica, de fet, recau en el mateix Puigdemont. Sànchez, segons diverses fonts, estaria disposat a assumir la responsabilitat. El fet que l’expresident de l’ANC estigui en presó preventiva a Soto del Real lligaria amb l’estratègia de Puigdemont de mantenir la investidura a la cambra com una via de confrontació democràtica amb l’Estat espanyol però sense posar en risc els membres independentistes de la mesa del Parlament, començant pel president, Roger Torrent, ni els diputats de JxCat i ERC que són investigats pel Tribunal Suprem. Tampoc influiria sobre la defensa dels presos polítics i els exiliats. Aquesta és una de les condicions que, de fet, ERC havia fixat per arribar a un acord global que permeti arribar fins a la formació d’un govern que aixequi la intervenció de l’autonomia en aplicació de l’article 155 de la Constitució.
El moviment de Puigdemont faria que Torrent hagués d’obrir una nova tanda de contactes per proposar un candidat alternatiu per a la investidura al Parlament. Els republicans veurien bé que un pres sigui investit president de la Generalitat, com ho és també Oriol Junqueras a Estremera. El de Sànchez també és un nom que podria encaixar el PDeCAT, tot i que tampoc ha estat formalment proposat. En tot cas, el consell nacional del PDeCAT haurà d’aprovar el candidat que designi Puigdemont, tal com va acordar la direcció amb el president de la Generalitat. El coordinador d’organització del partit, David Bonvehí, va anar dimecres passat a Brussel·les per reunir-se amb Puigdemont i abordar la situació.
Si JxCat proposa oficialment que sigui Sànchez el candidat, el jutge Pablo Llarena hauria de determinar com es garanteix que pugui exercir els seus drets polítics com a diputat i com a candidat a la investidura, atès que no està inhabilitat i que preserva tots els seus drets. Hi ha, però, una decisió prèvia que indica les dificultats amb què podria entomar el Tribunal Suprem aquesta investidura, tot i el precedent de Juan Carlos Yoldi, a qui l’Audiència Territorial de Pamplona va permetre el 1987 sotmetre’s a un debat d’investidura malgrat estar empresonat. Llarena ja va rebutjar que Junqueras i Sànchez assistissin al debat d’investidura que va ser convocat i ajornat el 30 de gener, després d’haver delegat en la mesa del Parlament la manera de delegar el seu vot. Una delegació que ja es va exercir en el ple de constitució del Parlament tot i que no hi havia precedents parlamentaris ni la previsió reglamentària corresponent.
Després d’una altra setmana de negociacions entre ERC i JxCat, amb la premissa de l’autoimposada discreció després de la crisi de dimarts passat, i també després de la declaració de dilluns al Tribunal Suprem de la secretària general dels republicans, Marta Rovira, l’acord es podria desencallar de forma imminent. No hi ha garanties, però, que l’optimisme que aflora de les converses no es pugui tornar a dinamitar si es produeixen moviments que tornin a incomodar els negociadors.
De fet, la decisió d’ahir de la mesa del Parlament de demanar un informe als lletrats sobre la tramitació de la reforma de la llei de la presidència per regular una investidura a distància va generar malestar a JxCat, que considera que és possible tirar-la endavant. Els de Puigdemont, però, van evitar que la situació perjudiqués les converses i la petició de l’informe es va presentar com un acord entre els dos socis. El pronunciament dels lletrats els dona temps per consensuar l’admissió a tràmit. La decisió de demanar-lo, a més, es va produir després que els lletrats expressessin els seus dubtes sobre si la norma contravé les mesures cautelars imposades pel Tribunal Constitucional sobre el ple d’investidura de Puigdemont, i en un moment en què l’oposició és contrària a tirar-la endavant. També es preveu que els lletrats determinin com es garanteix a l’oposició la capacitat de presentar esmenes quan es tracta d’una proposició de llei que es pretén tramitar per lectura única, amb l’aval que el TC ja va fer d’aquesta via.
Odei A.-Etxearte
Periodista
Article publicat al ELPUNT/AVUI el dimecres 21 de febrer del 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada