Les enquestes del CEO

Aquesta setmana ens sorpreníem amb la publicació de l’enquesta del CEO. Habitualment  la primera enquesta sobre la situació política, sol fer-se el mesos de març o d’abril, però mai s’havia fet el mes de febrer. Els titulars de tots els mitjans (especialment els espanyols) es van omplir la boca proclamant als quatre vents una baixada de 8 punts del suport a la independència. L'anterior enquesta del CEO, que es va fer a finals d'octubre, va aportar un fidel reflex del resultat de les eleccions del 21D, un 48% de persones a favor de la independència i un 44% en contra. Podríem dir que les enquestes del CEO semblaven fiables... fins ara. La única diferencia entre l’enquesta anterior i la publicada aquesta setmana, és que aquesta última s’ha fet amb el 155 en marxa, es a dir amb la Generalitat intervinguda... Això ens pot fer sospitar alguna cosa, però la sospita no és cap prova i cal veure només una dada: a l'entrevistat se li pregunta sobre la seva simpatia política  i aquí veiem alguna cosa un pèl estranya, mentre que els entrevistats simpatitzants de PP, PSOE i CS, l'octubre del 2017 sumaven 167 ... sobre un total de 1.500, és a dir un 11.13%, els entrevistats el gener del 2018, simpatitzants de PP, PSOE i CS, han sumat exactament 361 ...sobre 1.200, la qual cosa suposa un 30.08%. Amb aquesta pujada de gairebé 19 punts de les entrevistes a persones unionistes, l’estrany és que l'independentisme hagi baixat només 8 punts. Un dels motius de publicar aquestes dades per part dels ‘okupes’ de la Generalitat,  no és cap altre que posar nerviós l'independentisme, per forçar els partits a arribar a un acord per formar govern a Catalunya. Ens podem creure els resultats del CEO del 155? Sembla que no, i encara podem recelar-ne més quan sentim el Rajoy i tots els mitjans espanyols lloant els seus resultats. Aquestes sospites de manipulació les comparteix també el director del digital ElNacional en l’article que podeu llegir més avall.

El suflé que no baixa

Una enquesta postelectoral un mes després d'unes eleccions amb tanta participació com les del 21 de desembre té un interès limitat. Sobretot perquè la veritable enquesta, amb participació real, s'ha celebrat fa molt poques setmanes. Es preguntarà el lector, si això és així, per què en parlo. Fonamentalment, per l'entusiasme que ha despertat a l'espai unionista el fet que la mostra del Centre d'Estudis d'Opinió dependent de la Generalitat dona que el sí a la independència ha caigut vuit punts fins a retrocedir al 40,8%; i que el no a la independència n'havia pujat deu més fins a ascendir al 53,9%. En aquesta ocasió, benvingut sigui l'injuriat CEO, que, de presumpta corretja política de transmissió de l'independentisme ha passat a ser, de cop i volta, dogma de fe. Benvingut sigui, en tot cas, la pujada als altars de l'organisme oficial de la Generalitat i centre d'opinió reconegut, ofereixi les dades que ofereixi.

I ara faig les meves conclusions sobre l'Enquesta sobre el context polític a Catalunya 2018 que ha estat elaborada entre el 10 i el 30 de gener i amb una mostra de 1.200 d'entrevistats.

Primera: Fent servir un llenguatge directe i que utilitzen els contraris al procés, el suflé no s'ha punxat. No hi ha cap símptoma del retrocés dels que van guanyar les eleccions del 21 de desembre i, en tot cas, el pronòstic real no seria aquest. La forquilla d'entre 69 i 74 diputats no posa en risc la majoria absoluta de l'independentisme al Parlament, que és de 68 llocs, i permetria millorar els 70 escons del 21-D. L'enquesta atorga en aquesta ocasió una preeminència a Esquerra respecte a Junts per Catalunya, cosa que certament podria arribar a passar, però no perquè ho digui el sondeig, sinó perquè ja els comicis es van disputar en realitat amb un triple empat entre les dues formacions independentistes més grans i Ciutadans.

Segona: des de fa temps, el CEO no fa mostres provincials i això és un greu inconvenient a l'hora de repartir els escons per circumscripcions. Sobretot si es donen situacions tan extremes en dues d'elles, Girona i Lleida, on la victòria de Puigdemont va ser molt folgada i amb una diferència de quatre escons respecte als republicans i sis davant Cs.

Tercer: la mostra està molt desviada respecte del resultat real. Això és fàcil que passi i afecta la intenció de vot directa. Per a això estan els mecanismes de correcció que cada empresa té establerts. Però en aquest cas, és molt radical la diferència quan es pregunta als enquestats pel record de vot el 21-D.

Quart: no hi ha un tancament de files en els teòrics votants d'Esquerra i de Junts per Catalunya quan se'ls pregunta pel suport a la independència. L'independentisme tàctic, que és el que acaba fent que una franja de l'electorat voti a formacions independentistes, és una mica més baix en aquesta enquesta. Però no se'n pot deduir què farien en un referèndum si l'Estat l'arribés a autoritzar. L'únic que sabem és que aquests electors voten partits independentistes i no els unionistes ni els comuns.

Resumint, no hi ha canvis reals més enllà dels titulars en l'enquesta del CEO, que a més es va realitzar al gener i quan la confecció del nou Govern de la Generalitat semblava una cosa de bufar i fer ampolles.

José Antich

Periodista

Editorial del diari ara del divendres 23 de febrer del 2018